Interior no ha posat cap multa per retirar llaços grocs

BarcelonaArran del Procés i sobretot de l’empresonament i l’exili dels líders independentistes, el carrer s’ha convertit en un lloc clau de reivindicació -amb el llaç groc com a símbol per reclamar la seva llibertat- i, alhora, en camp de joc de la batalla entre partits sobiranistes i constitucionalistes. De fet, Ciutadans ha situat els Mossos d’Esquadra a la diana, acusant-los de ser una “policia política” -en paraules de la líder de l’oposició, Inés Arrimadas- quan van identificar persones que anaven amb la cara tapada i elements punxants a treure llaços grocs l’estiu passat, una denúncia que va acabar arxivada.

El discurs que va iniciar Ciutadans aleshores -quan, fins i tot, la mateixa Arrimadas i Albert Rivera van retirar llaços grocs a Alella- argumentava que a Catalunya es multava per retirar llaços grocs. Tanmateix, segons dades facilitades per Interior al partit taronja, el 2018 no s’ha posat cap multa per la retirada de simbologia política -inclosos els llaços grocs-. En una resposta parlamentària de la conselleria de Miquel Buch a Ciutadans, del mes de novembre, el Govern explica que no s’ha iniciat cap procediment sancionador per haver “retirat o intentat retirar” del mobiliari urbà o de qualsevol àmbit de l’espai públic simbologia de qualsevol mena “que enfronti o pugui enfrontar els ciutadans, sigui verbalment o físicament”.

D’aquesta manera la conselleria d’Interior respon a una bateria de qüestions plantejades pel diputat Matías Alonso sobre quantes persones han sigut identificades i denunciades, ja sigui per la via judicial o administrativa, per haver retirat símbols polítics. Fonts del departament que pilota Buch aclareixen que retirar o posar simbologia -sigui del tipus que sigui, insisteixen- no està penat i que la policia catalana només ha actuat en aquells casos en què s’ha fet malbé l’espai públic o s’ha fet ús d’armes.

Sancions per danyar mobiliari

En resposta a una altra pregunta de Ciutadans, precisament, Interior especifica quantes sancions s’han posat quan s’ha exhibit simbologia “danyant o deslluint béns mobles o immobles d’ús o servei públic”. Es tracta d’una “infracció lleu” recollida a la llei de seguretat ciutadana sancionada amb una multa d’entre 100 i 600 euros. Fonts del departament asseguren que la vara de mesurar no és el símbol que s’exhibeix, sinó si s’ha produït una afectació negativa al mobiliari públic. Segons les dades del departament, el 2018 es va arribar a les 34 multes, cinc menys que l’any anterior, quan se’n van registrar 39 d’aquest tipus. Les dues xifres representen un augment significatiu respecte al 2015 i el 2016, quan no n’hi va haver cap. En les dades no s’especifica per quins símbols i en quin context s’han produït les multes, és a dir, si es tracta de sancions per posar llaços grocs o pancartes relacionades amb el Procés. L’increment, però, coincideix amb l’1-O i l’empresonament i exili dels seus impulsors.