Joan Tardà i David Fernàndez visitaran Otegi a la presó aquest diumenge
Després de molts intents fallits, Institucions Penitenciàries ha autoritzat la visita només uns dies abans que el líder abertzale surti de la presó
BarcelonaUns dies abans de sortir de la presó, el secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, rebrà la visita del diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà i de l'exdiputat de la CUP David Fernàndez. Serà aquest diumenge a la presó de Logronyo, on està empresonat des del 2011 per integració a ETA, fruit de l'anomenat cas Bateragune, en què se'l va acusar de refundar la il·legalitzada Batasuna. També els acompanyarà l'expresident del Partit Socialista d'Euskadi (PSE) Jesús Egiguren.
Després de diverses denegacions els darrers anys, Institucions Penitenciàries ha autoritzat la visita de Tardà i Fernàndez al polític basc, just quinze dies abans de la seva excarceració, prevista pel proper 1 de març. Així ho va anunciar la sala penal de l'Audiència Nacional, que va avançar 27 dies la sortida de la presó en acceptar la petició d'Otegi de rebaixar-li de la pena de presó les compareixences que va haver de complir al jutjat abans de ser condemnat al cas Bateragune.
Es dóna el cas que tant Tardà com Fernàndez formen part de la iniciativa internacional "Free Otegi, Free them all", que ha recollit adhesions de personalitats d'arreu del món demanant la seva llibertat. Per exemple, han firmat el manifest els Nobel de la Pau Desmond Tutu, Adolfo Pérez Esquivel i Mairead Maguire, ells expresidents d'Uruguai, José Mújica; Paraguai Fernando Lugo; i Hondures, José Manuel Zelaya, o la cofundadora de les Madres de la Plaza de Mayo a l'Argentina, Nora Morales de Cortiñas, a més de la dirigent comunista americana Angela Davis, l'exalcalde de Londres Ken Livingstone o el filòsof eslovè Slavoj Zizek.
En l'àmbit català, han signat la iniciativa el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach i la diputada de la CUP Gabriel Serra, així com els actors Sergi López i Montserrat Carulla, entre altres.
Un revulsiu a la política basca (i espanyola)
L'exdirigent de l'esquerra abertzale va desistir de recórrer davant el Tribunal Suprem l'execució de la pena d'inhabilitació que li va imposar l'Audiència Nacional en el cas Bateragune i que li impedeix optar a ocupar un càrrec públic fins el 28 de febrer de 2021, la principal opció de què disposava per aspirar a liderar la candidatuda d'EH Bildu a les eleccions basques d'aquest any. Amb tot, la seva sortida de la presó suposarà un impacte per la política basca i també per l'espanyola.
La política basca es prepara per a la tornada d’Arnaldo Otegi
Des del 2011, Otegi compleix 10 anys de presó per un delicte d'integració a ETA, però dos anys després, el Suprem va rebaixar-li la pena a sis anys i mig en concloure que no tenia "poder de direcció" a l'organització i que no podia ser considerat dirigent.
Els seus companys al partit l'esperaven com un flotador al qual agafar-se, fos com a candidat o com a suport electoral. En només quatre anys, a les eleccions espanyoles els abertzales han perdut més de 100.000 al País Basc, una fuita que en part s'explica per l'eclosió de Podem.
