L'Audiència Nacional accepta investigar per sedició les manifestacions del 20-S

El tribunal es considera competent, tot i que la tipificació parteix del Codi Penal franquista

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha admès aquest dimecres la denúncia de la fiscalia per delicte de sedició pels fets ocorreguts a Barcelona durant els dies 20 i 21 de setembre, en relació amb les concentracions i manifestacions contra la detenció i escorcoll de diversos edificis de la Generalitat. La magistrada, fent seu el relat de la fiscalia, considera que les accions van ser "dutes a terme per impedir per la força l'actuació de les autoritats i els seus agents en l'exercici de les seves funcions en defensa de l'ordenament constitucional", i acorda lliurar ofici a la Guàrdia Civil perquè elabori un atestat sobre els fets per començar la investigació.

En una interlocutòria publicada només cinc dies després de rebre la denúncia, la jutge analitza les conductes i els fets que hi inclou el ministeri públic, i conclou que poden encaixar dins el delicte de sedició de l'article 544 del Codi Penal, tot i que alguns juristes dubten que el delicte de sedició pugui ser jutjat per l'Audiència Nacional, perquè el Codi Penal que el lligava a aquesta sala és el franquista, del 1973. 

La magistrada recorda que el tipus penal exigeix un comportament col·lectiu caracteritzat com a alçament "tumultuari", que és aquell "dirigit a impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis" o qualsevol de les persones que es relacionen amb l'exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials.

Lamela recorda que el bé jurídic que es protegeix és "l'ordre públic" entès com la "pau i tranquil·litat" a les manifestacions externes de la convivència ciutadana. I igualment protegeix el principi d'autoritat entès com el que la ciutadania diposita en les institucions per a l'exercici adequat de les funcions que exerceix al servei d'una societat democràtica i per tant de la col·lectivitat, una funció que, afegeix Lamela, "quedaria en dubte si fossin impedides per la força".

La jutge considera que els fets són competència de l'Audiència Nacional en tant que, a més d'atemptar contra els béns jurídicament protegits que li són propis, "pot suposar al mateix temps una ofensa contra la forma de govern", la tipificació del Codi Penal franquista per a aquests tipus de delictes. D'acord amb el relat de fets del fiscal, la finalitat última de les mobilitzacions que exposa en la seva denúncia era, segons Lamela, "trencar l'organització de l'Estat", per la qual cosa atempta també contra la forma actual de govern a Espanya a què es refereix la llei orgànica del poder judicial, que regula les competències de l'Audiència Nacional.

La jutge precisa que "no tots els delictes de sedició amb caràcter general són competència de l'AN", sinó que, en aquest cas concret, el delicte de sedició "pot atemptar també contra la forma de Govern, en tractar de canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional", cosa que determina igualment la competència de l'Audiència.

Etiquetes

Més continguts de