RELLEU SOBIRANISTA

L’ANC s’encalla en la successió de Carme Forcadell

Sectors interns de l’entitat miren de promoure Agustí Alcoberro per a l’etapa decisiva del procés

La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i bona part de la cúpula del secretariat nacional de l’organització independentista deixaran el càrrec aquesta primavera per l’imperatiu estatutari que limita a tres anys la permanència en càrrecs directius. El relleu al capdavant de l’entitat, que ha actuat de catalitzadora de l’esclat social de l’independentisme, arriba en un moment crític per al procés d’autodeterminació i obre interrogants sobre noms i estratègies que s’hauran de desvelar les pròximes setmanes, abans de la tercera assemblea general de l’entitat, el 12 d’abril a Lleida. I entre aquests interrogants hi ha qui agafarà el testimoni a Forcadell tres anys després que assumís (i inaugurés) el lideratge de l’organització. Un autèntic maldecap successori que fa setmanes que ocupa destacats dirigents de l’entitat, fins ara amb poc èxit.

Els equilibris basculen ara entre els partidaris de promoure una nova direcció de perfil més progressista amb l’objectiu d’eixamplar la base social independentista de cara al 27-S -Forcadell i el seu entorn- i els favorables a un secretariat clarament decantat a recuperar la idea de la llista unitària sobiranista -l’entorn del vicepresident, Jaume Marfany, i el coordinador d’incidència política, Pere Pugès-. En el rerefons s’hi situen les tensions internes de caràcter més estructural sobre quin ha de ser el paper de l’ANC en l’etapa decisiva del procés.

Torra, Romeva, Strubell...

Si bé les diverses fonts consultades per l’ARA expliquen que entre la cinquantena de membres de l’actual secretariat que encara poden tornar-se a presentar hi ha “gent preparada” per fer el pas amb un model de direcció més col·legiat, menys presidencialista, també és cert que s’han sondejat persones externes amb certa projecció que responen a perfils diferents. Els últims dies, segons ha pogut saber l’ARA de diverses fonts coneixedores de les converses, la cúpula ha sondejat Agustí Alcoberro, professor d’història moderna de la UB i exdirector del Museu d’Història de Catalunya, per promoure’l per al pròxim secretariat nacional i, eventualment, per a la presidència. En subratllen l’experiència en la gestió i direcció de col·lectius i el perfil progressista “integrador” de diverses sensibilitats ideològiques de l’independentisme. Però, per a altres fonts de la cúpula, Alcoberro no seria el perfil idoni per la seva vinculació a ERC, per bé que també Forcadell ha conservat la militància republicana sense que això l’hagi inhabilitat. Consultat per l’ARA, Alcoberro prefereix mantenir la discreció i no fer cap comentari sobre l’oferiment.

Fins ara han declinat la invitació a postular-se per a la presidència l’editor, director del Centre Cultural del Born i vicepresident d’Òmnium Cultural, Quim Torra; l’historiador i un dels fundadors de l’entitat Miquel Strubell, i l’exeurodiputat d’ICV Raül Romeva, que ha deixat la militància fa poc.

Si en una cosa coincideixen els sectors de la cúpula de l’entitat -malgrat que amb accents diferents-és que el relleu de Forcadell no necessàriament ha de ser “mediàtic”, sinó “més discret” i capaç de generar cohesió i “repartir joc”.

L’entorn de Pugès i Marfany assegura que té un nom pràcticament lligat, si bé no volen donar pistes. “Ens hi juguem massa per jugar amb això”, diuen. La seva prioritat és, ara com ara, que la nova direcció promogui per al 27-S dues llistes sobiranistes: una a l’entorn de Mas amb, com a mínim, CDC, ERC i MES, i una altra entorn de la CUP.

Dificultats per anar a l’una

Sigui com sigui, les tensions i “desconfiances” internes generades en el si de l’ANC després del 9-N -especialment pel xoc entorn de la proposta fallida de llista unitària del president Artur Mas i CDC- dificulten la configuració d’una única candidatura al secretariat nacional que integri les diferents sensibilitats internes sorgida dels membres que encara podran seguir-hi i promoguda pels dirigents que han d’abandonar el càrrec aquesta primavera.

A la hiperactivitat de la cúpula per lligar un relleu capaç de governar els equilibris s’hi suma un altre debat de fons, fins i tot més important, segons admeten les fonts consultades. Es tracta del debat estratègic al voltant del full de ruta de la mateixa entitat, en procés d’esmena territorial. Serà en aquest procés que es mesuraran les forces dels sectors que voldrien que una eventual candidatura promoguda per l’ANC sigui la prioritat de la nova direcció i els que rebutgen que l’organització abandoni l’agitació i entri en el terreny de la política institucional.

Més continguts de