La Junta Electoral frena la candidatura d’Otegi a lehendakari

L’esquerra abertzale ho recorrerà per mantenir el seu candidat per al 25-S

Tan bon punt l’1 de març Arnaldo Otegi va sortir de la presó, la pregunta sobre si podria ser el candidat de l’esquerra abertzale a les eleccions basques es va convertir en una de les claus per interpretar el futur de la política basca. A dues setmanes perquè comenci la campanya electoral a Euskadi, la Junta Electoral de Guipúscoa va dictaminar ahir que Otegi no pot presentar-se a les eleccions del 25 de setembre perquè sobre ell pesen sentències judicials que, interpreta l’ens electoral, l’inhabiliten per poder anar a la llista d’EH Bildu. A la tarda, l’esquerra abertzale anunciava que recorreria la decisió i subratllava que Otegi “era, és i serà” el seu candidat a lehendakari.

S’obre així un litigi judicial que s’haurà de dirimir contra rellotge. EH Bildu té dos dies per presentar el recurs davant la Junta Electoral, que dilluns farà públiques les candidatures. A partir de llavors, l’esquerra abertzale està disposada a esgotar totes les vies per defensar la candidatura d’Otegi. Així, passada la pantalla de la Junta Electoral, l’esquerra abertzale encara podria recórrer al contenciós administratiu i, fins i tot, al Tribunal Constitucional (TC), que es podria trobar en una situació similar a la de les eleccions basques del 2011, quan va decidir sobre la botzina -amb una sentència de matinada, minuts després que arrenqués oficialment la campanya- donar llum verda a la participació de Bildu a les eleccions.

La decisió de la Junta Electoral era previsible i accepta la premissa que la fiscalia de l’Audiència Nacional li va fer arribar a principis d’agost, en què s’estipulava que la candidatura que comptés amb Otegi havia de ser rebutjada i el seu nom substituït. L’escrit al·legava que el dirigent abertzale va ser condemnat a deu anys de presó i inhabilitació, una pena que el Tribunal Suprem va reduir a sis anys i mig.

Tot i que Otegi ja ha sortit de la presó, la pena d’inhabilitació, sostenia l’escrit, s’ha d’allargar fins al 2021 perquè no va començar a comptar fins al setembre del 2014, quan va acabar de complir-ne una de similar prèvia. Tanmateix, l’escletxa a la qual s’aferra EH Bildu per fer front al que considera un “abús jurídic” és que la sentència no especifica per a quins càrrecs està inhabilitat, i apel·la al cas d’Iker Casanova -que sí que va poder accedir al Parlament basc- com a precedent per ser optimistes. Si finalment els abertzales acceptessin retirar Otegi, haurien de decidir si proposen un cap de llista alternatiu o si, simplement, fan córrer la llista actual.

De moment, ahir Otegi va seguir fent campanya com a candidat in pectore d’EH Bildu. En una entrevista a la televisió basca, va limitar-se a titllar d’“error” la decisió de la Junta Electoral i va centrar el seu discurs a estendre la mà al PNB i Podem per configurar un Parlament basc “aclaparadorament favorable” al dret a decidir.

Divisió d’opinions a l’Estat

No només l’esquerra abertzale té previst actuar. Des del cantó oposat, el PP i Ciutadans ja van anunciar ahir que batallaran per aconseguir que es faci efectiva la inhabilitació d’Otegi i impugnaran la candidatura d’EH Bildu que ahir -amb la llista provisional- publicava el butlletí oficial basc. La bel·ligerància de tots dos partits contrastava amb la tebior del PSE -que es va limitar a respectar la decisió- i les paraules de la dirigent del PNB Itxaso Atutxa, que va opinar que són els bascos els que han de decidir si Otegi ha de ser al futur Parlament. Una divisió d’opinions arran de les novetats en el cas Otegi que també es va traslladar a la política estatal, amb el PP i Ciutadans carregant contra Units Podem per haver criticat que el dirigent abertzale pugui ser privat de concórrer a les pròximes eleccions.

Més continguts de