JxCat titlla de "cop d'estat" el 155 i reclama la reprovació de Sánchez, Rajoy, Rivera i el rei

Tardà carrega contra Junts per incloure-hi el president espanyol: "Volen afeblir ERC"

Junts per Catalunya considera que l'aplicació del 155 després del referèndum de l'1 d'octubre va ser un "cop d'estat" i "il·legal" d'acord amb la pròpia Constitució espanyola, i per això reclama la reprovació dels seus "ideòlegs": el llavors president espanyol, Mariano Rajoy; el líder del PSOE i actual cap de l'executiu, Pedro Sánchez; l'exlíder de Cs, Albert Rivera, i el rei Felip VI. Aquestes són les conclusions a què ha arribat el grup després de la comissió d'investigació del 155 al Parlament (malgrat que el Tribunal Constitucional sí que en va avalar la legalitat) i que han presentat aquest dilluns en una roda de premsa telemàtica el president del grup, Albert Batet, i la portaveu adjunta, Gemma Geis, que ha estat l'encarregada d'elaborar aquest treball. 

En un document de 39 pàgines en què s'exposen una vintena de conclusions, JxCat aposta per reprovar tots els dirigents espanyols que van tenir a veure amb la suspensió de l'autonomia, s'han negat a comparèixer en comissió i han dificultat, a parer seu, la investigació del Parlament. "La seva no compareixença és un exercici de menyspreu a les institucions catalanes, i de forma concreta al Parlament de Catalunya", diu l'informe. Entre els dirigents que el grup proposa reprovar, destaca Pedro Sánchez, actual cap de l'executiu espanyol. "Va ser part activa i decisiva en l'aplicació de l'article i es va negar a comparèixer davant la comissió en un exercici de menyspreu a les institucions catalanes, i de forma concreta al Parlament de Catalunya", afirmen. 

Això ja ha generat controvèrsia amb ERC, soci de JxCat al Govern a Catalunya, però també aliat de la investidura de Sánchez a Madrid. Ha sigut l'exdiputat republicà Joan Tardà qui ho ha dit a Twitter: "La hipocresia i la demagògia de JxCat no té aturador. Reclama que el Parlament reprovi el PSOE del 155 després d'haver pactat amb el PSC la Diputació de Barcelona. Només intenten afeblir ERC, però no se'n sortiran".

JxCat també proposa que el Parlament faci el mateix amb Rajoy, Rivera i el rei Felip VI. Si bé en el cas de l'expresident espanyol i l'exlíder de Cs ho justifiquen pel mateix motiu que Sánchez, en el cas del monarca fan referència a la seva actitud el dia 3 d'octubre i en els episodis de canvis de seu d'empreses cap a fora de Catalunya. 

Així va fer l’Estat la guerra econòmica contra Catalunya

Així, proposen que el Parlament "reprovi l'actitud de Felip VI en tot el Procés" des del discurs del 3 d'octubre, "l'aprovació i aplicació de l'article 155" i també per les actuacions "presumiblement dutes a terme per tal que importants empreses desplacessin les seves seus fora de Catalunya". Un moviment que es va fer, recorden, a través de l'aprovació d'un decret llei del govern de Mariano Rajoy per "perjudicar l'economia catalana" que encara està vigent. 

La DUI i el 155

Una altra de les conclusions de l'informe de JxCat és que la decisió d'aplicar el 155 ja estava "presa". En aquest sentit, consideren que el fet d'haver aturat la declaració d'independència no hauria evitat la suspensió de l'autonomia. Cal recordar que aquesta qüestió va ser fins a última hora sobre la taula: el mateix expresident Carles Puigdemont havia decidit convocar eleccions, però finalment va optar per proclamar la república (tot i no fer-la efectiva) perquè el govern espanyol no li va donar garanties que aturaria el 155.

Set dies d’octubre: les 140 hores que van canviar Catalunya

"S'ha fet responsable el president Puigdemont i el seu Govern de l'aplicació del 155, quan en realitat era una decisió presa com es detallarà a continuació. La no declaració d'independència del Parlament de Catalunya o la convocatòria d'eleccions del president Puigdemont no haurien evitat l'aplicació de l'article 155. Era una decisió política presa i la interpel·lació al diàleg enganyosa, falsa", constata l'informe. S'agafen, per exemple, a l'últim llibre de Rajoy, en què explica que hauria tirat igualment endavant la suspensió de l'autonomia. 

