L’Estat investigarà en què ha gastat la Generalitat 1.300 milions

Mas i Junqueras criden a reforçar el procés el 20-D mentre l’ANC pressiona pel pacte amb la CUP

El govern espanyol té previst treure el màxim rèdit possible als 1.300 milions d’euros que suposadament la Generalitat li hauria amagat des del 2011 fins ara. Fa unes setmanes el ministeri d’Hisenda va enviar una carta al departament d’Economia en què exigia mesures correctores per eixugar un dèficit sobrevingut, i l’acusava d’haver tret a la llum factures antigues que haurien servit per construir carreteres i centres penitenciaris fa quatre anys però que no s’haurien pagat i comptabilitzat fins a l’exercici actual, sense avisar. Més tard, Madrid va rectificar en l’exigència de fer noves retallades i la Generalitat va defensar que el ministeri coneixia l’existència dels pagaments i que l’increment del dèficit es devia a una qüestió merament comptable relacionada amb nous criteris europeus. Tot i això, l’Estat va aprofitar-ho per anunciar divendres la intervenció financera de Catalunya, i ahir va anar un pas més enllà.

El ministre de l’Interior i cap de llista del PP a Catalunya el 20-D, Jorge Fernández Díaz, va avançar en un acte electoral a Girona que el Comitè Tècnic de Control de Comptes Nacionals -integrat per la Intervenció General de l’Estat, el Banc d’Espanya i l’Institut Nacional d’Estadística- investigarà on haurien anat a parar aquests diners. “Uns milions que no s’han comptabilitzat correctament ni se n’ha aclarit la destinació”, va insistir, tot i que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ja havia reconegut que les factures eren d’inversions en carreteres i centres penitenciaris.

Aquest dilluns, Montoro  ha anunciat que ja ha encarregat la investigació a l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i al Banc d'Espanya. El ministre també ha instat Catalunya a complir al més aviat possible la condicionalitat dels diners per rebre els 3.000 milions del FLA, i per tant, que accepti la intervenció de les finances. 

Així, l’Estat no només controlarà els nous pagaments de la Generalitat, sinó que investigarà també amb caràcter retroactiu. Tot plegat amb l’objectiu declarat de fer un millor seguiment del dèficit públic i la voluntat implícita evident de situar l’ombra de la culpabilitat en els comptes de la Generalitat i alimentar la idea que prioritza les despeses per “construir la independència” mentre perjudica la recuperació econòmica. “El que està fent el govern d’Espanya i continuarà fent és pagar als proveïdors del govern català, els serveis públics essencials, els serveis socials i els funcionaris”, va defensar Fernández Díaz.

Per rebatre aquestes acusacions i defensar la necessitat d’un estat propi per garantir el benestar, CDC i ERC van presentar ahir les seves respectives candidatures a les eleccions espanyoles. “Necessitem gent a Madrid per defensar les decisions que es prenen des de Catalunya”, va afirmar Artur Mas en la presentació de la llista de Democràcia i Llibertat, que encapçala Francesc Homs i que aglutina tant Convergència com Demòcrates de Catalunya i Reagrupament. El president català en funcions va avisar que si el vot sobiranista punxa s’afebliria el procés en un moment en què “és evident que hi ha una voluntat d’acabar amb el que significa Catalunya i amb el que pot significar en un futur”. Així mateix, Homs es va distanciar de les crides al pacte de fa una setmana per comparar el govern estatal amb hienes: “Se’ns vol menjar, vol sobreviure de les nostres costelles, ens perseguirà tant com pugui. La seva força són les mandíbules”. Així mateix, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va coincidir en la idea que un bon resultat el 20-D és la manera de “falcar i accelerar el procés”.

L’ANC vol un pacte divendres

Tanmateix, les crides a sumar forces a Madrid no aparquen el problema de l’independentisme. La falta d’acord entre Junts pel Sí i la CUP té paralitzat el procés i suspesa la declaració de ruptura aprovada el 9 de novembre. Però no suspesa per l’acció del Tribunal Constitucional -que els autors del text ja van anunciar que ignorarien-, sinó perquè el nou Govern que ha d’aplicar el contingut es fa esperar i res fa preveure que l’escull de la presidència de la Generalitat es resolgui aviat. Per això, l’ANC va fer ahir al parc de la Ciutadella la concentració prevista per a la setmana passada -i ajornada pels atemptats a París- que va reunir alguns milers de persones en favor de la resolució aprovada i per exigir un acord per donar-li recorregut. I va fixar un termini: divendres vinent. “Tècnicament hi ha marge fins al 10 de gener, però políticament no”, va assegurar el president de l’entitat, Jordi Sànchez, en un discurs mesurat per evitar exigir més concessions a algun dels actors.

De fet, el Parlament no va posar sobre la taula una proposta concreta de pacte i, molt en concret, Sànchez no va especificar si creu que Mas hauria de mantenir-se de president o no, principal escull per a l’entesa. Prefereix no entrar en la batalla partidista i mantenir els equilibris interns de l’ANC. Els assistents a la concentració igualment van seguir la mateixa consigna i els crits que més es van sentir van ser els de “Volem govern!” i “Unitat!”

Tot i això, el president de l’entitat sí que va avisar dels riscos de la paràlisi, atès que el govern espanyol -com va evidenciar a la tarda Fernández Díaz- no s’atura, i cada setmana dóna proves noves “que estan decidits a intervenir definitivament el Parlament i el Govern”, castigant “tots els homes i totes les dones del país”. Així, va denunciar que Catalunya està “més a prop d’un tracte colonial que d’un estat de dret i democràtic”, però va avisar l’Estat: “Espanya va veure com perdia les seves colònies fa més de 100 anys. També perdrà aquesta, veurà com Catalunya guanya la seva llibertat”.

Continuen les cartes creuades

Malgrat tot, res fa preveure que els pròxims dies la situació es desencalli, tal com exigeix l’ANC. I com la setmana passada feien Andreu Mas-Colell i Julià de Jòdar a través de les pàgines de l’ARA, ahir va tornar a guanyar rellevància el gènere epistolar amb dues cartes. Junqueras va reclamar generositat a la CUP en un text a El Punt Avui, en què avisava que no hi ha “pla B” i que cal acceptar “el joc de majories i minories”, mentre que els cupaires Anna Gabriel, Benet Salellas i David Fernàndez lamentaven a El Periódico el “Mas o [eleccions al] març”, que veuen com un “xantatge inacceptable”. “Per votar passat, nosaltres, senzillament, no servim”, sentenciaven.

CDC i ERC no faran cap míting de campanya conjunt

Quan el coordinador general de CDC, Josep Rull, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, van fer públic l’acord per anar per separat però amb unitat d’acció a Madrid, van deixar la porta oberta a estudiar la celebració d’algun míting conjunt -com els republicans havien proposat en cas de no haver fet coalició el 27-S-. Tot i això, segons ha pogut saber l’ARA, aquesta possibilitat s’ha descartat. L’únic acte públic en què les dues candidatures es tornaran a trobar serà per presentar el punt comú en el programa que compartiran, sobre la defensa del procés sobiranista. Serà, però, un acte matinal, més encarat a la premsa que a aplegar els simpatitzants d’aquests partits.

Més continguts de