Quines fortaleses té Catalunya per negociar la independència? La resposta de Junts pel Sí

BarcelonaRaül Romeva, cap de llista de Junts pel Sí, té ben après l'argumentari de la candidatura, que passa per no trepitjar ulls de poll –és a dir, no mobilitzar el bloc unionista, que aquestes setmanes ha accelerat el ritme de la campanya– i per insistir que a partir del 27-S no es declara unilateralment la independència, sinó que s'enceta "un procés de negociació". Unes converses amb la vista posada a l'Estat i a Europa, a qui Junts pel Sí atorga un paper pràcticament de mediador en els mesos posteriors a les eleccions. Quines fortaleses tindria la Generalitat a l'hora de negociar la constitució d'un estat a Catalunya? N'hi ha alguna que, de moment, encara no s'hagi parlat en campanya? Les repassem.

1. "Mandat democràtic clar"

La primera fortalesa, segons Romeva, seria "obtenir un mandat democràtic clar" a les eleccions del 27-S. "Si això hi és, el procés és inqüestionable", ha afegit en una roda de premsa davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch acompanyat d'Eudardo Reyes i Gabriel Rufián, de Súmate. El "mandat democràtic" passa per una majoria d'escons –i, si és possible, de vots– que estiguin a favor de la independència. Aquest és un dels assumptes que més preocupa la premsa estrangera –aquests dies atenta als comicis– i que és més qüestionada pels partits arrenglerats al costat del no.

2. "Interès comú"

Què s'entén per "interès comú" en un procés de negociació amb les institucions espanyoles i europees? "Que a ningú li li interessa que quedem fora de totes les realitats", ha respost Romeva. Una de les línies argumentals que fa servir més el PP –i, curiosament, d'Unió, que fins i tot fa aparèixer Josep A. Duran i Lleida al vídeo de campanya per deixar-ho clar– es basa en dir que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea (UE) en cas d'independència. "Això no passaria. T'haurien d'expulsar", defensava el president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista diumenge passat a La SextaLa Sexta. Un dels arguments de la candidatura és que el 70% de les mercaderies espanyoles que van a l'estranger passen per Catalunya, de manera que ningú estaria interessat en deixar Catalunya fora de la UE. Aquest "interès compartit" en trobar un acord és el motiu que fa tenir esperança als integrants de Junts pel Sí de cara a una hipotètica negociació.

3. "Capacitat per construir"

"Tenim molta feina feta", ha destacat Romeva aquest migdia. "No només des del punt de vista teòric, sinó que tenim la capacitat per fer-ho", ha afegit. El cap de llista de Junts pel Sí es refereix al fet que Catalunya ja té un xarxa d'institucions estesa que, en cas de construir un estat, permetria que només s'hagués de fer un "trasllat" al nou marc polític. "Moltes de les estructures que calen ja hi són", ha defensat. Això sí: n'hi ha d'altres que s'haurien de començar de zero. Serien un total de deu, segons va explicar la setmana passada Carles Viver i Pi-Sunyer, candidat simbòlic a la llista sobiranista i arquitecte jurídic de la transició nacional.

4. I el deute?

Romeva, en cap moment, ha pronunciat el deute català –majoritàriament en mans de l'Estat, que al llarg de la legislatura s'ha convertit en "l'únic banc on pot acudir la Generalitat", segons ha repetit en diverses ocasions el conseller Andreu Mas-Colell– com a "força negociadora" en cas d'abordar una transició pactada amb Madrid. El deute en mans de l'Estat suma 32.661 milions d'euros d'un total de 64.792 milions64.792 milions, que és el deute que sumava la Generalitat al març del 2015, les últimes dades disponibles. Això vol dir que un 50,31% del deute català està en mans de l'Estat. L'únic candidat que s'ha referit a aquesta possibilitat negociadora és Germà Bel, economista i cap de llista per Tarragona. En cas que Catalunya no fos considerada per les autoritats competents com un estat "successor" i se la considerés un estat "tercer", va defensar Bel fa uns dies, no tindria per què fer-se responsable de la part del deute espanyol que li pertoqués. "Així és com funciona el dret internacional, i així són les regulacions específiques de processos de secessió", apuntava.