Comín pensa en delegar el vot per no haver de renunciar a l'escó i garantir la majoria en la investidura

Puigdemont ja va votar dijous passat i el PP estudia demanar empara al TC perquè no es repeteixi

Jordi Turull no va ser investit en primera votació i, si el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no l'hagués empresonat abans, tampoc hauria estat escollit president a la segona. L'abstenció de la CUP obliga JxCat i ERC a alliberar els vots bloquejats a l'exili. Ja ho van fer amb els dels consellers Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, que van renunciar als seus escons, però encara han de resoldre els casos de Carles Puigdemont i Antoni Comín. La mesa del Parlament ja va acceptar la delegació de vot del president —que va poder votar dijous a través de la portaveu de JxCat Elsa Artadi— i ara, segons han informat diverses fonts a l'ARA, Comín pretén fer el mateix.

La situació actual del conseller de Salut és diferent, per exemple, a la del passat mes de gener. Aleshores va demanar la delegació del vot per participar en el debat d'investidura previst per al 30 de gener —que el president del Parlament, Roger Torrent, va acabar ajornant— però la va acabar retirant el dia abans. Aleshores no tenia limitats els seus moviments i tant ERC com JxCat van interpretar que la delegació acabaria sent impugnada pel Tribunal Constitucional. Sobre el paper, si Comín volia, podia anar al Parlament a votar (hauria sigut detingut per la policia espanyola).

Comín insta els comuns a facilitar la investidura amb dues abstencions

Des d'aquest dijous, en canvi, la justícia belga ha imposat mesures cautelars a Comín, la més important de les quals és la impossibilitat d'abandonar el país sense el permís de la fiscalia. Són mesures similars a les que els tribunals alemanys han imposat a Puigdemont.

Fa setmanes —i mesos— que ERC demana a Comín que renunciï a l'escó per poder disposar definitivament del seu vot. Tot i la insistència dels republicans, el conseller s'ha mantingut inflexible fins ara i ha subratllat la importància que tant Puigdemont com ell no deixin de ser diputats per connectar el Parlament amb el Consell de la República a l'exili. La delegació del vot pot ser una via per aconseguir la majoria en la investidura, mentre Puigdemont i Comín no tinguin llibertat de moviments. Fonts d'Esquerra reconeixen que la situació ha canviat respecte al gener i afirmen que estudiaran la viabilitat d'aquesta delegació que, probablement, es trobarà amb el rebuig de l'oposició. Tant Cs, com el PSC i el PP ja van demanar a la mesa que no acceptés la delegació del vot de Puigdemont i els populars fins i tot s'han mostrat proclius a portar aquesta qüestió al TC.

La delegació del vot, doncs, podria resoldre la investidura o bé de Jordi Sànchez, que serà nomenat aquest mateix divendres per Torrent, o bé del candidat que JxCat plantegi si el Suprem torna a negar-li la llibertat a l'expresident de l'ANC. Ara bé, seria una solució temporal. En primer lloc perquè la investidura podria ser impugnada pel TC i, en segon, perquè un cop es resolgués l'extradició de Puigdemont i Comín —ja sigui per acabar en una presó espanyola o per tornar a tenir llibertat de moviments a Europa— la delegació tornaria a ser difícil de justificar, admeten fonts parlamentàries.

A més, Llarena continua determinat a suspendre la condició de diputats dels presos polítics i dels exiliats. I amb aquests segons està disposat a fer equilibris legals, ja que la llei d'enjudiciament criminal només preveu la suspensió preventiva dels càrrecs públics si són processats per rebel·lió i "mentre duri la situació de presó". Si Bèlgica i Alemanya els acaben extradint per malversació, el Suprem no els podrà suspendre fins a la sentència. Si Llarena prefereix renunciar a les extradicions s'entraria en uns llimbs legals, ja que ni Puigdemont ni Comín podrien ser jutjats si no tornen a l'Estat.

Artadi dona per fet l'acord amb ERC i la CUP per a la investidura

Junts per Catalunya (JxCat) dona per fet que Jordi Sànchez serà investit en segona volta com a president de la Generalitat. Així ho ha assegurat la portaveu del grup parlamentari, Elsa Artadi, en una entrevista a TV3, aquest divendres al matí: "Potser no en primera votació, però no tenim cap dubte que la passarem [la investidura] en segona votació, ho estem treballant. Tenim lligat a tres que passarà això", ha afegit, i ha confirmat que ja tenen pactat amb ERC i la CUP investir el número dos de JxCat en segona volta, és a dir, per majoria simple. Un acord que la CUP no ha trigat a negar.

Per ser investit en segona volta, el candidat necessita obtenir més 'sí' que 'no', independentment de la xifra, de manera que els sobiranistes han de superar els previsibles 65 vots en contra que sumen Cs, el PSC, CatECP i el PP. "La decisió és a tres i és investir en segona ronda", ha insistit Artadi, cosa que significaria que la CUP es tornaria a abstenir —com ja va fer quan el candidat va ser Jordi Turull— i la votació tiraria endavant amb els vots de JxCat i ERC, comptant amb la delegació dels diputats a l'exili: Comín i el president Carles Puigdemont.

Tanmateix, ha reconegut que "si es fa la investidura serà perquè Llarena permet la investidura", ja que el jutge del Tribunal Suprem manté en presó preventiva l'exlíder de l'ANC i actual diputat de JxCat, de manera que Artadi confia que es respectin les mesures cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de l'ONU, que insten a respectar els drets polítics de Sànchez. Així mateix, ha reconegut que "les resolucions de l'ONU no són vinculants, però són d'obligat compliment", i que en el cas de Sànchez, les Nacions Unides han dictat unes mesures cautelars per impedir que es vulnerin els drets del diputat mentre s'estudia la seva situació.

Sobre les opcions que Puigdemont torni a intentar ser investit, Artadi ha respost que el president "sempre és el candidat", i que el seu grup parlamentari treballa amb la idea de poder-lo investir en algun moment. "La situació del president Puigdemont va canviant i l'estratègia per poder-lo investir s'ha d'anar adaptant a cada situació, i la d'avui és diferent de la d'ahir", ha detallat, de manera que ara intentaran modificar la llei de presidència de la Generalitat per poder-lo investir sense que estigui present en el ple del Parlament.

Sobre la decisió del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya) de posar-lo en llibertat sota fiança i de descartar el delicte de rebel·lió pel qual és investigat a Espanya, ha demanat que les mesures adoptades per la justícia alemanya facin replantejar l'estratègia de l'estat espanyol: "Els estan dient precisament que són presos polítics". A més, ha recordat que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va negar al Congrés de Diputats que s'haguessin destinat fons públics al referèndum de l'1 d'octubre, per la qual cosa preveu que Puigdemont no sigui extradit per malversació: "Confiança plena", ha sentenciat. 

Més continguts de