Joan Coscubiela: “Va ser l’inici d’un moment de retrocés nacional per a Catalunya”

BarcelonaJoan Coscubiela segueix militant a Catalunya en Comú i a ICV, però des del 21-D es manté allunyat de les institucions. La legislatura passada va ser el portaveu de CSQP al Parlament i el dia 6 i, sobretot, el 7 de setembre, una de les veus més crítiques contra la tramitació de les lleis de desconnexió. Una posició que li va costar, fins i tot, crítiques internes.

Què va passar el 6 i 7 de setembre?

Només té sentit analitzar el que va passar sense mirar al passat per passar comptes, sinó cap al futur per mirar de trobar solucions. Aquell ple va condensar l’estratègia de fer una immensa ficció d’una gran il·lusió. Es va iniciar un procés de no retorn, amb una llei de transitorietat destinada a cremar les naus. I, en perspectiva històrica, va ser l’inici d’un moment de retrocés nacional de Catalunya.

Com valora el paper de la majoria independentista aquells dies?

El dia 6 va ser un dels dies en què més evident es va fer la salvatge pressió a la presidenta del Parlament. No només de l’oposició, sinó també de la majoria, que necessitava que les lleis s’aprovessin de qualsevol manera i, pel que fa a la del referèndum, a una determinada hora. Volien que la suspensió del ple, la reunió posterior del Govern i la signatura del decret de convocatòria de l’1-O es fessin en prime time.

¿Estava justificada la posició de confrontació de l’oposició?

El Parlament va ser el camp de batalla d’un procés profund de descomposició institucional de país. Es va vulnerar la Constitució, l’Estatut, el cos de lletrats, el Consell de Garanties Estatutàries... I es va posar de manifest que els diferents blocs no reparaven en res a l’hora de fomentar aquesta estratègia frontista.

¿Independentistes i unionistes van fer servir el ple com a propaganda pel que havia de venir?

Aquell ple va posar de manifest el que després seria molt habitual. En la batalla per consolidar les posicions pròpies, quan es tracta d’un conflicte identitari, en lloc de buscar la moderació es buscava la crispació.

Amb el TC marcant de prop l’independentisme, ¿hi havia alternativa per aprovar aquelles lleis?

Pel que fa a la llei del referèndum, crec que no. S’havien fixat l’objectiu de l’1 d’octubre i necessitaven un marc jurídic que donés impressió de legalitat. Tot i que tenia un problema: aparentment estava basat en la ficció que podrien enganyar l’Estat. En canvi, en el cas de la llei de transitorietat jurídica sí que ho podrien haver fet de forma diferent. La podrien no haver presentat perquè ni tan sols era necessària per a l’estratègia independentista. De fet, van estar dubtant si la presentaven o no fins a la matinada. Si no ho haguessin fet, podrien haver evitat la tensió del dia 7.

Vostè diferencia entre la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. Per què?

Tal com havia anat avançant l’independentisme, no podia fer marxa enrere amb la llei del referèndum. Era un camí de via única irreversible. I, tot i no compartir-ho, es podia entendre. Però la llei de transitorietat no era necessària i, mirant-la amb perspectiva, era una barbaritat.