Política 31/01/2012

Garzón: El franquisme tenia un “pla preconcebut d'eliminació, detenció i desaparició de persones”

El magistrat nega haver vulnerat la llei d’amnistia del 1977 perquè investigar els crims del franquisme “no és polític, són fets delictius en un context de crims contra la humanitat”

Joan Faus
2 min

MadridEl magistrat Baltasar Garzón ha assegurat avui que el franquisme tenia als anys 30 un “pla preconcebut d'eliminació, detenció i desaparició de persones”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Garzón ha respost a les preguntes del seu advocat després que la sala del Tribunal Suprem rebutgés les peticions de nul·litat presentades per la defensa del magistrat que és jutjat per investigar els crims del franquisme. Garzón ha dit que la “mecànica” del franquisme era “pràcticament idèntica” a la d'altres règims dictatorials als anys 30.

Ha explicat que el seu objectiu era investigar la “desaparició forçada” de persones a Espanya “a través de detencions il·legals en un context de crims contra la humanitat” entre els anys 1936 i 1951. Garzón ha considerat que els fets investigats no suposen una “prescripció perquè la detenció il·legal i la desaparició de persones és d'execució permanent”. “El delicte contra el qual em vaig declarar competent és contra la Constitució”, ha dit. En aquest sentit, ha posat com a exemple que l'Audiència Nacional “segueix tramitant” un procés contra un criminal nazi per uns fets comesos entre 1942 i 1944.

“És un delicte permanent”, ha assegurat el jutge. Garzón, que està acusat d'haver vulnerat la llei d'amnistia de 1977, ha considerat que aquella legislació es referia a “qüestions polítiques”. El que investigo “no és polític, són fets delictius en un context de crims contra la humanitat”, ha explicat, i ha citat exemples de casos del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la Cort Interamericana de Drets Humans.

En aquest sentit, ha dit que va basar la seva investigació en el cas Scilingo de 2007 impulsat pel Tribunal Suprem per crims contra la humanitat comesos per Adolfo Scilingo durant la dictadura argentina. “Amb la doctrina Scilingo vaig entendre que feia admissibles els fets”, ha subratllat. "No vaig fer res diferent que en els casos [que va impulsar ell mateix en la investigació de crims contra la humanitat] a Argentina i Xile", ha afegit.

"No és una qüestió d'ideologia, em va correspondre un assumpte per repartiment automàtic. Vaig fer el que havia de fer per damunt d'ideologies. Aquí hi havia centenars de milers de víctimes que no havien exercit els seus drets. El jutge ha d'investigar i donar protecció", ha assegurat.

Garzón ha dit també que va respectar la llei de memòria històrica, que “no excloïa la possibilitat d'acció de familiars i víctimes perquè és lògic el seu dret a la reparació en els àmbits de veritat, justícia i reparació”.

Ha assegurat, a més, que “no hi havia absolutament cap dada a nivell nacional” sobre els crims del franquisme i que ell estima que hi ha 114.000 casos de persones desaparegudes durant i després de la Guerra Civil i que es van mantenir “apartades de la confrontació de la guerra”.

El jutge ha explicat que el 14 desembre de 2006 va rebre la “primera denúncia” sobre els crims del franquisme. “Posteriorment es van presentar milers de denúncies particulars”, ha dit.

Ha dit que les denúncies que va rebre sobre el crims del franquisme tenien “aparença delictiva”, que “imposaven la seva admissió a tràmit” i que la Fiscalia va “acceptar totes les providències” de la seva investigació.

La sessió d'avui ha durat quasi dues hores, i es reprendrà demà dimecres al matí amb la declaració de testimonis.

stats