El grup de JxCat es reuneix demà a Valls i té damunt la taula la polèmica de les relacions amb el PDECat

En la reunió, que ja estava prevista, es vol debatre sobre l'estratègia de fons de la legislatura

El grup de Junts per Catalunya es reuneix demà al matí a Valls per abordar el rumb de la legislatura al Parlament, i també les últimes polèmiques internes per la voluntat del PDECat d'utilitzar la marca per a les eleccions municipals. Segons fonts parlamentàries consultades per l'ARA, la reunió ja feia temps que estava prevista però diversos diputats ja han expressat la voluntat de discutir quina relació ha de tenir el grup amb el partit de Marta Pascal i també què ha de ser el moviment de JxCat en un futur. Sobretot ara que, el mes de juliol, el PDECat té una assemblea pendent per decidir el seu full de ruta i també si continua pilotant el partit l'actual direcció (els crítics hi volen situar al capdavant l'alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals). 

Segons fonts parlamentàries, JxCat es va reunir dimarts al Parlament per abordar el ple que se celebra avui dimecres i va decidir deixar per demà dijous el debat de fons sobre el moviment. 

El cap de setmana passat, les tensions internes van aflorar fins i tot per Twitter després que el PDECat anunciés la voluntat de concórrer com a JxCat a les eleccions municipals. La diputada Aurora Madaula va piular amb duresa contra la decisió del partit de Pascal: "No en el meu nom. Soc diputada de JxCat i no em representa ni la vostra manera de fer ni el vostre projecte. JxCat va néixer com un projecte transversal de país i no de partit. El nom no fa la cosa".

També es van mostrar crítics el vicepresident del Parlament, Josep Costa, i el diputat Pep Riera. "No és el mateix ser JxCat que dir-se JxCat", va piular Costa. I Riera va assegurar: 

Les piulades també van generar debat intern. No van agradar als alcaldes del PDECat que també són diputats de JxCat ni tampoc a alguns independents que se senten pròxims al partit que dirigeix Marta Pascal. Un debat que es va traslladar també als grups de Whatsapp de la formació –segons expliquen algunes fonts–. I és que Pascal intenta acostar el partit a persones sense carnet que van anar a la llista de Carles Puigdemont. 

En el marc de la preparació de l'assemblea del mes de juliol, Pascal ha fitxat membres de JxCat sense carnet per participar en les ponències que es debatran al congrés. És el cas del diputat per Lleida Xavier Quinquillà, que forma part de la ponència política; la diputada independent Salwa El Garbhi, a la ponència 'Catalunya de les persones'; i la diputada per Tarragona Teresa Parallès a la ponència de recerca i coneixement. 

El projecte Junts per la República: Morral, Riera, Sànchez i independents

Davant els moviments de Pascal, els independents més crítics amb la direcció del PDECat també s'han organitzat. Tal com va avançar Efe, impulsen Junts per la República i tenen previst presentar-se en societat a principis de juliol. Segons fonts consultades per l'ARA, han iniciat els tràmits per registrar-se com a partit, en què figuraria Jordi Sànchez (president del grup parlamentari de JxCat i empresonat a Soto del Real) com a líder; el diputat de JxCat i exalcalde de Cerdanyola Toni Morral; Madaula, i també l'exdirector de l'Escola d'Administració Pública cessat pel 155 Agustí Colomines. 

En les converses del grup promotor, segons ha pogut saber l'ARA, també hi participen Marc Guerrero (principal representant del corrent de Llibergència); l'exdelegat del Govern a Madrid Ferran Mascarell (que també contribuirà a la ponència política del PDECat); la directora general de Protecció Civil, Isabel Ferrer, i la directora general de Serveis Consultius de la Generalitat, Dolors Feliu. 

Segons expliquen fonts coneixedores, tenen interlocució amb l'expresident Carles Puigdemont, exiliat a Alemanya. Qui actua d'enllaç, segons les mateixes fonts, és Morral, que també manté el contacte amb Sànchez, empresonat a Soto del Real. Per la seva banda, Colomines també mantindria contacte amb l'expresident. De fet, és ell qui figura com un dels impulsors de Moviment 1 d'Octubre, un partit nou també registrat amb el mateix objectiu que Junts per la República. 

La seva voluntat és impulsar un "moviment independentista transversal" i que tingui per objectiu la República. És per això que també mantenen converses amb membres de l'ANC. Per a les eleccions municipals advoquen per primàries a tots els municipis, exportant el model que proposa Jordi Graupera a la ciutat de Barcelona.

Reticències dels crítics del PDECat

Malgrat que Junts per la República proposa objectius semblants als crítics amb l'actual direcció del PDECat, la iniciativa és vista amb reticències. Tots ells són partidaris d'alinear el PDECat amb Puigdemont i els empresonats Jordi Turull i Josep Rull, però opten per fer-ho a través de l'assemblea del juliol i no des de fora del partit. "Jo soc crític amb la direcció però soc del PDECat", afirma un dels dirigents crítics consultats. 

Per tot això, de moment els líders del grup de JxCat –Albert Batet i Eduard Pujol– i els consellers del Govern marquen distàncies amb Junts per la República. No hi han donat el suport explícit i tampoc veuen amb bons ulls la batalla pública que s'ha produït els últims dies amb el PDECat. 

El paper de Puigdemont 

Davant la pluralitat d'opinions, diverses fonts consultades apunten que l'única persona que pot encaminar tots els sectors en una mateixa direcció és l'expresident Carles Puigdemont. De fet, va ser sota la seva direcció que independents i membres del PDECat van decidir concórrer sota una mateixa sigla a les eleccions del 21 de desembre. A més, ell mateix va anunciar per videoconferència fa uns mesos en una trobada de grup a Viafranca del Penedès la voluntat de convertir JxCat en un moviment per concórrer als pròxims comicis, tant municipals com europeus. 

Amb tot, Puigdemont ha decidit mantenir un perfil baix fins que es resolgui la seva extradició a Alemanya. També aconsellat pels seus advocats, fins que el tribunal no decideixi si l'entrega a Espanya el seu paper públic serà reduït. Ara bé, en cas que es rebutgi l'extradició Puigdemont tindrà les mans lliures tant per impulsar el Consell per la República a Bèlgica (una de les promeses de la legislatura) com per intervenir plenament en la configuració –a contrarellotge– del moviment de JxCat.

Més continguts de