Cares llargues entre Mas, el president del TSJC i el fiscal en cap el Dia de la Justícia
Era el primer acte conjunt després de la querella al president de la Generalitat. "L'Estatut del 2006 era un intent de millorar l'autogovern que va embarrancar. D'aquells vents, aquestes tempestes", ha apuntat Mas. Viver Pi-Sunyer ha fet un discurs reivindicatiu
BarcelonaEl president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat aquest dilluns al migdia, en el decurs del lliurament dels guardons del Dia de la Justícia a Palau, que "la Justícia ha de ser eficaç". "Som en un moment d'una voluntat transversal a Catalunya per tenir més instruments de govern i fer-ne millor ús", ha expressat Mas.
Mas presidia l'acte conjuntament amb el conseller de Justícia, Germà Gordó, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, i el fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada. La incomoditat dels uns i els altres ha estat màxima, atès que Romero és qui ha hagut de presentar la querella contra Mas i dues de les seves conselleres per desobediència el 9-N i Gimeno presidirà la sala que haurà de decidir sobre l'admissió a tràmit de la querella i l'eventual instrucció.
En la seva intervenció, Mas ha reflexionat sobre l'acceleració dels esdeveniments. "L'Estatut de 2006 era un intent de millorar l'autogovern que va embarrancar. D'aquells vents, aquestes tempestes", ha apuntat. "Des del 2010, l'autogovern no només no va a més, sinó que clarament va a menys", ha afegit. "Catalunya no es conformarà. La capacitat d'autogovern és consubstancial a la catalanitat", ha reblat.
L'acte l'ha obert el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional i director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver Pi-Sunyer, que ha denunciat que la Constitució de 1978 és "extremadament centralitzadora" i ha constatat que "l'intent d'adaptar el poder judicial al model d'estat ha fracassat". El fiscal superior de Catalunya no ha aplaudit ni Mas ni Viver.
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha afirmat que Catalunya és "una nació que vol anar molt més lluny encara". Entre els condecorats hi havia la primera consellera de Justícia amb Mas, Pilar Fernández Bozal, una independent que va ser proposada per Unió i que com a advocada de l'Estat havia redactat els recursos contra la consulta d'Arenys de Munt el 2009.
