L'executiu de Mariano Rajoy vol incrementar el cens electoral basc incorporant-hi totes les persones que s'han vist obligades a abandonar Euskadi els últims 50 anys a causa de l'amenaça d'ETA. No hi ha dades oficials sobre aquest exili, però els càlculs dels populars bascos el xifren entre 45.000 i 60.000 ciutadans. Altres fonts de l'àmbit espanyolista -com Fernando Savater, Jon Juaristi i Mikel Buesa- atribueixen a la violència abertzale un èxode situat al voltant de les 300.000 persones.
La idea de recuperar per a la política basca aquests emigrants forçosos és d'Antonio Basagoiti, líder del PP d'Euskadi. Una proposta que ara ha fet seva el govern espanyol quan falten pocs mesos per a les eleccions autonòmiques al País Basc. El ministre de l'Interior confirmava ahir a Bilbao que s'està estudiant una reforma de la llei orgànica del règim electoral general per fer-ho possible. Després de clausurar el Congrés de la Memòria i la Convivència, organitzat pel gabinet de Vitòria, Jorge Fernández Díaz assegurava que "és raonable pensar que si milers de ciutadans que viuen a Amèrica Llatina poden votar aquí, té tot el sentit que estudiem la possibilitat jurídica que bascos que han hagut de marxar però que són a Espanya puguin fer-ho també en pròxims comicis".
El titular d'Interior va avançar que el Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals abordarà a Madrid aquesta qüestió el 7 de juny en unes jornades "importants". El PNB rebutja aquesta iniciativa del PP i el PSE creu que té un encaix difícil en la legislació espanyola.
