Junqueras es vesteix de vicepresident econòmic

Barcelona"El pla de xoc està pactat. Si ho volen portar més enllà, tornem-ne a parlar, però en gran mesura ho teníem pactat. […] En línies de principis, des d'ERC hi estem molt d'acord, però no tot és possible al mateix temps en el context actual". El líder d'ERC i dirigent de Junts pel Sí, Oriol Junqueras, ha reclamat aquest divendres a la CUP que en les negociacions sigui conscient de la "situació financera desesperada" de la Generalitat. Ho deia després que la CUP fes públiques les seves condicions "de mínims" per pactar. I es vestia així de vicepresident econòmic del Govern, càrrec que ocuparia en cas de desbloquejar l'acord amb els d'Antonio Baños.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha alertat que en l'actual situació i fins que la Hisenda pròpia no tingui el control de tots i cadascun dels impostos catalans, el pressupost de la Generalitat el decideix el ministeri d'Economia, que és qui recapta el 95% dels impostos i en controla els fluxos cap a la Generalitat. I això, ha dit, condiciona l'abast de les mesures pressupostàries. Com ho condiciona el límit de dèficit que imposa Brussel·les per a cada Estat membre de la UE, per bé que són els estats que en fan el repartiment intern. En el cas espanyol, ha deplorat Junqueras, l'Estat es queda amb la gran part del dèficit que permet Brussel·les en detriment de les altres administracions.

"La característica d'Espanya és que el repartiment que fa el govern espanyol és terriblement injust, perquè s'apropia de gairebé tot el sostre de dèficit ,malgrat que qui sustenta, paga i fa despesa social són les autonomies". De manera que el límit de dèficit, fixat per a les autonomies en el 0,3% el 2016 –el 2015 la Generalitat superarà amb escreix el 0,7% imposat, més encara davant l'ajustament extra de 1.300 milions que reclama Montoro–, suposa una "amenaça terrible" per a les polítiques socials de la Generalitat. Sí que ha constatat, però, que el fet que el BCE hagi obert la via de comprar deute a regions i ajuntaments indica que "hi ha estats que no ho fan bé" a l'hora de repartir internament el dèficit. I Espanya, diu, n'és el màxim exponent.

I qui paga la desobediència?

Davant les crides a la "desobediència" també del límit de dèficit que han llançat tant des de la CUP com des de formacions com Catalunya Sí que es Pot, Junqueras ha asseverat: "Una cosa és dir que el desobeeixes; l'altra, que tinguis els diners necessaris per desobeir. Pots desobeir el sostre si tens el control dels diners, perquè si no, si ningú te'ls deixa, encara que te'l vulguis saltar no te'l pots saltar".

L'exemple són els impagaments, diu, a les farmàcies o als hospitals concertats. De manera que "la clau és el control efectiu de la recaptació", i desobeir "en el context autonòmic és impossible". "D'aquí ve la urgència de la independència", ha reblat.

L'abstenció fallida de la CUP a la investidura

El líder d'ERC i candidat a la vicepresidència del Govern ha admès que "esperava, almenys, una abstenció" de la CUP a la segona votació de la investidura d'Artur Mas, aquest dijous. No hauria estat suficient –caldrien almenys dos vots afirmatius de la CUP–, però sí que hauria indicat un acostament. Ha admès que una "filtració" durant la reunió de Palau de dimecres va fer avortar la possibilitat d'"abstenció" dels cupaires. "No sé qui és [que va filtrar la possibilitat d'abstenció], però és evident que fent aquestes coses fa molt mal a tot plegat. No pot ser", ha asseverat.

Això sí, ha considerat que, al voltant de la investidura, hi ha "coses que conviden a una certa esperança", com que la CUP "està predisposada a fórmules d'estabilitat parlamentària". "I és important, perquè imaginem que tenim president i Govern, i aquest Govern no té estabilitat i perd totes les votacions. Estaríem en una situació pitjor que l'actual", ha defensat. De manera que "tan importants són 64 diputats un dia [per a la investidura] com 72 sempre".

També ha defensat que la proposta de Govern col·legiat que va llançar Artur Mas el dijous ja ve a ser la presidència "coral" que va reclamar la diputada de la CUP Anna Gabriel. Perquè més enllà del president de la Generalitat, les tres comissions delegades ja seria també com "presidents", perquè "serien presidents de les àrees delegades". Sigui com sigui, però, ha dit que creu que hi haurà un acord abans del 4 de desembre –la CUP ha convocat una "jornada de debat nacional" el 29 de novembre.

Però no preveu en cap cas eleccions per bloqueig, amb avís incorporat: "Quan algú especula sobre la possibilitat d'eleccions al març, crec que no fa bé. No està bé. Hem de destinar el temps a buscar l'acord, no a fer advertències si no hi ha acord". I en aquest context, ha avisat l'ANC que si la mobilització de diumenge ha de ser per "pressionar" la CUP, "seria un error molt greu". "Si és en suport de les institucions, em sembla molt bé", però "si és per collar algú, estaria bé que fossin conscients que a vegades s'aconsegueix el contrari", ha afegit. Avís a navegants.