Política 15/02/2017

L'Ajuntament de Barcelona dona suport als encausats pel 9-N

El consistori ha aprovat en comissió una proposició de CiU, a la qual han donat suport Barcelona en Comú, ERC i la CUP i hi han votat en contra PSC, C's i PP

Acn
3 min
Pla general de la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona

BarcelonaSuport de l'Ajuntament de Barcelona als encausats pel judici del 9-N. Aquest dimecres s'ha aprovat en comissió una proposició de CiU que dona suport a tots els representants polítics que estan sent investigats i encausats "per defensar el dret a decidir dels catalans". La proposició també rebutja la politització de la justícia i la "manca total de voluntat de diàleg per part de l'estat espanyol".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

CiU, Barcelona en Comú, ERC i la CUP hi han votat a favor, mentre que PSC, C's i PP l'han rebutjada. El debat ha estat farcit de retrets entre els grups polítics. El portaveu de CiU, Joaquim Forn, ha constatat que el procés judicial sobre el 9-N és un judici polític i ha recordat que la mateixa Unió Europea situa Espanya en el lloc 23 de 28 de la classificació sobre independència judicial.

Per la seva banda, la regidora d'ERC Trini Capdevila ha opinat que tots els demòcrates haurien de formar un "bloc comú" per condemnar els atacs als drets civils i polítics, i ha lamentat que l'Estat utilitzi la justícia com una "eina política de repressió". Ha assegurat que tots els catalans s'han sentit jutjats aquests dies i ha constatat que "no hi ha remei", que cal la independència per construir una república "socialment justa i nacionalment lliure".

Tot i anunciar el vot a favor de la CUP, el regidor Josep Garganté ha carregat contra la defensa que van fer Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau durant el judici. Al seu parer hauria estat vàlida en un judici normal, però no en un procés judicial que era "l'oportunitat per reivindicar el dret a l'autodeterminació i per donar cobertura a posteriors procediments per desobeir la legalitat espanyola".

Garganté s'ha queixat que Mas assegurés que tornaria a fer el 9-N però davant dels tribunals "digués que no va fer res, que els protagonistes eren els voluntaris". Al seu parer "és la prova del cotó de fins on estan disposats a arribar els convergents en el procés; per això la territorial de la CUP de Barcelona va votar en contra dels pressupostos, i també perquè són antisocials", ha afegit.

Per part de Barcelona en Comú, el tinent d'alcalde Jaume Asens ha indicat que tot i que Mas i la resta d'encausats són els seus "adversaris polítics" amb els quals mantenen "moltes diferències ideològiques", sempre tindran el seu suport davant d'actuacions "antidemocràtiques", perquè "el que està en joc no és la independència de Catalunya, sinó la mateixa democràcia". Segons ell, el perill és que "per carregar-se el moviment sobiranista es carreguin l'estat de dret".

PSC, C's i PP rebutgen la proposició

En canvi, la socialista Carmen Andrés ha anunciat el vot en contra del PSC perquè "no es pot utilitzar la justícia, però tampoc es pot instrumentalitzar políticament un procés judicial". Andrés ha denunciat el clima de tensió política actual i ha rebutjat que el consistori fomenti la confrontació i la divisió de la societat en dues meitats.

Per la seva banda, la popular Àngels Esteller ha remarcat que Artur Mas està "sent jutjat per desobediència", i ha criticat la "xuleria tremenda" que va exhibir en la seva declaració. "Però després s'amaga darrere dels voluntaris i no afronta les seves responsabilitats", ha etzibat. Esteller també ha retret el "numeret" que van organitzar els independentistes davant del TSJC "per coaccionar la justícia" i ha comparat el procés amb "l'autoritarisme".

En la mateixa línia s'ha expressat la regidora de C's Marilén Barceló, que ha replicat a Forn que no hi ha ningú que pugui estar per sobre de les lleis, "es digui Mas o Forcadell", i ha assegurat que l'únic que estan fent els tribunals és aplicar la legalitat vigent, amb la Constitució com a llei marc. "I si van decidir desobeir i saltar-se les lleis el que han de fer és assumir responsabilitats i no delegar-les en els voluntaris", ha opinat.

stats