Política 16/03/2017

Junqueras apel·la a l'amor per arribar a la independència: "Estimeu-vos"

En el 20è aniversari de la Fundació Irla Bel Olid demana que una dona sigui la primera presidenta dela República Catalana i el president d'ERC li respon irònicament que, primer, s'ha de fer la independència

Aleix Moldes
4 min
Oriol Junqueras, Marta Rovira i Anna Simó, entre d'altres, durant l'acte de celebració del 20è aniversari de la Fundació Josep Irla

BarcelonaL'amor és un dels sentiments dels que Oriol Junqueras acostuma a parlar quan pensa en la independència de Catalunya i aquest dijous, en la celebració del 20è aniversari de la Fundació Josep Irla, s'ha convertit en el missatge polític del president d'ERC. "Ens hem d'estimar perquè res justifica millor la nostra dedicació que l'objectiu de fer un món millor per a tothom. Estimeu-vos", ha recomanat a les 250 persones que l'han escoltat a la sala noble de l'edifici del Rellotge, al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona. No és la primera vegada que Junqueras parla d'amor. En una entrevista recent ja va deixar clar que "el junquerisme és amor", frase que ràpidament va fer fortuna a les xarxes socials.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El compromís amb la llibertat i la democràcia ha estat la base del discurs de cloenda que ha fet Junqueras, però abans que ell s'havien tractat molts altres temes vinculats amb l'acció de la fundació, que treballa des del 1997 com el laboratori d'idees d'Esquerra. Entre d'altres, també han reflexionat sobre qüestions com la cultura, la igualtat, la llibertat, la violència masclista, la redistribució de la riquesa i l'independentisme el filòsof Josep Ramoneda, l'escriptora Bel Olid, l'exconseller i expresident de la Fundació Irla Josep Huguet, la directora de Tributs de la Generalitat, Marta Espasa, i l'actual president de la fundació, Joan Manuel Tresserras.

Una presidenta de la República Catalana

Olid ha plantejat una proposta per a tots els partits polítics. "M'agradaria que tots els partits pactessin presentar candidates a les properes eleccions perquè una dona fos la primera presidenta de la República Catalana". Una proposta que ha estat aplaudida per les 250 persones que han assistit a la celebració del 20è aniversari de la Fundació Josep Irla. Oriol Junqueras s'ho ha mirat somrient des de la primera fila de la sala noble de l'Edifici del Rellotge, al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona. "No sé si ho sabeu, però a mi m'agradaria que això arribés ben aviat, però en primer lloc centrem-nos en el primer dels passos, fer la República".

El defecte de les esquerres

La Fundació Irla és un espai de pensament d'esquerres. Josep Huguet i Joan Manuel Tresserras ho han deixat clar en les seves intervencions. A Treserras li han preguntat, però, que definís quin és el principal defecte de les esquerres. Ell ho té clar: la desconnexió entre la teoria i la pràctica. De vegades, quan es governa, les actuacions no es poden diferenciar del que faria la dreta", ha lamentat sense citar exemples concrets. A més, ha afegit que, sovint, hi ha esquerres que "mostren una enorme dificultat per fer propostes realistes".

També se li demanava per la principal "virtut" de la dreta. "Hi he estat pensant tota la tarda i no se me n'acut cap", ha explicat amb un punt irònic. Tot seguit ha respost que la dreta "té una gran capacitat de gestionar les nostres pors, d'espantar. I sol tenir una gran capacitat de fer creure que la part més perversa de la seva ideologia és una simple característica de la condició humana".

El triple objectiu de la Fundació Irla

Després de 20 anys, els responsables de la fundació estan convençuts que la Irla s'ha consolidat com un instrument de reflexió cabdal per a ERC i per al país. El seu és un triple objectiu que mira al passat, però també al present i al futur. Recuperar la memòria històrica republicana de Catalunya n'és el primer. "És molt difícil saber on vas sense saber d'on vens", ha subratllat aquest dijous el director acadèmic de la fundació, Lluís Pérez. "Però també una mena de reparació moral", ha afegit tot seguit.

Durant el franquisme, el paper d'ERC es va veure reduït en bona part a l'exili i el seu paper en la resistència interior va ser menor. "Fa uns dies fèiem un acte d'homenatge a l'últim alcalde republicà de Barcelona, Hilari Salvadó, que va tenir un paper clau per combatre els bombardejos a la ciutat", recorda el president de la fundació, Joan Manuel Tresserras, en conversa amb l'ARA. "I, malgrat la seva importància, és una figura pràcticament oblidada", lamenta.

El segon objectiu del laboratori d'idees d'ERC és avançar-se als debats del futur, "posar al dia la tradició del pensament republicà". Temes com el model energètic, la gestació subrogada o la relació entre la tecnologia i la política són qüestions que encara no tenen un posicionament clar de la societat i en els que treballa la fundació. "Si la connexió a Internet a través dels mòbils ha estat l'instrument que més ha modificat la vida dels joves, com és que cap programa polític parla d'aquests dispositius?", es pregunta Tresserras. "A la pràctica, si la política i el sector públic no s'ho planteja són els consells d'administració d'empreses amb interessos econòmics les úniques que decideixen com seran aquests dispositius en el futur", afegeix.

I el tercer objectiu està centrat en el present, però també mira al futur. La Fundació Irla es relaciona de forma fluïda amb altres espais ideològics progressistes. Fins al punt que col·labora de forma habitual amb EUiA, amb Avancem, MES i Catalunya, Socialisme i Llibertat. "Moltes coses s'han de repensar i ho podem fer en conjunt", destaca Tresserras.

Una desena de persones es dediquen a temps complet o parcial a la fundació que, entre d'altres, ha aportat 27 edicions de la revista Eines, 24 monografies sobres estudis polítics socieconòmics publicades, diverses beques anuals i 29 biografies i estudis històrics. I, després de 20 anys, no té intenció de deixar de contribuir al pensament republicà. De fet, fa poc va modificar els seus estatuts per rellançar-se com un espai de producció científica i cultural.

stats