Josep Curto saluda els vells coneguts

Josep Curto, exdiputat i exdirigent del PP, va aprofitar que ahir era al Parlament per saludar vells coneguts. La sessió de control al Govern la va seguir des de la llotja de convidats. Tranquil, sabent que l'actualitat política ja no és el seu negociat, Curto somreia fins i tot quan bona part de l'hemicicle feia mofa de Sánchez-Camacho. Era un somriure afectuós, d'home que ja les ha vist de tots colors.

Curto és al Parlament? Pregunten sorpresos alguns periodistes. I què ha vingut a fer-hi? No ho sé, però tenia moltes ganes de xerrar amb Oriol Pujol. Quan s'acaba la sessió de control, Curto es troba amb Josep Rull i li sol·licita de parlar amb el secretari general de CDC. Rull li demana que l'acompanyi; Curto el segueix, s'espera a la porta de l'hemicicle i de dins en surt Pujol. Encaixada de mans, abraçada i riures. Pujol i Curto marxen a fer un apart en unes cadires davant de la sala de reunions número 2 del Parlament. S'hi estan quinze minuts. Parlen seriosos i frec a frec. Seuen tan a prop l'un de l'altre que de lluny sembla que es donin les mans. De tant en tant els interromp algú per saludar-los. Al final ho fa la fotògrafa de l'ARA Cristina Calderer, que dispara la càmera un parell de vegades amb el flaix i desconcerta Pujol.

Pocs minuts més tard, cadascú marxa per la seva banda. A Pujol me'l retrobo a l'escala d'honor dialogant amb el conseller Josep Maria Pelegrí. Poc abans, Curto ha baixat escales avall, cap a la sortida. L'enxampo quan saluda els dos mossos que vigilen l'accés. Amb un d'ells s'hi esplaia cinc minuts llargs. El policia acompanya Curto uns metres, en direcció al cotxe, i sento el polític, preocupat, que conclou que "tot està fatal". Marxa conduint un Golf que llueix l'adhesiu d'una margarida. Un toc alegre en temps difícils.

La Cambra catalana va rebre altres visites. Em creuo amb dos grups d'escolars. Un és una classe d'ESO de Cerdanyola. L'empleada del Parlament Marta Díaz, que els acompanya, m'impedeix parlar-hi: "Sense autorització del servei de premsa, no els pots preguntar res". Llàstima, aquests futurs ciutadans haurien arrodonit la visita amb el contacte amb la premsa. El grup visitant més nombrós són una vintena de veïns del municipi de Fonollosa, al Bages. Són al Parlament convidats pel diputat de CiU David Bonvehí, exalcalde de Fonollosa. Una de les presents és la seva tieta. Se la veu orgullosa. Amb aquests sí que hi puc parlar sense que ningú em demani autorització prèvia.

El que pensen Piqué i Pujol

La visita dels escolars l'organitza l'Àrea de Serveis Educatius del Parlament. A l'entrada de la seva oficina tenen una prestatgeria amb una selecció de llibres molt plural. Hi ha per escollir títols com una selecció de clàssics de Grècia i Roma, un manual del Parlament Europeu, Hamlet , Vázquez Montalbán, lectures infantils com Los apuros de Guillermo , el Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya i també el llibre entrevista Què pensa Josep Piqué . Això últim ja ho sabem, com també sabem què pensa Curto: que tot està fatal. I què pensa Pujol? Això, com en el cas dels nens de Cerdanyola, serà més difícil d'esbrinar.

Més continguts de