Junts per Catalunya: la confluència pendent

BarcelonaParal·lelament a la investidura, JxCat té un altre repte pendent: la confluència amb el PDECat i la consolidació com a espai polític. La llista sorgida al voltant de Carles Puigdemont el 21-D, que va permetre al PDECat mantenir el lideratge del bloc sobiranista, té voluntat de tenir continuïtat i això ha remogut l’espai de l’antiga Convergència. Tots els actors que en formen part -crítics i afins a la direcció del PDECat, independents de JxCat i l’entorn més pròxim al president- admeten que l’únic camí és confluir però, de moment, no hi ha un posicionament unànime sobre el rumb que s’ha de seguir. Des del nucli dur de JxCat, la voluntat és que la llista del president acabi sent un sol moviment que dilueixi les sigles del partit i sigui capaç d’aglutinar gent nova, tal com va passar a les eleccions al Parlament. Però, fins ara, la direcció pilotada per Marta Pascal i David Bonvehí ha volgut mantenir un perfil propi. Aquest distanciament, que en les últimes setmanes s’ha fet evident quan el PDECat ha demanat a Puigdemont que consensuï el candidat a la presidència, ha escampat la preocupació en el si del partit, que ja es prepara per encarar les eleccions municipals i europees del 2019 i, de moment, es troba entre dues marques.

Les diferències entre l’executiva de Pascal i Puigdemont, més enllà del nom que hauria d’ocupar la presidència de la Generalitat, són d’estratègia. Mentre que la major part dels independents de la llista i el nucli dur de JxCat volen mantenir el pols amb l’Estat i continuar evidenciant el conflicte, l’actual direcció del PDECat és partidària de rebaixar la tensió i buscar nous aliats més enllà de la CUP. Un posicionament semblant al d’Esquerra.

Moviments interns

Davant aquest distanciament, els crítics amb Pascal demanen un congrés al juliol. “Ara cal fer pinya amb Puigdemont”, argumenten. L’expressió del malestar es va produir dijous en un sopar a Rubí, impulsat per l’expresident de l’Associació Catalana de Municipis Miquel Buch, tot i que ell no hi va acabar assistint per no generar més recels amb la direcció -Buch era un dels noms aspirants a la coordinació del partit al congrés del 2016-. En la trobada, segons fonts presents, s’hi va constatar la necessitat de ser un “únic espai” al voltant del lideratge de Puigdemont. Un posicionament compartit amb el nucli dur de JxCat format per la portaveu, Elsa Artadi; els diputats Albert Batet, Eduard Pujol i Josep Costa; i el sector provinent de Palau, Josep Rius, Jordi Cabrafiga, Jaume Clotet, Damià Calvet i Jordi Moreso. Per resoldre la situació, la direcció del PDECat està oberta a fer canvis però es defensa. “Els crítics són els de sempre, els que van perdre el congrés”, assegura un membre de l’executiva. Una al·lusió a la plataforma Moment Zero, construïda al voltant de Jordi Turull -ara pres a Estremera-, que no va acabar assolint la coordinació general del partit a última hora. El desenllaç d’aquesta pugna i l’equilibri intern que en resulti dins el PDECat determinarà el futur de la confluència de JxCat.

Els independents

Davant els moviments interns al PDECat, els independents de la llista de JxCat també han mogut peça. Alguns diputats com Aurora Madaula i Pep Riera i l’exdirector de l’Escola de l’Administració Agustí Colomines, han impulsat l’associació Junts per la República per aglutinar els diputats sense carnet de partit i que tenen un discurs més legitimista de l’1-O. La iniciativa, però, ha generat recels a la formació perquè s’ha vist com un intent de substituir-lo. Fins ara, l’associació no ha comptat amb el suport explícit d’Artadi i el mateix Puigdemont va demanar alentir-ne l’impuls. De moment, doncs, els seus promotors han començat a recollir adhesions, primer, en el si de la societat civil per no generar rivalitats dins del grup parlamentari amb els diputats del PDECat. Abans de Sant Jordi, per exemple, es van reunir amb la plataforma Exigents.cat -impulsors de la llista única el 21-D- i membres de JxCat que no van entrar de diputats.

La influència del pla D

Un dels primers indicadors sobre quin dels sectors acabarà predominant serà el nom escollit per Puigdemont per ocupar “provisionalment” la presidència. Un nom que segons totes les fonts no es va abordar en la reunió de dissabte a Berlín del grup parlamentari, però que ja fa setmanes que és motiu de controvèrsia. A més de Puigdemont, no hi ha ningú que uneixi els independents de la llista i la direcció del PDECat, que fins fa poc havia promogut el diputat Marc Solsona i s’oposava a candidats sense carnet del partit com Josep Costa, Quim Torra o l’exalcalde de Cerdanyola del Vallès, d’ICV, Toni Morral. També Artadi, que va deixar de ser militant abans del 21-D, genera rebuig al PDECat. Sigui com sigui, però, fonts de l’executiva es mostren ara més prudents a l’hora d’amenaçar amb un veto al pla D en funció del nom: l’objectiu, asseguren, és evitar eleccions.