Turull: "Una Catalunya independent milloraria les pensions i l'Estat ho sap"

BarcelonaEl fins ara portaveu parlamentari de CDC, Jordi Turull, ha assegurat aquest dimecres que una Catalunya independent "milloraria les pensions" i seria "perfectament viable", i això l'Estat "ho sap", alhora que ha apuntat que només es declararia unilateralment la independència si es produís un "bloqueig" per part del govern espanyol. En una entrevista amb l'agència Efe, Turull, número 10 de la llista de Junts pel Sí, ha analitzat algunes de les incògnites sobre què suposaria per a Catalunya un eventual procés d'independència després del 27-S, unes eleccions en les quals està en joc "seguir barallant-nos per les engrunes o decidir si es vol tenir el pa sencer".

El dirigent ha defensat la "viabilitat" del sistema de pensions i Seguretat Social de Catalunya en cas de secessió, i per això ha titllat d'"inaudit" que "l'Estat intenti crear discursos de la por sobre aquesta qüestió, quan els números són molt clars": "Catalunya no només podria afrontar les pensions, sinó que les podria millorar", ha asseverat. "És un tema de faves comptades, perquè les pensions van molt en proporció del volum de gent que cotitza i de la gent que cobra les prestacions".

Ha subratllat així que "s'han fet estudis rigorosos en aquest sentit dels últims 15 anys, amb èpoques de bonança i èpoques de forta crisi econòmica", i "tots els números" assenyalen que en el cas de Catalunya hi ha de mitjana un "superàvit claríssim de recursos". Per això, el que va ser president del grup de CiU al Parlament i ara número 10 per Barcelona de Junts pel Sí ha considerat que podrien millorar-se tant les pensions contributives com les no contributives, si a més Catalunya "deixa de patir l'espoliació fiscal, aquests 15.000 milions que cada any no tornen i que servirien per millorar la protecció social de les persones".

El tema de les pensions és, segons el seu parer, un "dels motius més clars pels quals ens convé i ens urgeix ser un estat independent, tant per a la gent d'ara, molta de la qual cobra pensions irrisòries, com per a les generacions joves". El dirigent de CDC ha negat, a més, rotundament una eventual fugida d'empreses si Catalunya s'independitza, ja que es podrien tenir "més eines per ser una regió encara més atractiva, en l'àmbit de relació amb l'administració, tributari, de captació d'inversió estrangera, suport a autònoms i pimes, o regulació i foment de la investigació, turisme o horaris comercials".

"Només tenim coses a guanyar", ha recalcat. "La gent no és prou conscient de quin país podríem tenir si la capacitat de decisió depengués de Catalunya amb tots aquests instruments. L'Estat sap que una Catalunya independent no és que senzillament sigui viable, sinó que aixecaria encara més el vol". Turull ha afirmat que Catalunya hauria d'assumir la part proporcional del deute de l'Estat, però també es quedaria "una part molt important dels actius", cosa "perfectament assumible" i tot i així seria "una de les zones menys endeutades d'Europa".

Els funcionaris de l'Estat, per la seva banda, "podrien seguir desenvolupant les seves tasques i funcions" en la nova administració, ja que "en assumir-se competències que han de seguir funcionant, hi ha d'haver una garantia de continuïtat del servei públic". Turull ha afegit també que un aspecte "molt nuclear" del procés participatiu de l'eventual constitució catalana seria decidir la qüestió de la doble nacionalitat: "El que és clar és que en tot aquest procés a ningú se li està demanant que renunciï a res, ni als seus sentiments ni als seus orígens", ha ressaltat.

Assegurant que "el full de ruta és molt clar", ha relatat en quin cas es portaria a terme una declaració unilateral en el supòsit que l'independentisme obtingués la majoria en el 27-S. Turull ha afirmat que si obtingués "un mandat democràtic i una majoria d'escons", s'iniciaria una "declaració d'inici del procés d'independència", que es comunicaria al govern i a la comunitat internacional per "fer-ho de la millor manera possible i acordada".

S'obriria un procés participatiu per a la redacció de la Constitució catalana –que caldria sotmetre a votació–, es finalitzaria la creació de "les estructures d'estat" i caldria aprovar una "llei de transitorietat" que seria "el règim aplicable perquè tothom tingués certesa jurídica, en cadascun dels seus camps, de quines són les lleis aplicables en cada moment".

Un procés que hauria de durar al voltant de 18 mesos i, "en cas que hi hagi un bloqueig o l'Estat no volgués parlar i tingués l'actitud que ha tingut fins ara, després hi hauria aquesta possibilitat" d'una declaració unilateral d'independència. "Som gent de dialogar i acordar sempre, però no cal caure en la trampa que, com que un no dialoga, et quedes sense fer res", ha sentenciat.