Joan Carles I es va entrevistar amb Corinna fa un any per intentar alleugerir tensions

LondresRes de "xantatge", un "diàleg de bona fe per posar fi a la campanya d'abús" contra Corinna "i salvaguardar la [seva] seguretat i la dels seus fills". Això és el que va intentar establir, sense èxit, l'examant de Joan Carles I, quan tots dos es van entrevistar fa un any, a Londres, segons acaba de confimar en un comunicat, aquest dimecres a la tarda, l'advocat Robin Rathmell, del despatx Kobre & Kim, amb seu a Londres. La trobada ja havia estat avançada per l'ARA.

Corinna surt així al pas de la interpretació que fonts diplomàtiques espanyoles van fer fa uns dies, a l’ARA, de l’amenaça, no formalitzada, d’interposar una denúncia al Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les per abús i assetjament, segons publicava l'1 de març el Mail on Sunday. Una demanda conseqüència del cas omís que Joan Carles I va fer després de visitar la princesa, el març del 2019.

“El març de l'any passat vam enviar una carta a la Casa del Rei demanant un diàleg de bona fe en el context de la campanya d'abús que es va lliurar contra la nostra clienta, que es va veure arrossegada als processos suïssos en relació amb esdeveniments en els quals ella no estava involucrada. Després que el rei emèrit vingués a visitar la nostra clienta, vam enviar diverses cartes de seguiment, sense fer demandes. Però les nostres sol·licituds de bona fe per a un diàleg novament van quedar substancialment sense resposta”, s’hi informa.

"Les cartes –diu el comunicat– parlaran per si mateixes", potser insinuant que en algun moment es faran públiques.

El nou comunicat de Corinna s'ha conegut poques hores abans que el rei Felip VI s'adreci als espanyols per abordar la crisi desfermada pel coronavirus. Inevitablement, però, el monarca no podrà obviar el reconeixement implícit de la culpabilitat del seu pare en afers de corrupció.

La Zarzuela ho va admetre implícitament diumenge en anunciar que li retirava l'assignació dels pressupostos de l'Estat. A més, Felip VI també va admetre que tenia constància, feia un any, tot i que "sense proves documentals", que era beneficiari de fons en paradisos fiscals presumptament oberts pel seu pare fruit de comissions il·legals. Per protegir la institució de la corona i distanciar-se del regnat del pare, l’actual cap d’estat va informar que renunciava als hipotètics fons així com a qualsevol futura herència que li pogués pertocar de Joan Carles I.

Amenaça de denúncia

Tots els draps bruts de l’ex cap d’estat es van començar a conèixer el 2015, mig any després que abdiqués, a partir de les revelacions fetes per la princesa Corinna a l’excomissari espanyol José Luis Villarejo en una cintes que ell hauria enregistrat sense el seu coneixement. Corinna hi parlava de suposades propietats a l'estranger del rei al Marroc, així com diversos comptes a Suïssa a nom del cosí del monarca, Álvaro d'Orleans-Borbó.

Les revelacions van desfermar el que Zu Sayn-Wittgenstein qualifica de "campanya d'assetjament". L'article del Mail on Sunday indicava que el juny del 2017 la mansió de la princesa, a Chyknell Hall, a 240 quilòmetres al nord-oest de Londres, havia estat assaltada.

La princesa insisteix en el seu comunicat que mai no ha plantejat "cap propòsit inapropiat" ni "peticions indegudes financeres o d'altra mena". L'únic propòsit dels contactes dels representants de Corinna amb la Casa del Rei "era que tingués tots els fets rellevants per a la seva pròpia avaluació de la seva posició en aquests afers seriosos".