Una multitud clama contra la judicialització del procés: "No permetrem que ataquin els nostres càrrecs electes"

L'ANC, Òmnium i l'AMI reuneixen unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i avisen que "comença l'hora de la mobilització permanent"

Milers de persones, 80.000 segons la Guàrdia Urbana, han omplert l'avinguda Maria Cristina de Barcelona per manifestar-se en contra de la judicialització de la política i per defensar les institucions catalanes i els càrrecs electes investigats. La convocatòria de la concentració, amb el lema "Per la democràcia, defensem les nostres institucions", ha estat promoguda per les entitats de la societat civil, l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI, per tal de donar una resposta massiva que serveixi per donar suport a tots els polítics i institucions que tenen causes pendents.

Els líders de les entitats han defensat les institucions catalanes i els representants electes. La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, ha avisat que " no permetrem que ataquin els nostres càrrecs electes i les nostres institucions". "Quan n'ataquen un, els ataquen a tots", ha clamat des de l'escenari. Lloveras ha dit que, encara que "comencem a estar esgotats", el procés independentista és una "carrera de fons" i ara cal fer "l'esprint final". De fet, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha cridat els ciutadans a "preparar-se" perquè ara "comença l'hora de la mobilització permanent". "Ja no està en joc la independència, sinó la democràcia i el nostre futur com a nació", ha assegurat, i ha demanat "guanyar-la a les urnes i a defensar-la al carrer". 

Cuixart també ha avisat l'Estat que no tindrà prou recursos per silenciar "el clam de tot un poble", i ha mostrat la seva solidaritat amb els càrrecs electes investigats: " Sempre més serem al vostre costat. No tenim por. No tinguem mai por", ha afirmat entre aplaudiments del públic. Cuixart ha argumentat que quan ataquen les institucions catalanes "ataquen tots els catalans". Així, ha avisat que "a cada atac judicial, respondrem amb més democràcia" i que davant de "cada causa injusta, més unitat". "No ho han aconseguit en 300 anys, i ara toparan amb la nostra tossuda voluntat de mantenir-nos units", ha dit. 

"Suport i confiança" als funcionaris de justícia

El líder d'Òmnium ha llançat dos missatges més. Un, dirigit a la classe política del país, a qui ha demanat que tingui "sentit d'estat" i estigui "a l'altura del moment històric". I l'altre, als funcionaris de justícia catalans, a qui ha traslladat el seu "suport i confiança", als funcionaris i professionals de justícia "que treballen amb honradesa". "La nova Catalunya compta amb vosaltres", ha dit, i ha demanat un Estat que tingui unes "instàncies judicials independents dels poders polítics". 

L'encarregat de tancar els parlaments ha estat el president de l'ANC, Jordi Sànchez, que ha avisat que els independentistes continuaran fins al final: " Continuarem fins al final, i sortirem de nou al carrer, quan calgui, on calgui i els dies que calgui". "El temps dels dubtes i les renúncies ha acabat per sempre més", ha dit.

Entre crides a la unitat, Sánchez ha alertat que els catalans no es quedaran amb els braços plegats quan portin l'expresident Artur Mas i tres consellers a judici pel 9-N o quan es detinguin alcaldes per penjar l'estelada. "Arribats a aquest punt, la gent que ens identifiquem com a poble, hem de decidir si pleguem veles o bé continuem fins al final", ha opinat, i ha defensat que cal seguir " insubornablement decidits a fer néixer la República Catalana".

Consulta els ajuntaments que tenen causes obertes pel procésLa concentració ha aplegat també molts d'aquests càrrecs investigats, que han agraït el suport dels catalans que s'han acostat fins a Montjuïc. Així, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha subratllat que actes com el d'avui "no van d'una persona sinó de defensar la democràcia" i la sobirania del Parlament i dels municipis.

També l'expresident de la Generalitat  Artur Mas ha volgut traslladar un "missatge d'agraïment molt gran als presents: " No defallirem, continuarem endavant", ha apuntat. "Sabem la importància del que estem fent i hi deixarem la pell per aquest país".

Mas ha arribat acompanyat també dels exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega –també investigats pel 9-N–, que també han defensat la llibertat d'expressió i poder exercir democràticament el dret a decidir el futur de Catalunya.

Des de la CUP, tres dels seus regidors investigats – Joan Coma (Vic), Montse Venturós (Berga) i José Téllez (Badalona)– han reivindicat la llibertat d'expressió política i el mandat popular del 27-S.  "El que està en joc no és la independència, és la democràcia", ha dit Téllez, i Venturós ha defensat la desobediència com a eina política per qüestionar la legalitat il·legítima espanyola".

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, també ha mostrat el seu suport als càrrecs electes i ajuntaments investigats per defensar el mandat democràtic del 27-S: "Som aquí i serem a totes les manifestacions que es convoquin perquè hem d'estar junts fins al final".

Un cop acabada la manifestació, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha agraït el suport del carrer i ha dit que els dóna "més força" per saber des de les institucions que no estan "sols" i que tenen el repte d'aconseguir la independència. Munté ha posat la concentració d'aquest diumenge com a exemple del " contrast entre la decadència del sistema polític espanyol que persegueix la democràcia i un poble i unes institucions que la defensen".

Puigdemont, des d'Amer, dóna suport a l'acte

Una de les absències destacades de la mobilització ha estat la del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que era al seu poble natal, Amer, que l'ha nomenat fill predilecte. Des d'allà, Puigdemont ha dit que "on hi hagi un demòcrata a Catalunya, hi haurà també una veu que s'alçarà clara contra la deriva i la pulsió antidemocràtica del govern central".

El president ha criticat que l'Estat insisteixi a "voler resoldre pels tribunals aquelles situacions que només admeten una resolució política i democràtica", i per això, amb referència al seu compromís de convocar un referèndum el setembre del 2017, ha avisat que els catalans decidiran "lliurement a les urnes" quin és el seu "vincle amb Espanya".

Més continguts de