"El castellà mai va ser llengua d'imposició": les altres frases de Joan Carles I que han caigut sobre Catalunya
El monarca ha buscat sempre teixir complicitats, però també ha protagonitzat estirabots
Barcelona1. "Catalunya pot aportar a aquesta gran tasca comuna una contribució essencial i que no té preu. L'afecció dels catalans a la llibertat és llegendària, i sovint ha estat fins i tot heroica. El català és amic de les coses concretes i, per això, és també realista, ordenat i treballador. En aqueixa terra floreix l'esperit de solidaritat; la cooperació, l'obertura i la comprensió envers els altres hi són fàcils. Per això, tant de bo que el vostre exemple i la vostra voluntat decidida facin que aqueixes virtuts catalanes influeixin benèficament en molts d'altres espanyols."
16 de febrer del 1976, en la seva primera visita oficial a Catalunya com a cap d'estat després de la mort de Franco. Va fer part del discurs en català.
2. "Tranquil, Jordi, tranquil."
23 de febrer del 1981, a Jordi Pujol, després del cop d'estat de Tejero al Congrés.
3. "Aquesta llengua [espanyola], que és la més extensa entre totes les descendents del llatí, i que, en la data propera de l'any 2000, parlaran 7 de cada 100 humans, contribueix a fer més lleu el càstig de Babel. [...] Voldríem que totes [les llengües de l'Estat] convisquessin en confiança fraternal, [...però] és necessari reservar un ampli espai d'afecte a l'idioma nascut a Castella, instrument de la nostra solidaritat nacional i vincle que ens fa part important d'una de les majors comunitats de la Terra. Que ens uneix a més a proeses meravelloses en l'art de la paraula. (...) El castellà mai va ser llengua d'imposició."
5 de març del 1990, en l'obertura del II Congrés Internacional d'Història de la Llengua Espanyola, celebrat a Sevilla.
4. "La nostra llengua [el castellà] mai va ser una llengua d'imposició, sinó de trobada; a ningú se'l va obligar mai a parlar en castellà: van ser els pobles més diversos els que van fer seu, per una voluntat molt lliure, l'idioma de Cervantes."
23 d'abril del 2001, en el discurs d'entrega dels premis Cervantes a Alcalá de Henares.
