PROCÉS SOBIRANISTA

Jordi Sànchez: “El Govern necessitarà la mobilització activa de la ciutadania per acabar la feina”

Entrevista al president de l'ANC el dia de l'assemblea anual ordinària de l'entitat

El president de l’ANC, Jordi Sànchez, està convençut que el Govern farà el referèndum però avisa que les institucions necessitaran el suport de la ciutadania per fer-lo efectiu si l’Estat s’hi oposa.

En l’informe de gestió de l’ANC s’avisa que es comença a percebre certa falta d’entusiasme al moviment sobiranista.

Som molts els que estem convençuts, però també és cert que molta gent té ganes que el Procés s’acabi. I el fet que això es vagi allargant, més alguns errors que s’han comès, discrepàncies, baralles, fa que la gent hagi entrat en una situació de reserva activa. I ara toca dir a la gent que toca tornar a estar preparats, perquè realment en els pròxims mesos aspirem a culminar el Procés.

En la superació d’aquests entrebancs, ¿el paper desengreixador de Carles Puigdemont contrasta amb el que hauria fet Artur Mas?

Hem arribat fins aquí amb el referèndum a l’horitzó perquè els 72 diputats saben que tenen un mandat prioritari per sobre de qualsevol altre i han actuat amb responsabilitat. I és evident que la figura del president ha sigut clau per mantenir ponts de diàleg per trobar sortides i buscar solucions a les dificultats que hi havia. Tot el govern té mèrit, però, particularment, la receptivitat i la confiança que genera Puigdemont amb la majoria dels 72 diputats és molt gran.

¿Va respirar més tranquil quan el Govern en sentit ampli va firmar conjurar-se pel referèndum?

Era una acció necessària, i simbòlicament molt potent. No són només el president, el vicepresident i els consellers, sinó tots els alts càrrecs de la Generalitat els que assumeixen el compromís del referèndum. Ho hem d’agrair, sobretot quan ja porten cinc advertències del Tribunal Constitucional de responsabilitats penals, és a dir, amb risc de presó.

¿Ens hem d’acostumar a viure amb la incertesa del Procés?

El Procés té algunes incerteses però la gent hi ha de confiar. El missatge és que hi ha una direcció que funciona, que hi ha un compromís de les institucions i hi ha una gran confiança interpersonal en el país.

Què passa si l’Estat impedeix que se celebri el referèndum?

L’Estat té molt difícil impedir que se celebri si darrere hi ha la voluntat explícita d’una majoria que surt al carrer per poder votar.

El full de ruta que aproven avui a Granollers inclou “la mobilització permanent”. Què vol dir?

En aquest moment som conscients que, si l’estat espanyol no canvia la seva actitud, el Parlament i el Govern necessitaran la solidaritat i la mobilització activa de la ciutadania per poder culminar la seva feina. Perquè un Parlament o unes competències són fàcilment inhabilitables o recuperables per l’Estat, però l’Estat no pot inhabilitar 50.000 ciutadans o impedir que un Parlament aprovi una llei si a les portes hi ha desenes de milers de ciutadans encoratjant els seus diputats a fer la feina per a la qual van ser escollits el 27-S. I si aquestes mobilitzacions han d’anar més enllà del format habitual amb una presència continuada en unes grans avingudes de la ciutat, hem d’estar disposats a fer-ho.

Però preveuen també que en cas que el govern espanyol impedeixi físicament el referèndum el Parlament declari la independència.

És un escenari molt poc probable pel cost que suposaria per al govern espanyol davant l’opinió pública internacional impedir materialment que les urnes s’ubiquin i que la ciutadania voti.

De què servirà, però, guanyar el referèndum o proclamar la independència, si l’endemà continua havent-hi exèrcit espanyol, cossos i forces de seguretat de l’Estat...

Totalment d’acord. Hem de tenir la capacitat de pensar en el dia després. El Parlament ha d’actuar amb coherència, és un referèndum que genera obligacions, és vinculant; per tant, haurà d’actuar d’acord amb el mandat del referèndum, si és favorable. També s’haurà d’obrir un procés de negociació amb l’Estat, i la Generalitat haurà de començar a prendre les propietats del conjunt del territori perquè quedi clar quina és la potestat del nou escenari polític. Aquest és un front multipolar, en què la comunitat internacional té molt a dir, i la comunitat internacional no només ho mira en clau política, sinó també econòmica.

En el full de ruta que aprovaran demà, ¿fan una proposta de pregunta per al referèndum?

Fem una proposta de pregunta (“Vol que Catalunya esdevingui una república independent?”) però no ens pertoca fer-ho. Però volem que quedi clar que és una pregunta que només admet un sí i un no, que porta implícit que hi haurà un estat independent i que serà una república com pertoca a un país del segle XXI.

¿Això de la república és una picada d’ulls als comuns?

És obvi que serà una república. També és bo que els que se senten més republicans que independentistes se sentin en la contradicció de quedar-se a la monarquia espanyola si no voten sí.

Proposaran la data?

No, no ens pertoca, però indiscutiblement s’hauria de marxar de vacances amb data i pregunta.

Què li ha semblat la polèmica al voltant de Lluís Llach advertint la possibilitat de sanció als funcionaris que no obeeixin la llei catalana?

El que va dir és de sentit comú. Quin és el país que té una legalitat aprovada i que permet que els seus funcionaris no la compleixin? Si el Parlament aprova una llei, haurà de ser assumida per l’administració. Un funcionari de la Generalitat ha d’obeir el seu Parlament.

Més continguts de