Mas considera una "venjança" el judici al Tribunal de Comptes: "A més d'inhabilitats, ens volen arruïnats"

L'interrogatori es converteix en una petita reproducció del judici pel 9-N al TSJC el 2017

El Tribunal de Comptes ha viscut aquest dimecres un 'déjà-vu'. La diminuta sala d'aquest organisme encarregat de determinar la responsabilitat comptable de tots els càrrecs que tenen accés a béns públics s'ha convertit en una reproducció a petita escala del judici pel 9-N contra l'expresident Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el febrer del 2017. Tot i que l'enfocament havia de ser sobre aspectes econòmics, l'acusació –representada per Societat Civil Catalana i l'associació Advocats Catalans per la Constitució– i la fiscalia han repetit gairebé fil per randa les mateixes preguntes que al tribunal català el febrer de l'any passat. Fins al punt que la presidenta del tribunal, la consellera Margarita Mariscal de Gante –ministra de Justícia d'Aznar i filla d'un jutge del Tribunal d'Ordre Públic franquista–, ha demanat a Societat Civil Catalana que se centrés i fes preguntes sobre la presumpta responsabilitat comptable de Mas el 9-N, per la qual se'ls demana pagar fins a 5,2 milions d'euros que ja han dipositat com a fiança solidària.

En mans de Mariscal de Gante, filla d'un jutge del Tribunal d'Ordre Públic

En sortir del judici, Mas ha insistit que es tracta d'una "venjança" de l'acusació, Societat Civil Catalana i l'associació Advocats Catalans per la Constitució. "A més d'inhabilitats, ens volen arruïnats", ha denunciat en declaracions als periodistes. Assegura que tant ell com Homs, Rigau i Ortega se senten "satisfets" per la resposta que han donat aquest dimecres al Tribunal de Comptes, però que si són condemnats "arribaran fins al final": recorreran al mateix Tribunal de Comptes, després al Suprem i a Europa si cal. La vista oral ha durat aproximadament quatre hores i Mas ha reiterat en sortir que "totes les despeses van tenir cobertura legal i els informes corresponents", i que ho van avalar tant el Suprem com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) quan no els va acabar jutjant per un delicte de malversació.

Des de Societat Civil Catalana, en canvi, el seu advocat, Manuel Zunón Villalobos, ha assegurat que estan "segurs que guanyaran". Amb tot, ha admès que no era necessària la declaració 'in situ' de tots els investigats, tot i que ells van ser els que la van demanar. El Tribunal de Comptes no ho veia necessari i en tenia prou amb una representació dels advocats. "Es podria haver prescindit de la declaració. Crec que a la jutge no li ha agradat gaire que vinguéssim", ha admès.

"La consulta no era delictiva"

Dins de la sala, l'expresident de la Generalitat ha insistit que en cap cas era conscient que cometés una il·legalitat, que van fer cas de l'avís del Tribunal Constitucional però sense saber l'abast que podia tenir i que la mostra real que "la consulta no era delictiva és que ni un sol jutge o fiscal va actuar aquell dia" ni just després per "aturar el delicte". El fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres Morato, li ha replicat que no està d'acord amb aquest posicionament i que ja veurà els seus arguments en les conclusions que presentarà en la vista prevista per demà, en què ja no seran presents ni Mas, ni Rigau, ni Ortega ni l'exconsellers Francesc Homs, que va ser jutjat al Tribunal Suprem. Tots ells van ser condemnats per desobediència, però, tot i ser investigats per malversació, aquest delicte no va arribar ni a jutjar-se. Ara el tribunal els considera presumptes responsables comptables, que no és un delicte penal, sinó de responsabilitat administrativa.

Mas ha descrit el procés participatiu del 9-N com una manera "d'obrir nous camins" amb "imaginació" per solucionar "la crisi" que va suposar l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional del primer decret de convocatòria de la consulta. Ha negat que s'hagués incomplert aquest mandat del TC i ha puntualitzat que la consulta es va celebrar a través de 40.000 voluntaris. "Jo mai vaig tenir por, com es va demostrar", ha assenyalat, i ha considerat que la consulta es va celebrar en termes "polítics", però que va ser molt diferent pel que fa a efectes "jurídics".

