La por: un recurs d’impacte limitat

BarcelonaEls experts dubten que una campanya en negatiu pugui capgirar les enquestes. Els analistes donen per fet que no hi ha marge per a la seducció des de Madrid, com a mínim fins passades les eleccions espanyoles.

Les preguntes

1. Fins a quin punt és efectiu el discurs de la por?

2. Per què no s’ha optat per la via de la seducció?

Jordi Muñoz, politòleg

"Hi ha antics votants de CiU susceptibles d’espantar-se"

1. A gran escala han fet servir aquest discurs des de fa poc temps, i no hem tingut temps de veure’n l’efecte. Jo crec que en tindrà en un tipus de població, i un efecte contrari en un altre segment. He sentit gent que amb tot això de la banca s’ha rebotat, i d’altres que sí que s’han espantat. És plausible que existeixin les dues reaccions. Hi ha una bossa d’antics votants de CiU que encara estan indecisos, que tenen un perfil moderat i són més susceptibles d’espantar-se amb el discurs de la por. Són d’edat avançada, més conservadors que la mitjana, i viuen en municipis mitjans. Però en canvi hi ha antics votants d’ICV que no tenen clar què faran, que estan dubtant entre la CUP o CSQP, i en aquests pot tenir l’efecte contrari.

2. Segurament perquè no tenen un lideratge fort a Catalunya amb capacitat de seducció de masses, com llavors tenia Felipe González. N’hi ha que deien que Pablo Iglesias podria ser el nou Felipe, o Albert Rivera, però, tot i que faran forat, no sembla que tinguin la mateixa potència que Felipe. En canvi, pel que fa als líders del PP i el PSOE, o tenen mala imatge com Rajoy o no en tenen, com Pedro Sánchez. D’elements de seducció en tenen pocs, sobretot perquè la principal seducció que podrien fer servir, una contraoferta, tindria molts costos electorals per a ells a l’Estat. Estan tots mirant-se de reüll amb les eleccions de desembre de fons: ¿què poden oferir que no els perjudiqui al desembre?

Lluís Orriols, politòleg

"En un referèndum la por funciona molt a última hora"

1. Tal com s’està fent servir, l’efecte que pot tenir és relativament modest, sobretot per la desorganització del missatge del bloc antiindependentista. Per una banda hi ha els arguments legalistes, que la independència no és viable, i per l’altra es diu que la secessió podria empobrir Catalunya i tenir conseqüències adverses. Els dos arguments no casen gaire bé. En els referèndums la por funciona molt a última hora i quan els ciutadans es veuen en el precipici. Però si tu estàs dient que això no és un plesbiscit i que no tindrà conseqüències perquè el TC ho vetarà, la por es neutralitza.

2. Aquesta és la pregunta. Si has negat sistemàticament qualsevol tipus de negociació, llavors ara què proposes? Has de fer propostes de gran abast tipus devolution max, i el govern Rajoy no crec que estigui en condicions de proposar això. L’ideal per neutralitzar el bloc sobiranista seria una combinació entre acceptar que aquestes eleccions són un referèndum i donar conseqüències reals al vot, cosa que faria que el ciutadà es veiés en el precipici; i, d’altra banda, fer una bona oferta per esquerdar l’aliança independentista com va fer el Regne Unit amb Escòcia. Però ni pel to ni per la trajectòria, no veig Rajoy fent aquesta oferta. A més, arribats a aquest punt, qualsevol oferta li costaria diners a l’Estat, i molts. Ja no estem en l’etapa dels simbolisme i de posar que Catalunya és una nació a la Constitució. I això seria difícil de vendre a l’electoral espanyol.

Pablo Simón, politòleg i professor de la Universitat Carlos III

"El factor de la por ja està descomptat pel blindatge ideològic"

1. El discurs de la por tindrà un impacte reduït. Tenim un sistema de mitjans de comunicació de trinxera, dues esferes comunicatives amb visions diferents sobre el procés que no es toquen. Això fa que el factor de la por ja estigui descomptat perquè en certa manera el blindatge ideològic ja fa una selecció. En el món financer, empresarial, es fa servir aquest recurs perquè en el fons és l’únic que tenen. La inestabilitat és el gran argument perquè els diners sempre volen seguretat i queda clar que en un escenari d’independència hi haurà una transició de legalitats i una ruptura, sigui pactada o no. També s’ha vist com la lògica plebiscitària [amb missatges directes a la plantilla] s’ha colat en algunes empreses, una cosa que a mi no em consta que hagués passat mai i que no sé fins a quin punt pot ser contraproduent.

2. El discurs amable no existeix perquè el que es discuteix ja no és el dret a decidir sinó la independència, i això ha polaritzat més les postures. El discurs més amistós no començarà fins que hi hagi noves majories a Madrid després de les eleccions generals. L’estratègia de l’actual govern espanyol fa que no hi hagi cap actor creïble per engegar ara un procés negociador que s’escapi del no a tot que han estat mantenint durant tot aquest temps. Quan les majories canviïn, hi hagi nous actors i s’obri un procés negociador es posarà a prova la cohesió interna de Junts pel Sí.

Soledad Gallego-Díaz, periodista

"És una estratègia pèssima, que resulta antipàtica"

1. Recorren a la por perquè creuen que és el recurs més efectiu per aconseguir que la gent es pensi el seu vot fins a l’últim moment. L’efecte d’una estratègia com aquesta, que busqui espantar el votant, és perjudicial i ja es veurà en pocs dies quin impacte acabarà tenint. Hi ha vegades, però, que estratègies com aquesta acaben generant l’efecte contrari en la gent, que reacciona plantant cara. Des del meu punt de vista, la por és una estratègia pèssima, que resulta antipàtica. Malgrat tot, és recurrent en el món de la política i no és només un tema del món econòmic. Veiem com molts cops els plantejaments són “o jo o el caos”. I, en certa manera, aquesta també ha sigut la carta que juga Artur Mas quan diu que si ell no guanya no hi haurà mai independència a Catalunya, que mai s’aconseguirà res si no és ara. Crec que això també és fer por perquè en el món de la política no hi ha oportunitats úniques, sempre en van sorgint de noves.

2. La campanya no és de seducció perquè el principal protagonista és el PP, que no manté un to amable ni amb els seus. El PP és desagradable no només amb el tema català sinó amb molts d’altres. S’ha vist que tendeix a un to agressiu, gens conciliador, que fa servir per parlar sobre la independència de Catalunya i sobre molts altres temes que no tenen res a veure. Aquesta estratègia acaba sent perjudicial per a tothom. La incapacitat per negociar i per parlar s’estén més enllà del procés polític català.