Junqueras torna als clàssics set anys i mig després
El president d'ERC redebuta a la universitat amb una conferència sobre humanitats
BarcelonaQuè tenen en comú un ciutadà d'Atenes del segle V abans de Crist, un florentí del segle XIV, un francès de la Il·lustració, un filòsof alemany del segle XIX i un novel·lista rus del segle XX? No és el principi d'un acudit només apte per a historiadors, sinó una de les moltes preguntes (retòriques) que ha llançat aquest dimarts Oriol Junqueras a la seva nova audiència: els alumnes d'humanitats del campus de Manresa de la UVic-UCC. Set anys i mig després de l'última vegada, i segurament d'una manera que mai s'hauria imaginat –per videoconferència i amb un permís penitenciari–, el president d'ERC ha tornat aquest dimarts a fer classe a la universitat. No és la mateixa universitat que va haver de deixar per dedicar-se de ple a la política, l'Autònoma, perquè a Junqueras la condemna del Tribunal Suprem li impedeix incorporar-se a un centre públic. Però ja fa uns mesos que aquesta nova feina és la que li permet sortir unes hores de la presó de dilluns a divendres. Aquest dimarts ha debutat.
La resposta a la primera pregunta és que tots ells, malgrat estar separats per 2.500 anys d'història, es poden sentir interpel·lats per una mateixa obra literària, sempre que aquesta parli dels valors universals i formi part "del bagatge de la cultura clàssica". I sobre això ha parlat sense pausa durant una hora i quart el líder republicà. Dels Valors clàssics en temps difícils que no perden vigència i que, en definitiva, emocionen "al llarg de totes les generacions". Si algú vol emocionar-se com ho hauria pogut fer un ciutadà de l'antiga Grècia o com ho faran els habitants de la Catalunya del segle XXII –autonòmica o independent–, la recomanació de Junqueras passa per Dante, Petrarca, Shakespeare, Cervantes, Txékhov, Tolstoi o Zweig.
Qui avui volgués sentir algun mot sobre l'últim pacte del seu partit amb el PSOE o l'enèsima topada d'ERC amb JxCat ha tingut clar des del principi que això no passaria. D'actualitat, ben poca. Alguna referència a la democràcia i a la injustícia que podrien tenir una connexió amb l'actualitat. "L'única justícia possible i veritable neix dels representants de la comunitat, de persones lliures", ha concedit un instant, referint-se a la Grècia de fa vint-i-cinc segles. Malgrat tot, no ha semblat trobar a faltar en excés haver de comentar l'últim minut del dia a dia. Qui l'hagi pogut escoltar en directe sabrà que, abans d'entrar a la presó, en qualsevol míting preferia parlar, per exemple, d'economia japonesa –una de les seves especialitats com a docent–, que fer algun comentari sobre el tema que aquell dia tenia amb l'ai al cor la política catalana –i la premsa del país.
Sense internet
L'única referència explícita al seu empresonament ha arribat quan ha recomanat als alumnes –i als nombrosos periodistes que per una estona han tornat a classe– que busquessin una cosa a internet: "Jo no ho puc fer perquè al lloc on visc no existeix això d'internet". No hi ha hagut braços alçats sinó preguntes en un xat llegides per un moderador. Tal com la pandèmia ha convertit en obligació, tot ha sigut telemàtic. Del seu nou lloc de feina, Junqueras ha compartit poc més que un fons blanc, dues plantes i les ulleres que s'ha posat per a l'ocasió. I moltes ganes de parlar. Ha començat als temps de les tribus nòmades que es preguntaven per què el cel era estrellat i ha acabat amb un capítol d'Els Simpson, passant abans pels asteques i l'explosió volcànica que el 1817 va afectar l'actual Indonèsia.
La crisi del coronavirus li ha servit per donar una oda final al seu redebut: sempre cal tornar als clàssics, com ell ha tornat avui a la universitat. "Ens ajuden en la mesura que apel·len a l'ànima i apel·len a emocions i sentiments que poden ser compartits per tots els humans de tots els temps", ha resolt.
El president d'ERC és doctor en història del pensament econòmic per la Universitat de Barcelona, però aquesta vegada la seva intervenció ha tingut poc d'economia i molt més de filosofia. També ha admès algunes de les seves debilitats, com la tendència a no ser mai "breu" i explicar-se de manera "generosa". Aquesta vegada, però, ha respectat el temps raonablement. Potser perquè sap que no serà l'última classe. Hi tornarà aviat.
