La campanya a Barcelona fa aflorar el xoc entre JxCat i ERC

BarcelonaMalgrat ser socis de govern a la Generalitat, JxCat i ERC són rivals electorals, i el xoc ja s’ha fet evident en aquesta primera setmana de campanya electoral, sobretot a Barcelona. Elsa Artadi ha optat per buscar el cos a cos amb Ernest Maragall, que intenta esquivar-la i centrar-se en la pugna amb l’alcaldessa, Ada Colau, amb qui es disputa la victòria, segons les enquestes. L’últim episodi d’aquesta tensió va arribar dijous, després que la número dos de JxCat li proposés un cara a cara “per contrastar propostes”. Maragall va respondre l’oferiment amb una sol·licitud a la Junta Electoral Central per debatre amb el cap de llista, Joaquim Forn, pres a Soto del Real. Ara bé, sense informar-ne abans JxCat. A última hora del dia, la Junta va denegar el permís.

“Maragall ha demanat a la Junta debatre amb Forn sense dir-nos res. Deixa en mans de la Junta Electoral censora que es pugui fer un debat que sap que no es produirà”, va criticar Elsa Artadi en una atenció als mitjans de comunicació ahir al matí. Més tard s’hi va afegir Joaquim Forn, en un missatge a Twitter. “M’hauria agradat que m’ho digués abans a mi, però si l’autoritzen hi estic disposat”, va afirmar, retraient als republicans les formes de la seva petició. El cap de llista d’ERC va remetre una carta a JxCat dirigida a Forn i Artadi -dijous a la matinada, segons fonts de JxCat- en què denunciava la repressió i els informava que havia fet la petició a la JEC. Sobre el cara a cara amb Elsa Artadi, Maragall demanava esperar a la resposta de l’organisme electoral. Tanmateix, la número dos de JxCat va considerar la carta una “excusa” i, en un míting a Ciutat Vella a la tarda, va acusar Maragall d’“amagar-se” rere la JEC. També va aprofitar l’acte per criticar l’última proposta des republicans sobre tenir un alcalde de nit: “Si no tens el compromís de ser-hi a totes hores, no t’hi presentis”.

No és el primer xoc entre Esquerra i JxCat en aquesta campanya. Des del primer dia Elsa Artadi ha intentat erigir-se com el vot útil independentista enfront de Maragall, insistint que té fet un pacte amb els comuns i, fins i tot, amb el PSC, i suggerint un retorn dels republicans als “tripartits”. “Un govern amb Colau no és un govern independentista”, avisava dimarts la mateixa Artadi en una entrevista a l’ARA.

En els últims dies Artadi també ha insistit que Maragall no és una aposta de futur, i ha remarcat que està vinculat a l’Ajuntament “des del 1965”. Tenint en compte que la major part de frontera de vots és entre JxCat i ERC, l’estratègia de campanya d’Artadi passa per assenyalar Maragall i aconseguir la remuntada. Una via, però, que ja va provar JxCat a les generals i que no li va resultar efectiva.

Contrastar models

Un dels motius que esgrimia Artadi en la carta per convidar Maragall a fer un cara a cara era “contrastar propostes”. I és que les diferències no només han sigut dialèctiques, sinó que també s’han plasmat en les propostes. JxCat ha recuperat el perfil més ideològic en aquesta campanya -a diferència de les generals- i l’està explotant a Barcelona. L’exemple més clar és l’habitatge. Mentre que Maragall defensa regular els preus del lloguer des de l’administració i, fins i tot, treu pit de la reforma que vol impulsar el departament de Justícia per fer-ho, Artadi nega que aquesta sigui una solució viable. A parer de la candidata de JxCat, fixar els preus “a cop de decret” no funciona i farà més petit el mercat del lloguer a Barcelona. La fórmula, segons JxCat, és utilitzar incentius fiscals per aconseguir rebaixar preus.

Malgrat les crítiques que llança JxCat en campanya, Artadi també ha estès la mà a Esquerra per pactar després de les eleccions. De fet, a diferència dels republicans, que també opten a un acord amb els comuns per governar, JxCat no té ara per ara cap més soci a l’abast.