JxCat i ERC porten la repressió al debat estatal de les europees

El PP, Ciutadans i Vox fan pinya per reformar les euroordres

El debat de les eleccions europees a TVE no va ser una excepció. L’estratègia de JxCat i ERC de situar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al capdavant de les seves llistes per posar la repressió al centre de la discussió va tornar a donar rèdits ahir i va condicionar des del minut 1 el programa a la televisió pública de l’Estat. Tot i no poder participar-hi presencialment, Puigdemont i Junqueras van ser els principals protagonistes d’un debat que, per decisió de la Junta Electoral, va enfrontar fins a nou candidats.

Va obrir foc el representant de JxCat, Gorka Knörr, que va ser el primer en prendre la paraula i ho va aprofitar per reivindicar que hauria de ser l’expresident de la Generalitat qui participés en el debat si Espanya no estigués “violant els seus drets permanentment”. Aquest cop, però, a diferència de TV3, JxCat no va abandonar el plató. Tampoc ho va fer Jordi Solé, que va acusar l’Estat de respondre a un problema polític amb repressió i va reclamar a la UE que “mai més miri cap a una altra banda quan dins de la Unió s’apallissa votants indefensos i s’envien polítics a la presó per garantir el dret dels ciutadans a l’autodeterminació”.

Dues intervencions que van indignar el PSOE, Ciutadans, el PP i Vox i que van dinamitar el primer bloc del debat, que havia de ser sobre polítiques socials i que va acabar convertit en una discussió sobre el Procés i la repressió. “No sabia que era un debat d’alcaldables a Barcelona o d’aspirants a la Generalitat”, ironitzava María Eugenia Palop, d’Unides Podem -l’única amb PNB i Compromís que va esquivar el Procés-, quan ja feia ben bé 40 minuts que el programa havia començat.

A aquelles altures, Josep Borrell (PSOE) ja havia negat que a Espanya hi hagi presos polítics i havia titllat Puigdemont de “fugat de la justícia”, a més de situar l’independentisme com una de les principals amenaces a què ha de fer front la UE. Unes paraules que no li van valer el favor de la candidata del PP, Dolors Montserrat, que va combinar els atacs a l’independentisme -el va titllar d’“anomalia democràtica”- amb els retrets al ministre socialista, al qual va retreure la sintonia que, al seu parer, hi va haver dimarts al Congrés entre els presos i el president del govern espanyol: “Sánchez traurà Junqueras de la presó perquè Junqueras el mantingui a la Moncloa”, va etzibar.

Amb Montserrat es van alinear el candidat de Cs, Luis Garicano, i de Vox, Jorge Buxadé. Els representants de les tres dretes van coincidir en situar com una de les principals mesures que portaran a la pròxima legislatura al Parlament Europeu la reforma de les euroordres, la inoperància de les quals, van argumentar, ha quedat demostrada amb el cas Puigdemont.

Vox, contra Open Arms

Imposada per la Junta Electoral Central, la presència de Vox va ser, de fet, una de les altres novetats del debat. Enmig dels retrets a l’independentisme, Buxadé va tenir temps ja en els primers minuts de mostrar la veritable naturalesa del partit d’ultradreta. Aprofitant l’assassinat dilluns d’una missionera espanyola a l’Àfrica, va contraposar la feina “heroica” d’aquests col·lectius amb la de les ONG -en al·lusió, entre d’altres, a Open Arms-, “que es dediquen a col·laborar amb el tràfic d’éssers humans recollint persones que es troben al mar”.

Tot plegat abans d’arribar al segon bloc, l’econòmic, en què el debat sí que va situar-se en el terreny de joc europeu. Un miratge abans que, amb el tercer bloc -sobre el Brexit i l’auge dels partits nacionalistes i euroescèptics-, els retrets a l’independentisme tornessin al centre del principal debat d’unes eleccions europees, aquest cop diluïdes com mai per la coincidència amb les eleccions municipals a tot l’Estat i autonòmiques a 12 comunitats. Ahir es va tornar a demostrar.

Més continguts de