JxCat i ERC busquen els comuns en el primer ple de la legislatura

BarcelonaEl primer ple de la dotzena legislatura, quaranta-tres dies després que es constituís el Parlament, va escenificar ahir un acostament de Junts per Catalunya i ERC als comuns. Amb la CUP pressionant per un president i un govern dedicats a fer efectiva la República, les dues forces majoritàries de l’independentisme busquen establir ponts amb els de Xavier Domènech de cara a garantir la majoria si els anticapitalistes els giren l’esquena al llarg del mandat.

Fent evident un to menys bel·ligerant de l’habitual al llarg del ple, els dos grups es van sumar a diversos punts de la proposta de resolució de CatECP -JxCat va votar a favor de no segregar per sexe a l’escola-, i la coalició d’esquerres va correspondre al gest donant suport a fins a quatre punts de la proposta de resolució de JxCat. Concretament, el del rebuig al 155 i la denúncia de la repressió judicial. El ple d’ahir, de fet, més que per legitimar la figura de Puigdemont -aquest era, a priori, el principal objectiu- va servir perquè els partits marquessin perfil en una legislatura que l’oposició no independentista urgeix a desbloquejar.

Tot i la nova etapa que s’obre al Parlament, el ple va tenir un inici com els que van culminar l’anterior legislatura, amb els partits de l’oposició posant la lupa en la constitucionalitat de les propostes independentistes. Cs va demanar la paraula tot just començar per sol·licitar que la mesa es reunís per reconsiderar la decisió de permetre la votació d’un dels punts de la iniciativa de JxCat, que donava legitimitat al referèndum de l’1 d’octubre. El president del Parlament, Roger Torrent, va denegar la petició i va tirar endavant la sessió, que va iniciar Xavier Domènech en el seu debut a la cambra catalana.

El cap de files dels comuns, diferenciant-se del paper que va jugar Joan Coscubiela en la legislatura passada, va assegurar que “aquests espectacles” no interessen a la ciutadania i va llançar una crida a recuperar l’autogovern. “L’1 d’octubre va ser una gran força d’autoorganització”, va reconèixer Domènech, però es va desmarcar dels fets posteriors i va deixar clar que “no hi ha restitució possible” del Govern de Puigdemont després de l’ofensiva estatal.

“La nostra resposta és que Puigdemont segueix comptant amb la majoria parlamentària per ser president”, va rebatre el diputat de JxCat, Quim Torra, hores abans que el mateix cap de llista fes un pas al costat. Des d’ERC, Marta Rovira va insistir en la necessitat de reconèixer la “legitimitat i operativitat” de Puigdemont a Brussel·les i, al mateix temps, recuperar la Generalitat, “en mans del PP”. Els que van constatar més distància amb els comuns van ser la CUP, que va assegurar que continuarà “llançant-se contra el mur [de l’Estat] fins a enderrocar-lo i, si cal, saltar-lo”.

Instal·lats en la “mentida”

A l’altre pol de l’arc parlamentari, Cs va furgar en les discrepàncies entre independentistes. Inés Arrimadas va criticar que “no tenen full de ruta” i que continuen amb la “mentida” del Procés. El PSC, per la seva banda, va demanar realisme i va desafiar l’independentisme a aclarir si “accepta el marc legal vigent o no”. Miquel Iceta va lamentar que la proposta de JxCat contingués “massa elements de continuïtat amb l’anterior legislatura”, els quals els socialistes voldrien “oblidar” ràpidament i girar full -també al 155, al qual van donar suport-. I des del PP, Xavier García Albiol va denunciar la situació “singular i surrealista” que viu la política catalana i va mostrar la seva disconformitat amb el fet que Puigdemont vulgui ser “president per webcam ”. Exercint novament de portaveu del govern espanyol, va tornar a brandar l’espantall del 155: “Dependrà de vostès, exclusivament, que les institucions catalanes puguin tornar a disposar de l’autogovern”, va dir. La intervenció, avisa l’Estat, no s’acabarà si el candidat a la presidència és Sànchez. I Albiol n’enduriria les mesures.