L'ANC preveu impulsar una llista de la "màxima unitat independentista" si es repeteixen les eleccions espanyoles

La proposta de full de ruta de l'entitat planteja reunir "en els propers mesos" l'assemblea de càrrecs electes en un "acte d'afirmació de sobirania nacional". Òmnium marca distàncies i no pressionarà per formar una candidatura

L' Assemblea Nacional Catalana està elaborant el full de ruta fins a la consecució de l' estat independent, una fita que preveuen l' any 2017. En la seva proposta de rumb, que s'ha d'aprovar en l' assemblea general de l'abril i a la qual hi ha tingut accés l'ARA, es defineix el paper que ha de jugar l'entitat en els propers mesos. Es tracta d'una proposta de full de ruta elaborada pel Secretariat Nacional que les territorials i les sectorials poden esmenar.

L'ANC dibuixa diferents escenaris, un dels quals és la possibilitat de repetir eleccions espanyoles i que l'Estat ofereixi un referèndum a Catalunya.

Candidatura independentista

Arran de la impossibilitat –ara per ara– d'escollir un nou president espanyol, l'ANC preveu la repetició d'eleccions. En aquest context, pretenen impulsar la formació d'una "candidatura de la màxima unitat independentista" que aconsegueixi un "pes rellevant" al Congrés dels Diputats. L'entitat constata que després de l'experiència del 20-D "es fa més necessari que mai" incrementar la presència del "catalanisme sobiranista" a Madrid per condicionar la governabilitat de l'Estat. Això sí, preveuen tirar endavant igualment el procés independentista a Catalunya.

Així, també constaten que si l'Estat respectés el dret a decidir i es "comprometés a fer, a curt termini, un referèndum vinculant" a Catalunya "caldrà acordar-lo". L'ANC fixa les condicions que hauria de complir aquesta consulta: "El referèndum haurà de fer-se només a Catalunya, tenir caràcter decisori, respectar unes condicions democràtiques bàsiques, una pregunta clara, una resposta binària, propaganda equitativa, no alterar el cens de votants, exercici del vot dels ciutadans a l'exterior i la intervenció d'observadors internacionals".

Reunió de càrrecs electes

Una de les figures que preveia ja l' anterior full de ruta i que també inclou l'acord de Junts pel Sí i la CUP en aquesta legislatura és la creació de l' Assemblea de Càrrecs Electes (AdCE), que ha de reunir tots els representats catalans escollits a les eleccions municipals, europees, espanyoles i catalanes. Aquesta assemblea hauria de prendre el poder en cas que l'Estat suspengués l'autonomia. "L'AdCE hauria d'estar preparada si es produeix un buit institucional per poder donar legitimitat democràtica i continuïtat al procés d'independència", diu la proposta de full de ruta.

El primer tast d'aquesta unitat és la  recuperació de la Taula de forces polítiques i socials per l'estat propi, que està formada per tots els partits sobiranistes i les entitats.  S'havia reunit repetidament en l'anterior legislatura –també hi participava ICV i EUiA–, i ara es vol revifar per ampliar la base de l'independentisme a través de l 'espai Colau i el procés constituent. De fet, l'ANC vol que aquesta taula de partits sigui un primer embrió del sorgiment de l'assemblea de càrrecs electes –en què han d'estar representades el màxim possible de formacions.

En aquest sentit, l'entitat preveu que els diputats i els representants municipals que "hauran d'integrar" aquesta assemblea es reuneixin "en els propers mesos" en un "acte d'afirmació de sobirania nacional d'alt contingut simbòlic".

Teixir aliances amb les forces del dret a decidir: el procés constituent

Una de les prioritats que es marca l'ANC per al proper any és ampliar la base sobiranista. "La majoria social esdevé una prioritat per a la nostra organització", diu el full de ruta. Per fer-ho, es fixen diversos eixos: fixar polítiques sanitàries, laborals, educatives, culturals, econòmiques i internacionals que responguin a les necessitats de la societat catalana; el debat públic sobre els trets bàsics de la nova constitució republicana, i teixir aliances amb les forces polítiques partidàries del dret a decidir com sindicats, entitats empresarials i socials.

En aquest sentit, l'ANC preveu ser una "gran dinamitzadora" del procés constituent. L'entitat "participarà activament" a la "plataforma de divulgació i coordinació del debat" que  s'està explorant entre el sobiranisme civil i les formacions partidàries del procés constituent. Una discussió sobre el nou país que es vol "participativa, oberta, transparent i inclusiva de tota la ciutadania". S'agafa com a exemple el Congrés de Cultura Catalana dels anys setanta, en què es va engegar un procés de participació i debat ciutadà arreu dels Països Catalans.

Quin paper ha de jugar l'ANC en aquest debat? La proposta de full de ruta preveu que les assemblees territorials de l'entitat en col·laboració amb les altres associacions del territori creïn "conjuntament" els comitès organitzadors dels debats i contactin amb les institucions per obtenir la seva participació. Pel que fa a les assembles sectorials, se'ls reserva el rol de promoure les plataformes que s'impulsin en el seu àmbit professional, ja sigui sanitari, educatiu, jurídic, etc.

Els passos fins a l'estat independent

En el darrer apartat del full de ruta es plasma el  rumb acordat per Junts pel Sí i la CUP en aquesta legislatura. Es preveu que el Parlament proclami la independència el 2017 i que s'aprovin immediatament després les lleis de desconnexió que estan  en tràmit a la cambra catalana. Tot seguit es convocaran eleccions constituents el resultat de les quals marcarà la configuració de forces per redactar la Constitució catalana. La ratificació de la nova carta magna implicarà el 'sí' de la ciutadania a l'estat independent.

El paper d'Òmnium

El president d' Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha assegurat aquest dimecres que la seva entitat no pressionarà perquè hi hagi una llista conjunta en cas que hi hagi unes noves eleccions espanyoles, i ho ha deixat en mans dels partits. "Si els partits polítics es posen d'acord amb una candidatura dels cinc presidents, si volen anar a una, no serà Òmnium qui esmeni la plana a ningú, perquè no tenim cap vocació de substituir els partits. Si no es posen d'acord, seguirem fent i dient el de sempre, nosaltres som de tots una miqueta i és la manera de no haver de ser de ningú. Allò que decideixin ens semblarà molt bé", ha argumentat en declaracions a Catalunya Ràdio.

Més continguts de