Joan Tardà: "Cal transformar la moció de confiança a un president en moció de confiança al procés"

BarcelonaJoan Tardà (Cornellà, 1953) va contribuir a la reedició el 26-J del millor resultat de la història d’ERC en uns comicis espanyols. Creu, però, que la feina s’ha de fer a Catalunya.

Què és el que li ve al cap quan veu la distribució provincial dels escons?

Referma el que ja sabem. [L’Estat] és gairebé irreformable.

El PP actua com a valor segur per a la gent que té por dels canvis.

Vivim en una democràcia espanyola low cost. Paguem la penyora del no trencament amb el franquisme. Per això persones educades, amb carrera, bons pares i mares, voten a corruptes sense cap problema ètic.

Què li ha passat a Podem?

Han fet arrencada de cavall i parada de burro, i és normal quan el que és vell encara no acaba de desaparèixer i el que ha de ser nou encara no és al mig de la taula. Han fet un error d’anàlisi en creure que la velocitat es manté constant en aquests processos. Hi ha moments de reflux.

Quin govern preveu a Espanya?

Un del PP amb suports de C’s, i buscant una fórmula perquè el PSOE el garanteixi sense cremar-se massa.

Amb aquests resultats, ¿ERC queda fora de les geometries de pactes?

No participarem en paripés de comissions per estudiar una hipotètica reforma de la Constitució. No legitimarem pallassades. Mai donarem suport a un govern que no sigui d’esquerres, que no autoritzi un referèndum a l’escocesa en un any.

¿I una comissió específica sobre les reclamacions de Catalunya?

Mandangues d’aquestes, ni una.

Ho proposen els socis de Govern.

Legítimament. No hi creiem [en els governants espanyols], els coneixem i sempre ens enganyen.

Es reuniran ara amb Felip VI?

No, vam dir que no ho faríem fins que no es disculpés per no haver rebut Carme Forcadell i pel tracte mostrat amb Carles Puigdemont.

Com valora el 26-J a Catalunya?

El sobiranisme no només es manté, sinó que encara aquests mesos més fort, però té molta feina per fer.

A l’àrea metropolitana i litoral.

Exacte. Encara no hem guanyat la batalla ideològica del fet emocional. I no es pot guanyar si no fornim un discurs molt utilitari, que s’allunyi de les essències i vagi a la butxaca. Totes les cadenes de televisió privades, al servei de l’statu quo, creen un marc on és difícil penetrar.

¿Han d’explicar que no hi ha fraternitat política viable amb Espanya?

Al revés, la fraternitat passa perquè nosaltres siguem lliures. En Macià ja parlava de la fraternitat ibèrica.

Hi ha anàlisis que equiparen l’independentisme amb les raons nacionalistes i insolidàries per treure el Regne Unit de la Unió Europea.

És l’oposat. Volem un estat al servei de la ciutadania, per socialitzar la riquesa i construir una democràcia de qualitat. Tenim voluntat europeista i serem part activa de la construcció d’una nova Unió Europea millor, per ser solidaris amb tothom.

¿ERC és ara el partit principal de l’independentisme a Catalunya?

És possible, però secundari. L’independentisme més esquerrà i el que ho és menys debatran qui és més hegemònic en el procés constituent. Estem en la fase d’acumular forces.

¿Cal canviar l’equilibri de forces en el Govern i el grup de Junts pel Sí?

En absolut. Jo només espero veure Carles Puigdemont i Oriol Junqueras proclamant la república juntets, al balcó del Palau de la Generalitat.

Abans, la qüestió de confiança.

Ara Puigdemont i Junqueras han de demostrar que són estadistes. D’entrada, anant més plegats. I han de convertir la moció de confiança a un president en una moció de confiança al procés: que aquest rebi greix.

I això vol dir atreure la CUP.

S’hi han d’entendre sí o sí. Si no són capaços de presentar-se al setembre a una moció de confiança on tot estigui ja empaquetat -i, si pot ser, els pressupostos del 2017, també-, crec que hauran fracassat.

Què més hi ha d’haver empaquetat al full de ruta? Més concreció?

Segons el full de ruta, en 13 mesos hem de tenir aprovades les tres lleis de desconnexió. I s’està fent. Si s’ha de modificar, sempre que sigui al Parlament, ¿quin problema hi ha? Si s’hi debat i s’aprova un referèndum unilateral, em sembla bé.

I després de les tres lleis?

L’important és que, hi hagi referèndum o eleccions constituents, es faci com a acte de sobirania.

Compten amb En Comú Podem?

La resposta de l’administració espanyola serà judicialment violenta. Impugnarà, imputarà, suspendrà. Arribarà un moment que tothom s’haurà de manifestar si es manté fidel a la legalitat del Parlament o bé opta per avalar la repressió judicial.

Pel que s’ha sentit en les últimes hores, no semblaria gaire possible.

No han entès que no estem en el marc autonòmic sinó en el de fer possible el Big Bang, l’esclat del procés constituent. Si sabem mantenir la joia que és el Govern i metabolitzar l’altra, la majoria del Parlament, guanyarem. Si no guanyem és perquè ens arronsem o ens tremolen les cames. Puigdemont i Junqueras o passen a la història com a estadistes o hauran d’anar a la paperera.

¿No cal sumar els comuns per acumular forces davant el bloqueig?

Catalunya Sí que es Pot tard o d’hora s’anirà acostant al procés constituent. Hi debatrem de tot, si la República ha ser laica, laïcista o aconfessional. Si el sistema de pensions ha de ser de capitalització o de repartiment. Se’m fa impossible pensar que Xavier Domènech i Ada Colau no estaran interessats a debatre com han de ser les relacions laborals de la futura República. Ara bé, s’hi apuntaran en el moment que nosaltres arribem al moment zero.

És l’oportunitat d’una generació.

N’estic segur. Fa anys vèiem la independència molt lluny. La prova és que molts dels catalans que ara tenen pressa fa només 10 anys votaven a favor de l’Estatut retallat.