Mas: "És el més normal del món" comprar portàtils

En el terreny econòmic, l'interrogatori a Mas s'ha centrat en la compra dels 7.000 portàtils que es van fer servir durant el procés participatiu del 2014 per valor de 2,8 milions d'euros. L'expresident de la Generalitat ha tornat a defensar que no es van comprar per a la consulta, sinó per "equipar bé les escoles catalanes", ja que era una "prioritat". Preguntat específicament sobre la modificació pressupostària extra per crear aquesta partida, Mas ha replicat que era el "més normal del món" perquè només durant el 2014 va haver-hi un total de 1.414 modificacions pressupostàries per valor de 1.250 milions d'euros.

Ortega: "Tinc la fidel convicció que les coses es van fer bé"

L'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega ha assegurat que té "la fidel convicció que les coses es van fer bé" i que "els expedients administratius van ser impecables". Igual que en el judici al TSJC, ha marcat una línia molt clara entre el que era la consulta i el procés participatiu del 9-N, en què ha assegurat que no va haver-hi cens. Sobre les paperetes, Ortega ha justificat que es fes servir el mateix material que ja s'havia encarregat per a la consulta perquè "l'ús" que s'hi va donar va ser "diferent", ja que la resposta podia ser més àmplia i la votació va durar dues setmanes. Preguntada pel lloguer de la sala de premsa que es va fer servir en un pavelló de la fira de Montjuïc, l'exvicepresidenta ha defensat, igual que Mas, que "l'obligació d'un govern era informar, passés el que passés", i que no considera que s'hagués de "suspendre una roda de premsa". Una altra cosa és que ho hagués demanat el TC, que "així hauria estat". "Tinc la convicció absoluta que tant en la consulta com en el procés participatiu actuàvem dins de la legalitat", ha conclòs.

Rigau defensa que els portàtils es van fer servir "puntualment"

La declaració més llarga ha sigut la de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. És quan finalment ha decidit intervenir l'advocat de l'Estat, Javier Borrego Borrego, que ha tornat a insistir sobre la compra dels portàtils. Tant Societat Civil Catalana com la defensa de l'Estat volien saber què va passar després del 9-N, si es van utilitzar immediatament els ordinadors. Rigau ha assenyalat que els portàtils es van utilitzar "puntualment" per al procés participatiu el diumenge 9 de novembre i que es després es van enviar a les escoles. A més, ha insistit -igual que Mas i Ortega- que els ordinadors es van comprar per a les escoles i no per a la consulta i que avui en dia se segueixen fent servir. A preguntes del fiscal, ha puntualitzat que si hagués tirat endavant la consulta sense la impugnació per part del TC, no hauria estat necessari l'ús dels portàtils d'Ensenyament perquè ja hi hauria hagut un cens.

Homs: "L'acusació per la via comptable no té cap base"

L'exconseller de la Presidència Francesc Homs ha assegurat també que no va haver-hi "cap rastre d'irregularitat en la configuració dels expedients pressupostaris" després que s'impugnés la consulta. És més, ha insistit que "l'acusació per la via comptable no té cap base" perquè no s'ha "impugnat" ni s'han trobat indicis de delicte al Suprem ni al TSJC. Preguntat per l'advocat de Societat Civil Catalana, ha confirmat que el seu departament va fer els contractes de publicitat institucional, les cartes de promoció de la consulta i la contractació del pavelló de Montjuïc, però que tot ho va fer amb "l'informe corresponent dels interventors".

Suport d'una comitiva de només el PDECat

ERC arriba amb retard al Tribunal de Comptes

A diferència del febrer de l'any passat, els exdirigents de la Generalitat no han tingut aquest dimecres un ampli suport a les portes del Tribunal de Comptes. La comitiva que els ha acompanyat s'ha limitat a representants del PDECat, amb el president del partit, David Bonvehí, al capdavant, sumat al portaveu al Congrés, Carles Campuzano, i el del Senat, Josep Lluís Cleries. Bonvehí ha assegurat que es tracta d'un judici "injust" perquè "s'estan repetint fets ja jutjats" al Suprem i al TSJC. Preguntat sobre per què no hi havia ningú d'ERC, el president del PDECat ha assenyalat que no en sabia la raó. Dos senadors dels republicans, però, han arribat just a les 10 del matí, quan començava el judici al Tribunal de Comptes.

Més continguts de