Política 02/11/2015

Juristes afins a C's proposen fins i tot declarar l'estat de setge sobre Catalunya per frenar el procés

La fundació ¿Hay Derecho?, amb membres col·laboradors de Ciutadans, enumera els mecanismes jurídics a l'abast del govern espanyol si tira endavant la desconnexió

Núria Orriols
4 min
El president de C's, Albert Rivera, la candidata al 27-S, Inés Arrimadas, i el diputat per Girona, Jean Castel, a l'acte celebrat a Girona / ACN

BarcelonaAplicar l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia o declarar l'estat de setge. Aquestes són dues de les mesures que proposa un grup de juristes, aglutinats a la fundació ¿Hay Derecho?, per frenar el procés sobiranista si s'acaba debatent i aprovant la declaració d'inici del procés d'independència que han pactat Junts pel Sí i la CUP. Entre els membres d'aquesta entitat hi ha l'advocada de l'Estat Elisa de la Nuez, que n'és la secretària general, i el notari Rodrigo Tena, un dels patrons fundadors, dos dels experts que han preparat la reforma de l'Estat que proposa C's i que farà pública properament.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En un article publicat al seu blog, la fundació assegura que hi ha la "possibilitat de respondre des de l'estat de dret" als independentistes però que, a parer seu, "és més fàcil impedir o sancionar aquell que aparca en doble fila que el qui fa un autocop d'estat".

A més del recurs que el govern espanyol pot interposar al Tribunal Constitucional si s'aprova la declaració –ja es dóna per descomptat–, els juristes advoquen per mecanismes més severs de la carta magna i la utilització del Codi Penal (per delictes de desobediència). Ara bé, descarten que el comportament del president Artur Mas o altres càrrecs electes sigui susceptible d'un delicte de rebel·lió o sedició, ja que en aquests casos (perquè es pugui aplicar el Codi Penal) es requereix algun tipus de violència o aixecament armat, segons argumenten. Quins passos aconsellen que adopti el govern espanyol?

Primer pas: recórrer al Consell de Garanties

"Un grup de juristes no pot defensar que la declaració s'ajusta a la Constitució"

En primer lloc, els juristes apunten el mateix Estatut per frenar la declaració institucional. Asseguren que, d'acord amb la llei, una minoria parlamentària pot demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) perquè es pronunciï sobre l'adequació de la resolució –que declara el Tribunal Constitucional "deslegitimat" a Catalunya– a la Constitució. Consideren que, "per molt induïts per l'esperit nacional" que estiguin –en al·lusió als membres del CGE– i les "sospites" sobre la "falta de parcialitat" de l'òrgan, un "grup de juristes no pot defensar que la declaració s'ajusta a l'Estatut o a la Constitució". Si els independentistes obviessin l'opinió del CGE, estarien "ratificant el cop d'estat", opinen.

Segon pas: portar la declaració al TC

Si els independentistes tiren endavant, es forçaria un "delicte de desobediència"

Els juristes defensen que el govern espanyol impugni la declaració de sobirania al Tribunal Constitucional per la via d'un recurs d'inconstitucionalitat. D'aquesta manera, la suspensió de la resolució seria automàtica –així ho disposa la llei–. El raonament dels juristes és que, si els independentistes segueixen el seu full de ruta i desobeeixen el TC, "s'entraria en una situació de desobediència per part de la persona o persones que decideixin incomplir". Així, es podria fer ús del Codi Penal perquè, a parer seu, s'incorreria en un delicte de desobediència, tipificat a l'article 410.

Tercer pas: l'aplicació de la reforma del TC

Els juristes defensen que la modificació de la llei facilita l'aplicació del Codi Penal

La reforma del TC ha donat més armes jurídiques a l'Estat per defensar-se. Segons aquests juristes, després de la modificació, l'alt tribunal ha de fer complir les seves resolucions i sentències, incloent-hi una notificació personal a qualsevol de les autoritats que considerin necessàries. En aquest punt, argumenten, s'"eliminarien els dubtes sobre el delicte de desobediència". A diferència de la querella del 9-N, en què Artur Mas ja està imputat per aquest delicte, hi hauria un requeriment explícit del tribunal que l'ompliria de base legal per aplicar el Codi Penal.

L'alt tribunal també podria recórrer a altres administracions, com el govern espanyol, per fer complir les seves resolucions.

Davant la "lentitud dels tribunals": l'aplicació de l'article 155

Advoquen per la "supressió" d'òrgans representatius de l'autonomia

Els juristes, en aquest punt de l'article, continuen amb l'"experiment" jurídic i salten pantalles. En cas que bona part dels càrrecs electes catalans tinguessin obert un procés penal per desobeir les resolucions del TC i, malgrat això, continuessin endavant amb el procés, la fundació ¿Hay Derecho? té altres "solucions": "Com que els temps de la justícia penal són lents i la capacitat de substitució a les files independentistes és elevada [en al·lusió a una progressiva substitució dels diputats o membres del Govern querellats] [...] es podria acudir al famós i mai aplicat article 155 de la Constitució".

Aquest article de la carta magna disposa que el govern espanyol ha de fer un requeriment previ al president de la comunitat autònoma (en aquest cas, al president de la Generalitat). Si no s'obeeix aquesta primera ordre, la Moncloa podria "adoptar les mesures necessàries per obligar la comunitat al compliment forçós de les seves obligacions". Quines mesures podria adoptar l'Estat? "Com que les mesures de substitució de presa de decisions corren el risc d'enfrontar-se a la desobediència", justifiquen, es podrien prendre mesures de "dissolució" dels òrgans autonòmics.

Admeten, però, que la supressió de l'autonomia és una qüestió que no es recull explícitament a la Constitució espanyola –com sí que fa l'austríaca o la italiana, diuen–. Ara bé, posen d'exemple la dissolució d'entitats locals, com el cas de l'Ajuntament de Marbella, per justificar una eventual supressió de l'autonomia catalana.

La darrera opció: l'estat de setge

Defensen aplicar-lo si els parlamentaris "díscols" segueixen tant sí com no amb el procés

Els juristes de la fundació argumenten que si, malgrat la suspensió de la Generalitat i el Parlament, els parlamentaris "díscols" seguissin amb el procés, el govern espanyol hauria d'optar per imposar l'estat de setge, una situació prevista a la Constitució –juntament amb l'estat d'alarma o d'excepció–. La carta magna preveu que es declari en cas d"'insurrecció o acte de força contra la sobirania o la independència d'Espanya, la seva integritat territorial o l'ordenament constitucional que no es pugui resoldre per altres mitjans". En aquest punt, el govern espanyol assumiria totes les facultats "extraordinàries" i designaria l'autoritat militar per executar-les.

Com s'imposa l'estat de setge? Es declara per majoria absoluta al Congrés de Diputats, segons la carta magna, a proposta exclusiva del govern espanyol. La cambra espanyola determinaria l'àmbit territorial, la durada i les condicions –inclou la suspensió de part dels drets fonamentals– amb què s'aplicaria.

stats