Junqueras i Romeva recusen els dotze magistrats del TC perquè creuen que són "parcials"

Tots els membres del tribunal han pres decisions sobre el procés independentista en els últims anys

Recusar tots i cadascun dels 12 magistrats actuals del Tribunal Constitucional (TC). Aquest és el propòsit que s'han fixat el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i l'exconseller Raül Romeva. Aquest dimarts han presentat l'escrit en què demanen aquesta recusació, és a dir, que no participin a partir d'ara en les decisions que els afecten. Els dos dirigents republicans al·leguen una suposada falta d'imparcialitat dels magistrats. En concret, acusen el tribunal de ser "parcial" perquè tots els seus membres ja han participat en decisions anteriors sobre litigis relacionats amb el Procés i tenen prejudicis "ideològics" sobre el moviment independentista. 

Es fa difícil pensar que aquest moviment de la defensa dels dos líders independentistes tingui alguna possibilitat de prosperar, ja que suposaria deixar en fora de joc tots els jutges actuals i, segons fonts jurídiques, haver de nomenar magistrats suplents. Tot i això, l'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, ha presentat l'escrit aportant una llista de motius i sobretot, una llista de precedents que, segons diu, justifiquen aquesta recusació. 

L'argument gira fonamentalment al voltant que Junqueras i Romeva tenen dret a un jutge imparcial i ara mateix el Constitucional no ho pot garantir. Per què? Doncs perquè els 12 jutges ja s'han manifestat anteriorment sobre la invalidació de decrets, lleis i resolucions vinculades al Procés, com per exemple la investigació per desobediència dels líders independentistes. Així doncs, l'escrit conclou que qualsevol pronunciament que facin a partir d'ara els 12 jutges estaria "contaminat" per les seves decisions anteriors.

De fet, cal destacar que Junqueras i Romeva també inclouen en la recusació els tres jutges que fins ara els han donat alguna victòria en aquesta sala. Són Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer i Fernando Valdés, que en el passat s'han desmarcat d'algunes sentències del tribunal –amb un vot particular– criticant que, segons el seu parer, no s'havien garantit prou bé els drets d'alguns dels processats en el judici de l'1-O. Com que l'argument de fons de la recusació és que tots els magistrats s'han pronunciat en algun moment o altre sobre el Procés, també s'hi inclouen aquests tres i no es fan distincions. A més, l'escrit de recusació també acusa el tribunal d'haver maniobrat per frenar que els acusats no hagin pogut fins ara "internacionalitzar" la causa elevant-la a tribunals de fora de l'estat espanyol. 

Els tres jutges que han esquerdat la unitat del Tribunal Constitucional

La recusació de Junqueras i Romeva arriba abans que el tribunal hagi de revisar el recurs d'empara que van presentar el 13 de març. Els dos dirigents van demanar llavors al TC que anul·li la sentència de l'1-O del Suprem i que els deixi en llibertat immediatament. Junqueras i Romeva demanen la recusació dels membres del TC o bé que els mateixos magistrats s'abstinguin "en cas que entenguin que, per convicció personal, la seva ideologia podria entelar la tasca de decisió que els competeix".

Junqueras i Romeva porten la sentència de l'1-O al TC i demanen la llibertat immediata

No només coronavirus

Esquerra ha prioritzat la lluita contra el coronavirus des que va esclatar la crisi sanitària, però també ha reivindicat que no s'han d'oblidar altres qüestions que, abans del Covid-19, marcaven l'agenda. Una d'elles és la repressió, i, per això, ERC busca continuar presentant batalla als tribunals. Dilluns la secretària general dels republicans, Marta Rovira, recordava que aquell dia es van complir dos anys de l'empresonament de diversos líders independentistes per part del Suprem, entre els quals Jordi Turull, que llavors optava a ser investit pel Parlament com a president de la Generalitat. Va ser el mateix dia que ella va marxar a l'exili de Suïssa. "Malgrat la crisi humanitària que patim, hi ha dates que no s'esborren", va exposar Rovira.