JUDICI
Política 12/02/2015

El presumpte membre d'ETA que va assassinar dos policies a Barcelona el 1991 s'enfronta a 60 anys de presó

Juan Jesús Narváez Goñi va passar 22 anys fugit i se l'acusa per dos presumptes delictes d'atemptat terrorista

Europa Press
2 min
El suport polític i social a ETA s’ha anat esllanguint al llarg dels anys. HB li havia donat cobertura política als vuitanta i als noranta.

MadridEl presumpte membre d'ETA Juan Jesús Narváez Goñi seurà aquest dijous al banc dels acusats de l'Audiència Nacional com a acusat de l'assassinat a boca de canó de dos policies nacionals, un d'ells funcionari en pràctiques, que es trobaven en un comerç de Barcelona el 13 de desembre del 1991, poc abans de la celebració dels Jocs Olímpics.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La Fiscalia sol·licita per a Narváez Goñi, que va ser detingut el 2012 a Mèxic després de romandre 22 anys fugit, una pena de 60 anys de presó per dos presumptes delictes d'atemptat terrorista i a indemnitzar els hereus de les víctimes amb 300.000 euros per cadascuna d'elles.

En el seu escrit de conclusions provisionals, el Ministeri Públic explica que Narváez Goñi formava part el 1991 del comando 'Ekaitz', que tenia encomanada la perpetració d'accions terroristes a la ciutat comtal davant de la pròxima celebració dels Jocs Olímpics.

Al migdia del 13 de desembre del 1991, Narváez Goñi i José Luis Urrusolo Sistiaga –aquest últim ja condemnat per aquests fets– van observar mentre transitaven per Barcelona com dos agents uniformats es trobaven a l'interior d'un comerç de ràdios de cotxes. Després d'accedir al comerç i passar per davant d'una oficina bancària, les càmeres de videovigilància de la qual van gravar la seva imatge, els terroristes van actuar amb el propòsit de "demostrar la facilitat" amb la qual podien assassinar membres de les Forces de Seguretat i van descarregar les seves armes sobre els policies, aprofitant que estaven "desprevinguts i parlant de manera despreocupada amb els responsables del comerç". Els trets van provocar la mort a l'acte de José Garrido, policia en pràctiques, i ferides de gravetat a Francisco José Delgado, que va morir poc després durant el seu trasllat a l'hospital.

Els membres del comando es van donar a la fuga i van deixar abandonat el vehicle, on es van trobar 14 empremtes digitals corresponents a Narváez Goñi. A més, un etarra del mateix comando detingut el 1992, Fernando Díez Torre, el va reconèixer fotogràficament com la persona que va cometre els assassinats juntament amb Urrusolo Sistiaga.

Declaració d'Urrusolo Sistiaga

En el judici declararà l'històric membre d'ETA José Luis Urrusolo Sistiaga, actualment expulsat de la banda i acollit a la via Nanclares que agrupa a la presó de Zaballa (Àlaba) els etarres penedits, segons han informat a Europa Press fonts jurídiques.

La Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha acceptat aquesta petició perquè testifiqui Urrusulo formulada per l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT). Des d'aquest col·lectiu afirmen que l'objectiu principal és aclarir l'atemptat que el 13 de desembre del 1991 va acabar amb la vida de dues persones a Barcelona, però no obvien que de manera indirecta també servirà per calibrar el grau de penediment d'Urrusolo.

Aquest terrorista declararà com a testimoni en el judici. A diferència dels processats, els testimonis no poden mentir en les seves declaracions, tot i que en molts casos els etarres es neguen a declarar o asseguren no recordar els seus companys. Narváez Goñi està acusat d'haver compartit amb Urrusolo militància al comando Ekaitz al qual se li atribueixen diverses accions a començament dels anys noranta.

stats