LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

JxCat s’aferra a Schleswig-Holstein per evitar la suspensió

ERC busca la fórmula perquè els presos no renuncïin i tampoc s’alterin les majories

La nova resolució del Tribunal d’Schleswig-Holstein va arribar al Parlament en plena reunió de la mesa, que tenia sobre la taula una qüestió clau: la suspensió dels diputats processats pel Tribunal Suprem. I, en ple debat intern dins de l’independentisme sobre aquest assumpte, la decisió d’Alemanya va influir directament en el posicionament de JxCat. El grup que encapçala l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va agafar-se a la negativa d’extradir-lo per rebel·lió per refermar-se en el fet que no suspendran ni substituiran cap dels seus diputats. “Una gran notícia! Molt content pel president Puigdemont i perquè es demostren un cop més els enganys i les mentides d’una causa judicial que mai no s’hauria d’haver iniciat. Serà a Europa on guanyarem”, piulava a Twitter el president del Govern, Quim Torra.

JxCat insisteix que quan arribi la resolució del Suprem al Parlament -encara no en té coneixement oficial- s’hauria de seguir el tràmit reglamentari: un dictàmen del lletrat de la comissió de l’estatut del diputat (Joan Ridao) i, després, sotmetre la suspensió a votació del ple -que hauria d’arribar a la majoria absoluta. Ara bé, aquest no és un posicionament acordat a les files independentistes. “Si el ple rebutja les suspensions, quin seria el següent pas?”, es pregunta una font consultada per l’ARA. Fonts d’ERC expliquen, per exemple, que l’interès comú és evitar que cap dels sis diputats suspesos (Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Raül Romeva) hagin de renunciar a l’acta i garantir, alhora, que no s’alteren les majories parlamentàries.

Conservar els vots

Una de les opcions que s’estan valorant passaria perquè els portaveus d’ERC i JxCat votessin pels sis diputats, malgrat que formalment no es podrien mantenir les delegacions. Es mantindria la majoria sobiranista resultant de les eleccions del 21-D, tot i que no votarien directament els sis parlamentaris suspesos. Des d’Esquerra, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, també tornava a rebutjar ahir les acusacions per rebel·lió, que “no s’aguanten per enlloc”, i feia costat a Puigdemont, afirmant que treballen perquè també acabi decaient la malversació.

La CUP, per la seva banda, va reiterar que el Parlament ha de desobeir Llarena i mantenir els drets polítics dels diputats. De fet, la diputada Natàlia Sánchez, va recomanar unitat política i també judicial per “derrotar” l’ofensiva de l’Estat contra “el moviment polític republicà”.

Els comuns també són partidaris que no se’ls suspengui -“perquè no han comès el delicte de rebel·lió”- tot i que, a diferència dels cupaires, no apunten a la desobediència. Els socialistes, que troben excessiva l’acusació contra els líders independentistes, no creuen que hi hagi marge per esquivar la decisió de Llarena i, tant Cs com el PP, consideren que han de quedar suspesos de forma immediata.

A l’espera que arribi la notificació oficial del Suprem, però, ahir la mesa del Parlament va optar per guanyar temps sol·licitant un informe als serveis jurídics de la cambra. A petició del PSC, va acceptar que els lletrats comencin a avaluar les conseqüències de la resolució de Llarena. Fonts parlamentàries esperen que, abans del ple de la setmana que ve, s’hagi pres una decisió. L’independentisme busca un acord a contrarellotge.

Més continguts de