EXCLUSIVA DE L'ARA
Política 25/11/2015

Junts pel Sí proposa constituir un Consell de la Presidència col·legiat

Junqueras, Romeva i Munté també tindrien tracte de presidents i liderarien el procés al costat de Mas

Roger Tugas
3 min
Romeva i Junqueras, com Neus Munté, serien presidents de comissions, i liderarien l’executiu juntament amb Mas, que seguiria amb el títol formal de president del Govern.

BarcelonaUna oferta concreta i pública de govern coral per seduir les bases de la CUP i influir en la seva jornada de debat nacional de diumenge, a l’espera que la militància faci virar l’estratègia nacional i acostar l’acord. És el gest que està ultimant Junts pel Sí de cara a divendres o dissabte, just abans de la trobada de l’esquerra anticapitalista, que passaria per oferir una proposta d’executiu col·legiat més detallada que la que va plantejar Artur Mas en la segona jornada del debat d’investidura, que es va saldar amb un altre vot negatiu en bloc dels diputats de la CUP.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

I com es concretaria aquesta fórmula? Segons ha pogut saber l’ARA, es traduiria a mantenir Mas com a president de la Generalitat formal, però atorgant també tracte de president al líder d’ERC, Oriol Junqueras, la vicepresidenta en funcions, Neus Munté, i el cap de llista de JxSí, Raül Romeva. De cadascun dependrien diverses àrees, i junts constituirien el Consell de la Presidència, un òrgan que gestionaria el dia a dia de l’executiu i lideraria el procés. Per aquest fet, el consell executiu, amb tots els consellers, podria passar a reunir-se cada dues setmanes.

Un govern en quatre àrees

Mas ja va proposar en el segon ple d’investidura dividir el Govern en tres àrees –a més de la presidència–, cadascuna de les quals liderada per un conseller –o vicepresident, en el cas de Junqueras–, que tindrien responsabilitats delegades i de qui dependrien altres conselleries. Així, el líder d’ERC seria conseller d’Economia i Hisenda i presidiria una comissió delegada amb els departaments d’Empresa, d’Afers Socials i Ocupació, d’Agricultura i de Territori; Munté seria consellera de la Presidència i coordinaria els departaments de l’Estat del Benestar, els de Salut, d’Ensenyament i de Cultura, i Romeva seria el conseller d’Exteriors i dependrien d’ell els departaments d’Interior, de Governació i de Justícia.

Les novetats que detallaria la nova oferta de JxSí inclourien el tracte com a presidents de les quatre principals figures de l’executiu i la creació d’aquest Consell de la Presidència. L’objectiu evident és subratllar el caràcter de direcció política compartida –una exigència que va posar sobre la taula la CUP, a l’inici de les negociacions–, tant a través de la nomenclatura dels càrrecs com del nou ens de presa de decisió col·legiada, on recaurien decisions que fins ara assumia el president de la Generalitat en exclusiva. Una fórmula menys presidencialista en què tindria menys rellevància Mas, malgrat que seguiria sent qui legalment ostentaria el títol de president de la Generalitat i qui formalment hauria d’investir el Parlament. Ara bé, fins i tot en aquest cas JxSí estudia vies per les quals l’elecció dels càrrecs fos paral·lela i conjunta, ja fos perquè la cambra els votés els quatre o perquè quedés clar que la investidura de Mas equival a avalar l’equip de quatre presidents, cosa que podria fer diluir la figura del líder de CDC a ulls de la CUP.

Poques esperances d’acord aviat

Tanmateix, el cert és que des de JxSí hi ha poques expectatives que aquest últim moviment serveixi per desencallar la investidura abans de la campanya de les eleccions espanyoles, que comença el 4 de desembre i que podria deixar en punt mort les negociacions. Així ho va reconèixer ahir el mateix Mas a Catalunya Ràdio, on va subratllar la necessitat de tenir un executiu definitiu per fer front a la intervenció de les finances iniciada per l’Estat i va demanar un acord basat en un “equilibri raonable perquè tothom hi pugui seguir sent, sense excloure ningú”. Així, va expressar la por que alguns sectors –en relació als segments econòmics i més d’ordre de la societat– es despengessin del procés si se cedís massa davant de la CUP –a qui va explicar que es va oferir que entrés al Govern– i va recordar que aquest procés uns l’han “de liderar perquè tenen la majoria i després hi ha una formació que hi ha d’influir i que les seves opinions s’han de tenir en compte”.

Malgrat tot, el cert és que l’escull principal de la negociació segueix sent precisament el rol que ha de jugar Mas en el nou executiu, una qüestió que han abordat els principals interlocutors de JxSí i la CUP, amb assessorament d’experts i posant diverses opcions sobre la taula. Les tres taules de negociació sectorial, en canvi, avancen positivament i una fins i tot ja ha acabat la feina –plasmada en la declaració de ruptura–. El pla de xoc social avança a foc lent, i en el procés constituent hi ha afinitat.

stats