Política 26/07/2016

JxSí i la CUP desafiaran el Constitucional

Els dos grups inclouran a l’ordre del dia de l’últim ple del curs la ratificació de les conclusions del procés constituent

Gerard Pruna / Oriol March
4 min
JxSí i la CUP desafiaran el Constitucional

BarcelonaEl ple del Parlament d’aquesta setmana debatrà les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent pactades entre Junts pel Sí i la CUP. Els anticapitalistes ja havien defensat aquesta opció els últims dies, i ahir la coalició independentista ho va decidir en la reunió de la direcció de grup celebrada a la tarda. Per què aquest gest suposa un desafiament al Tribunal Constitucional (TC)? La setmana passada, l’alt tribunal va avisar la cambra catalana que la comissió d’estudi havia de complir la legalitat estatal en la mesura que la declaració rupturista del 9-N -de la qual emana l’organisme encarregat de traçar el procés de participació ciutadana cap a l’estat català- està suspesa. “Les conclusions contravenen clarament els mandats” del TC, sostenia l’alt tribunal. No se sap, encara, en quin moment Junts pel Sí i la CUP agafaran la iniciativa: “Ho hem de fer per sorpresa”, sosté un dirigent consultat per l’ARA. El ple -l’últim del curs- comença avui a la tarda i s’allargarà fins dijous.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’estratègia que se seguirà és, doncs, idèntica a la que es va utilitzar a l’abril, quan el ple va debatre una moció de la CUP que ratificava la declaració de ruptura aprovada el 9-N. Després que la mesa del Parlament evités incloure a l’ordre del dia la votació per ratificar les conclusions del procés constituent, els dos grups independentistes tenien la pilota a la seva teulada. Podien incloure el debat a última hora, ja que el reglament de la cambra permet fer-ho sempre que dos grups ho demanin i la majoria dels diputats ho avalin.

Per què s’hauria d’utilitzar aquest mecanisme tot i tenir majoria a la mesa? Per evitar el xoc directe entre l’òrgan gestor de la cambra catalana i el TC, que en el seu escrit l’havia advertit “especialment” de la seva obligació d’impedir el debat sobre el procés constituent al ple. Així, en algun moment els dos grups prendran la paraula per demanar que es modifiqui l’ordre del dia i serà aleshores quan se substanciarà el debat, que es preveu turbulent.

L’oposició, de fet, no preveu quedar-se de braços plegats. Ahir al matí la líder de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimadas, va anunciar la seva intenció de promoure un front comú contra la votació de les conclusions al ple, i a la tarda ja hi havia els primers contactes informals entre els grups. Tanmateix, no sembla que C’s, el PSC, Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i el PP hagin de posar-se d’acord sobre com actuar.

Damunt la taula hi ha la possibilitat de marxar de l’hemicicle com a símbol de protesta en el cas que les conclusions s’acabin votant, una escenificació que preveuen C’s, el PSC i el PP -sobretot en el cas que la votació fos secreta- però que CSQP rebutja: “Nosaltres votarem no a les conclusions”, apunten fonts de la coalició d’esquerres, que argumenten que no s’actuarà de la mà dels partits unionistes perquè en el seu cas l’oposició al debat no es basa en motius jurídics sinó en “qüestions polítiques”. El grup que encapçala Lluís Rabell està dolgut per com s’ha tancat la comissió d’estudi del procés constituent i pel fet que les seves conclusions hagin estat rebutjades. També des del PSC -que decidirà com procedir en una reunió del grup parlamentari avui- rebutjaven pactar una estratègia comuna. “La nostra actuació potser és coincident, però no serà consensuada”, van apuntar fonts consultades.

La primera llei de ruptura

La votació de les conclusions marcarà l’últim ple del curs, però no serà l’únic debat relacionat amb el full de ruta que abordin els diputats. L’ordre del dia sí que preveu l’admissió a tràmit de la primera de les tres lleis de ruptura -la de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social-, en un altre gest clar d’enfrontament amb el TC en un moment en què el debat sobre els tempos de la desconnexió torna a sacsejar els fonaments de l’independentisme. La pregunta essencial és si cal modificar el full de ruta fixat després del 27-S. Amb la calor dels últims dies de juliol s’haurà consumit un terç dels 18 mesos, i la discussió sobre el camí que cal seguir fins aleshores és ben viva. L’aparició en escena del referèndum unilateral d’independència (RUI) ha alterat el tauler, i cada cop són més les veus dins de Junts pel Sí (JxSí) que comencen a obrir la porta a incorporar-lo al full de ruta dissenyat fins ara.

En la rellevància que ha agafat el RUI hi té molt a veure el fet que el Parlament, quan torni a aixecar la persiana al setembre, ho farà amb la qüestió de confiança al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. La votació -forçada després que el no de la CUP als pressupostos trenqués definitivament el pacte d’estabilitat del gener- ha de servir per lligar els pressupostos del 2017 i redefinir el full de ruta. Ho va avisar ahir la consellera de la Presidència i vicepresidenta del Partit Demòcrata Català (PDC), Neus Munté, en una entrevista a Catalunya Ràdio, en la qual va subratllar la “vinculació íntima” entre tots dos aspectes. Hi va afegir, a més, que el Govern “mai” ha tancat les portes a incloure el RUI dins del full de ruta i va convidar la CUP a “analitzar” aquest escenari en el marc de la qüestió de confiança.

La via de la consulta unilateral, que avui sobrevolarà la reunió del grup parlamentari de Junts pel Sí, és avalada per Demòcrates de Catalunya, que té tres diputats a la cambra. Al PDC no hi ha unanimitat al respecte: la nova coordinadora general, Marta Pascal, la considera una via “oberta”, però dirigents com Francesc Homs i Santi Vila expressen obertament dubtes -i crítiques- sobre la fórmula. “Els fa por apostar pel RUI perquè pensen que això tacaria el llegat del 9-N”, assenyalen veus del grup parlamentari sobiranista.

Les entitats, amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) al capdavant, ja han virat cap a aquesta fórmula, que també defensa la CUP. Les conclusions de la comissió del procés constituent situen un “mecanisme unilateral d’exercici democràtic”, i la redefinició del full de ruta en el marc de la qüestió de confiança ho tindrà en compte. Abans d’arribar al primer aniversari, el full de ruta sorgit del 27-S està en procés de transformació.

stats