ESTRATÈGIA INDEPENDENTISTA
Política 22/05/2016

L’AMI promourà consultes locals per seduir Barcelona

L’entitat també aspira a captar ciutats com Tarragona i Badalona amb aquesta via

N. Orriols
3 min
La presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, intervenint en una assemblea de l’entitat el mes passat.

BarcelonaTenir el suport de Barcelona ha sigut una de les prioritats dels pilots del procés independentista d’ençà que Ada Colau va arribar a l’Ajuntament. No només pel fet de ser la capital, sinó perquè sumar els comuns a la causa també és l’objectiu dels partidaris de l’estat propi. En aquest context, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) vol promoure consultes als municipis sobre l’adhesió a l’entitat per aconseguir seduir Barcelona. L’entitat té en compte que Ada Colau va prometre que sotmetria a votació ciutadana aquesta qüestió i que la moció d’adhesió a l’AMI es va aprovar al consistori barceloní tot i no obtenir la majoria necessària per passar a formar-ne part de ple dret (cal majoria absoluta). La presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, posarà sobre la taula de Colau el referèndum en una reunió prevista per al 29 de juny.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons fonts de l’entitat consultades per l’ARA, la comissió executiva prevista per al 27 de maig ha de ratificar la nova estratègia per ampliar el mapa de l’entitat, que actualment reuneix 786 municipis dels 948. L’única capital que en forma part, però, és Girona. Les quatre diputacions provincials, en canvi, sí que en són membres. Fins ara l’AMI s’havia dedicat a promoure mocions d’adhesió en els consistoris dels municipis amb majoria absoluta independentista.

Ara, un cop es compta amb aquests pobles i ciutats, la següent fase passa per captar les poblacions que consideren “indecises”. Sota la batuta de Neus Lloveras -la diputada de Junts pel Sí i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú va substituir al capdavant de l’entitat l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont- s’aniran a buscar els municipis en què no hi ha majoria independentista però sí a favor del dret a decidir. “Són municipis de majoria sobiranista però no independentista”, raonen les fonts consultades, que posen d’exemple el debat a l’Ajuntament de Barcelona de l’estiu passat.

Àrea metropolitana

ERC va promoure l’adhesió del consistori barceloní. El ple va aprovar la moció -amb el suport dels regidors de CDC, ERC i la CUP, i l’abstenció de la regidora d’Unió Sònia Recasens i tots els membres de Barcelona en Comú- però no va assolir la majoria absoluta requerida per incorporar-se com a membre de ple dret de l’AMI. Des d’aleshores Barcelona en forma part com a “municipi observador”: està convidada als conclaves però no té dret a vot.

Quins altres municipis estan en la mateixa situació? Fonts de l’entitat asseguren que s’ha fet un estudi de les poblacions en què les majories són “ajustades” i consideren que pot ser viable promoure-hi una consulta ciutadana. A més de Barcelona, enumeren Badalona, Tarragona, Blanes, Mataró, Mollet del Vallès o Parets del Vallès. El cas de Badalona és significatiu, ja que és la tercera ciutat més poblada de Catalunya -després de Barcelona i l’Hospitalet- i un dels problemes de l’entitat és captar les poblacions de l’àrea metropolitana. Si bé els municipis que integren l’entitat formen el 80% de localitats, no representen la meitat de la ciutadania catalana (corresponen a un 43,72% dels catalans). Lloveras es reunirà la setmana que ve amb l’alcaldessa badalonina, Dolors Sabater, que ja va proposar un referèndum metropolità sobre l’adhesió a l’AMI.

L’entitat també ha de gestionar les divergències estratègiques entre partits sobiranistes. Un dels acords que es van prendre en l’última executiva de l’AMI va ser aconsellar els municipis investigats per haver ratificat la declaració del 9-N que contestessin els requeriments judicials. Aquest posicionament, que ha defensat Lloveras i ha ratificat també l’alcalde cupaire d’Argentona, Eudald Calvo, ha provocat posteriorment un xoc amb la CUP per la seva crida a la desobediència.

stats