Política 02/05/2018

JxCat es compromet a reformar el reglament del Parlament en un mes per introduir-hi la investidura a distància

La llista presenta diverses esmenes a la reforma de la llei de la presidència

Marc Toro / Núria Orriols / Anna Mascaró
4 min
La Junta de Portaveus decidirà demà abans del ple si manté la reforma de la llei de presidència a l'ordre del dia

BarcelonaDesprés del revés que va suposar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, Junts per Catalunya ha presentat esmenes a la seva pròpia reforma per introduir-hi matisos. La majoria són tècniques però n'hi ha una que incorpora un matís important i assumeix part de les recomanacions de l'òrgan consultiu: JxCat es compromet a iniciar una reforma del reglament en el termini d'un mes per adaptar-lo a la nova llei, que permet la investidura a distància del president de la Generalitat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Es tracta d'una disposició addicional: "El Parlament de Catalunya, d'acord amb el principi d'autonomia parlamentària que li reconeix l'article 58.1 de l'Estatut d'Autonomia, ha de fer les modificacions del reglament del Parlament que siguin necessàries, a iniciar en el termini d'un mes, per complir els requeriments establerts per aquesta llei".

D'altra banda, retiren que la denegació del ple a fer una investidura a distància –és una qüestió que s'ha d'autoritzar per majoria– equivalgui a una votació fallida. Una recomanació que també els havia fet el Consell de Garanties Estatutàries.

La Junta de Portaveus decideix demà si manté la reforma a l'ordre del dia

Ciutadans ha demanat formalment a la mesa del Parlament que la reforma de la llei de la presidència es retiri de l'ordre del dia del ple d'aquesta setmana. Com que la mesa no hi té competència, els grups han acordat abordar-ho demà en una junta de portaveus convocada per abans del ple. Tot i les crítiques de la formació taronja, però, els independentistes tenen previst tirar-la endavant igualment.

El partit d'Inés Arrimadas considera que la reforma de la llei de la presidència vulnera la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional sobre la candidatura de Carles Puigdemont, i que, a més, el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries deixa clar que és un canvi legal contrari a l'Estatut i la Constitució. En roda de premsa, la líder de la formació taronja ha demanat que la reforma es retiri de l'ordre del dia perquè considera que trepitja els drets de l'oposició. Ha recordat, a més, que el Consell de Garanties Estatutàries va emetre un dictamen "demolidor" contra la reforma.

Arrimadas ha deixat clar que si Torrent no fa marxa enrere pot tenir lloc un altre "ple de la vergonya, com el dels passats 6 i 7 de setembre". En aquella ocasió, tant Cs com el PSC i el PP van demanar la reconsideració de cada decisió de la mesa, cosa que va allargar el ple i va prolongar durant hores el debat i la votació de les lleis del referèndum i de transitorietat. "És la nostra obligació no quedar callats i reaccionar i defensar els drets" dels diputats, ha dit Arrimadas, evidenciant així que el seu partit farà tot el possible per evitar –o ajornar, en el millor dels casos– la reforma de la llei de la presidència.

El PSC, per la seva banda, ha avançat que en el ple votarà en contra que la reforma de la llei de la presidència pugui tirar endavant per lectura única. "Hem de ser coherents amb la unanimitat i contundència del Consell de Garanties Estatutàries", ha argumentat la portaveu socialista al Parlament, Eva Granados, que ha refermat l'oposició del seu grup a una reforma amb què la majoria independentista pretén investir Carles Puigdemont a distància. "Ni teleinvestidura ni telegovern", ha reblat Granados.

Els comuns tampoc veuen amb bons ulls que es porti al ple la reforma de la llei de la presidència. La portaveu de Catalunya En Comú - Podem, Elisenda Alamany, ha assegurat aquest migdia que "no se sap si és creïble tenint en compte el ball paral·lel –de candidats alternatius a Carles Puigdemont– que s'està donant". "Si s'aprovés la reforma –ha insistit–, no està pensada per avançar, recuperar les institucions i donar resposta a les demandes ciutadanes que ocupen els carrers de Catalunya".

L'eventual candidatura d'Artadi

Un dels temes que els partits han volgut comentar aquest dimecres ha sigut la possibilitat que Elsa Artadi acabi sent candidata a la presidència de la Generalitat. Després que tant Jordi Sànchez com ERC avalessin el seu nom per a la investidura, Granados (PSC) ha demanat a la majoria independentista que deixi d'"especular" i de "marejar la perdiu" i que busqui ja un candidat o candidata "viable" per formar un govern "efectiu" a Catalunya.

Alamany ha considerat que per als comuns és més important "debatre el què" més enllà del qui, i ha coincidit en la necessitat que es formi Govern: "A la regressió de drets i llibertats fonamentals s'hi ha de respondre tenint un Govern. Ara, la manera ens agradaria que fos una altra i no amb viatges sovintejats amunt i avall", ha sentenciat.

Al seu torn, Arrimadas (Cs) s'ha limitat a deixar clar que "Puigdemont no tornarà a ser president mai més". En aquest sentit, ha insistit que tot el que facin les forces independentistes per investir-lo a ell, a Jordi Turull o a Jordi Sànchez són "pèrdues de temps"

Recurs d'empara contra la delegació de vot de Puigdemont i Comín

Ciutadans, de fet, ha anunciat que aquest dimecres presentarà un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra les delegacions de vot de Carles Puigdemont i Toni Comín. Arrimadas ha dit que és "injustificable i inexplicable" que el govern espanyol "miri cap a un altra banda" respecte al privilegi que es dona a dos "fugits de la justícia". És per això que, més enllà del recurs d'empara que presentarà, Cs ha demanat al govern espanyol que presenti un recurs d'inconstitucionalitat per "paralitzar" la delegació de vot de manera immediata.

Ajornada la comissió de l'estatut dels diputats

La mesa del Parlament ha decidit ajornar la comissió de l'estatut dels diputats, que havia de tramitar l'elecció dels senadors autonòmics. Segons fonts parlamentàries, els grups no es posen d'acord amb la representativitat que hi ha de tenir el grup mixt –format pel PP i la CUP– i han demanat un informe jurídic exprés per aclarir-ho. El reglament del Parlament estableix que tenen dret a vot els grups i no els subgrups, però cupaires i populars no volen votar en el mateix sentit. La qüestió s'ha de resoldre abans de divendres, en què hi ha previst un ple específic per escollir els senadors representants de la cambra catalana.

stats