Rajoy revela en un llibre que hauria aplicat igualment el 155 encara que Puigdemont hagués convocat eleccions

D'altra banda, també consideren que un cop es va formar Govern, l'autonomia va continuar, de facto, suspesa. "No es van respectar els resultats electorals de les eleccions del 21 de desembre del 2017 i es va impedir a través d'interferències governamentals i judicials successives investidures de candidats electes, fet que va vulnerar els seus drets i els dels electors", afirma JxCat en les seves conclusions finals. 

Es refereixen a aquesta "excepcionalitat" citant el veto a la investidura de Puigdemont i també al "cas omís" de l'Estat a les recomanacions del comitè de drets humans de l'ONU sobre permetre a Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real, acudir a la investidura al Parlament. Alhora, recorden el cas de l'exconseller Jordi Turull, que va ser citat per revisar les mesures cautelars a Madrid just després de ser nomenat candidat a la presidència. "Ni la Fiscalia ni Vox havien demanat que tornessin a la presó", diuen les conclusions, recordant que va ser una citació d'ofici per part del jutge instructor, Pablo Llarena. "El seu empresonament es va produir enmig d’una sessió d’investidura, en acudir el candidat, igual que altres membres del Govern i la presidenta Forcadell, al tribunal per una revisió de les mesures cautelars que s’havien complert estrictament, i que afectava només els polítics independentistes que no havien renunciat a la política activa", acaba.

A parer de JxCat, l'Estat ha alineat els seus poders per combatre l'independentisme, una "maquinària político-jurídica" per "escapçar" el sobiranisme de la qual el 155 només és un pas més. De fet, el grup cita la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional del 2015, que li va atorgar poders executius, com l'inici del cercle judicial: "Ha estat clau per poder judicialitzar la política i limitar els debats parlamentaris en el Parlament de Catalunya, o en la pròpia execució del 155, en les investidures fallides o en les propostes de resolució que ha aprovat el Parlament de Catalunya i que han estat motiu de requeriment per part del TC". Una reforma, recorden en les conclusions, que va ser criticada per juristes vinculats al PSOE, però que quan ha arribat al govern no l'ha derogat.

"Danys i perjudicis" a l'administració de la Generalitat 

D'altra banda, les conclusions també asseguren que "l'aplicació del 155 va ocasionar danys i perjudicis a l'activitat del Govern de la Generalitat i les polítiques públiques que estava executant". Entre les quals citen el retard en l'execució del pressupost, cosa que "va causar danys a les persones més vulnerables" –afirmen les conclusions–, i també "projectes per a la Salut Púbica" com "la paralització del pla integral d'urgències de Catalunya, amb una dotació pressupostària de 16 milions d'euros, destinats a dotar de recursos les urgències, sobretot hospitalàries, per al període d'hivern".

Una altra qüestió que apunten és la "indefensió" que va viure la Generalitat durant l'aplicació del 155, ja que sota les ordres jeràrquiques dels ministeris no tenia personalitat jurídica per acudir als tribunals en contra de la suspensió de l'autonomia. Això també va tenir conseqüències en casos judicials oberts en què estava personada la Generalitat, com en el litigi per les obres d'art del Monestir de Sixena o el cas dels docents de l'Institut d'Ensenyament Secundari El Palau de Sant Andreu de la Barca.

El tràmit fins al ple

Els grups polítics tenen fiins demà dimarts per presentar les seves conclusions a la comissió d'investigació del 155. Posteriorment, el president, que és el diputat Toni Morral (JxCat) convocarà els seus membres a una reunió per abordar conjuntament els informes de cada partit polític. Només hi són presents JxCat, ERC, els comuns i la CUP, ja que el PP, el PSC i Ciutadans van declinar participar-hi. 

En aquesta trobada els grups debatran i transaccionaran les seves conclusions, que s'elevaran a ple. És en aquest punt que es pot complicar el tràmit: en el cas de les conclusions de JxCat incorporen la reprovació a la monarquia o l'afirmació del dret a l'autodeterminació i el "mandat de l'1 d'octubre", conceptes que el Tribunal Constitucional ha vetat que es puguin debatre i plasmar en resolucions al Parlament.