LA LEGISLATURA, BLOQUEJADA
Política 15/02/2018

JxCat i ERC llimen diferències després de la tensió

El PDECat avisa que qualsevol pla B a Puigdemont ha de ser avalat pels organismes del partit

Núria Orriols
2 min
El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, i el president del Parlament, Roger Torrent.

BarcelonaL’endemà de la tempesta, arriba la calma. Després que els retrets creuats entre Junts per Catalunya i ERC es traslladessin a l’esfera pública, ahir les dues formacions van reprendre els contactes de manera discreta per intentar llimar diferències i acotar el pla de govern. “La situació [de dimarts] no es tornarà a repetir”, afirmaven ahir fonts parlamentàries, que admetien nous contactes per recuperar la confiança en la negociació. D’una banda, les delegacions d’ERC i JxCat van tornar a asseure’s a la taula per abordar el programa de la legislatura i, de l’altra, una trucada entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el president del Parlament, Roger Torrent, va ajudar a recuperar la sintonia entre els dirigents independentistes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

JxCat i ERC treballen en un esquema de govern de coalició a parts iguals, en què els càrrecs es reparteixin al 50% i es restitueixin el màxim de persones que van ser cessades pel 155. El repartiment fa dies que està sobre la taula però depèn directament de la investidura del president de la Generalitat, que segueix bloquejada. JxCat manté oficialment Puigdemont com a candidat, mentre que ERC no vol investir-lo si comporta conseqüències penals. Dues estratègies, això sí, que poden variar un cop acabin les declaracions dels nous processats -entre els quals Marta Rovira, que és diputada- al Tribunal Suprem. El diputat d’ERC Joan Tardà va avisar ahir que seria “inadmissible” que no hi hagués un acord.

Compte enrere per a un pla B

JxCat manté que el seu candidat és Carles Puigdemont, però diverses veus del grup parlamentari admeten en privat que les possibilitats que Puigdemont pugui acabar sent president són molt minses. És per això que una de les solucions passaria per “reconèixer” el president en una proposta de resolució i atorgar-li un rol de direcció política en el que anomenen “espai lliure de Brussel·les”. La qüestió de fons és com s’arriba a l’escenari del pla B: fonts de l’entorn de JxCat critiquen que Puigdemont no agafi la iniciativa per desbloquejar la situació. Reconeixen que si s’ha d’investir un altre candidat, és el president que ha de fer el primer pas ungint l'alternativa. També el PDECat voldrà dir-hi la seva. Segons va avançar ahir l’agència Efe i va confirmar l’ARA, dilluns la direcció va decidir que qualsevol canvi de candidat a la investidura haurà de ser avalat necessàriament pels organismes de la formació, ja sigui el consell nacional o la direcció.

Diverses fonts dibuixen un pla B que passa per investir Jordi Sànchez i que el jutge del Tribunal Suprem s’hagi de pronunciar sobre si el deixa acudir a la investidura -hi ha un precedent al País Basc-. En un segon terme, en cas que el jutge Pablo Llarena processi Sànchez i l’inhabiliti abans de la sentència, les mateixes fonts situen com a nou president Jordi Turull. I, si d’aquí uns mesos Turull és condemnat, seria el torn d’Elsa Artadi. Ara bé, si les negociacions no avancen a més ritme l’opció pot acabar sent directament Artadi, ja que el Suprem no trigarà gaire a tancar la instrucció. Tot i pilotar el grup parlamentari de Junts per Catalunya i estar avalada per Puigdemont i pel nucli dur que l’envolta, Artadi té veus crítiques al seu expartit, el PDECat, que hauria d’acceptar-la com a candidata.

stats