Usurpació de les funcions del Suprem

Aprofitant un buit per les vacances d’alguns magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem, la Junta Electoral Central (JEC) ha fet un atac sorpresa reunint-se en plena tramitació per a la investidura de Pedro Sánchez amb l’objectiu d’enfangar-la. L’atac ha consistit en ordenar, a petició de PP, Cs i Vox, que es doni de baixa com a diputat el president Quim Torra sobre la base d’una creativa enginyeria jurídica dirigida a inhabilitar-ho com a president de la Generalitat, i a continuació ha anul·lat la condició d’eurodiputat que, segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), posseïa Oriol Junqueras des del 13 de juny del 2019.

En el cas de Torra, la JEC s’ha dividit pràcticament en dues meitats, amb una majoria de set vocals, inclosa la magistrada presumptament progressista Ana Ferrer, contra sis. En el cas de Junqueras, el vot particular dels cinc magistrats discrepants -Ana Ferrer, integrant del tribunal del Procés, s’ha abstingut- no pot ser més breu i alhora tremendament eloqüent en la denúncia del cop d’usurpació dels set vocals que l’han impulsat: “Considerem que, estant en tràmit de pronunciar-se la sala segona del Tribunal Suprem sobre l’abast de la immunitat declarada per la sentència de la gran sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 19 de desembre de 2019, hauríem de conèixer el sentit de la resolució del Suprem abans de resoldre la qüestió debatuda, per si pot tenir alguna incidència en la qüestió sotmesa a examen d’aquesta Junta Electoral Central”.

La JEC, en usurpar la funció de tribunal del Procés, es dispara al peu quan afima que Junqueras no pot ser eurodiputat per haver estat "condemnat per sentència ferma el 14 d'octubre del 2019", la qual cosa suposa admetre que posseïa immunitat en el moment de ser condemnat i va ser objecte de sentència sense la sol·licitud d'autorització al Parlament Europeu (suplicatori) per procedir contra ell. I això què implica: que la sentència és nul·la.

La resolució contra Torra pretén que una llei de caràcter general, la Loreg, sobre règim electoral general, estigui per sobre d’una d’especial, la de l’Estatut. La JEC aplica una norma de la Loreg per sostenir que Torra pateix “ inelegibilitat sobrevinguda ”, una figura creativa tenint en compte que el president ja va ser triat el desembre del 2017 i, que se sàpiga, no és candidat a ser-ho, encara. Així es busca que, quan deixi de ser diputat, se l’inhabiliti com president. No obstant això, entre les causes per ser inhabilitat no hi figura la d’haver perdut l’escó. Sí quan s’és objecte d’una sentència ferma, que no és el cas.

Quan li sigui notificada, el president pot recórrer la decisió de la JEC, que tampoc és ferma, davant la secció quarta de la sala tercera del Suprem, que ja va ordenar el 2018 que es permetés a Carles Puigdemont ser candidat, tombant una resolució en contra de la JEC. La sala hauria de reunir-se i resoldre sobre aquestes mesures en 48 hores.