Publicitat
Publicitat

PROCÉS SOBIRANISTA

L’Estat activa els cossos policials per impedir el referèndum

El TSJC admet dues querelles de la fiscalia que exposen el Govern i la mesa a penes de presó

L’Estat va continuar ahir obrint fronts en la batalla legal contra l’1 d’Octubre. D’una banda, la fiscalia va ordenar als Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que “intervinguin” qualsevol objecte que serveixi per fer el referèndum. Alhora, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit dues querelles de la Fiscalia Superior de Catalunya, una contra els membres del Govern i l’altra contra els de la mesa del Parlament, per desobediència, prevaricació i malversació. Aquests delictes poden implicar penes de presó. La fiscalia també va reclamar al TSJC que faci pagar una fiança als membres del consell executiu o fins i tot els embargui els béns necessaris per garantir que podran abonar el que se’ls exigeixi. A més, va demanar al tribunal la clausura de les webs del referèndum, que prohibeixi als mitjans de comunicació la publicació de publicitat institucional de l’1-O i que notifiqui als alcaldes que no col·laborin de cap manera amb la votació.

La policia ja té el mandat de frenar el referèndum. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va ordenar dijous al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que dictés una instrucció als màxims responsables dels tres cossos policials generals que actuen a Catalunya perquè, davant de “qualsevol actuació d’autoritats, funcionaris públics o particulars” per al referèndum, facin l’informe corresponent i confisquin “els efectes del delicte”. Aquesta ordre, que no es va fer pública fins ahir, no es podrà dur a terme en immobles privats sense l’autorització d’un jutge, segons explica el catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan Queralt, però sí que s’hauria d’aplicar directament en recintes públics i al carrer. A més, els fiscals en cap tenen la directriu de fer actuar les policies davant de qualsevol acte que descobreixin que hagi de servir per dur a terme l’1-O.

També ahir es van començar a notificar els acords de dijous del Tribunal Constitucional (TC), que va decretar la suspensió automàtica de la llei del referèndum i del decret de convocatòria de l’1-O. Les notificacions del TC es van fer arribar al major i a tres comissaris dels Mossos, a més d’alguns càrrecs del Parlament. Segons va poder saber l’ARA, als comandaments de la policia catalana se’ls ha notificat que tenen l’obligació “d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui ignorar o eludir la suspensió” del referèndum. També se’ls ha concretat que no poden donar cap instrucció als subordinats que permeti d’una manera o una altra la celebració de l’1-O i se’ls ha advertit que si incompleixen les indicacions poden incórrer en “responsabilitats penals”.

Petició de mesures cautelars

El TSJC va admetre ahir mateix a tràmit les dues querelles, però al tancament d’aquesta edició encara no havia dictat cap resolució respecte a les mesures cautelars que reclama la fiscalia contra els membres del consell executiu. En concret, el fiscal Romero de Tejada no només demana al tribunal que faci tancar la web Garanties.cat i el formulari digital d’inscripció dels voluntaris del referèndum, sinó que diu que si les empreses que les porten són a l’estranger, s’encarregui d’ordenar a les operadores d’internet que en bloquegin l’accés a Espanya. A més, exigeix que el tribunal també ordeni als Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que adoptin “les mesures necessàries per impedir la promoció, organització i celebració del referèndum il·legal” i requisin, per exemple, “urnes, sobres electorals, manuals d’instruccions per als membres de les meses, impresos electorals, elements informàtics i anàlegs”, amb l’autorització per entrar als immobles que calgui.

L’arsenal legal que va activar ahir l’Estat per impedir el referèndum és contundent, però no és tot el que té a l’abast. En tot cas, la fiscalia actua partint de la base que tots els membres del Govern i els de la mesa del Parlament que representen JxSÍ i CSQP, contradient diverses vegades les decisions del TC, han donat “al poble de Catalunya” una “suposada qualitat de subjecte polític sobirà que no té en l’ordenament constitucional vigent”. A part, el fiscal destaca que “s’ha posat en marxa un procediment que necessàriament implica una despesa pública”.

La llei del referèndum, segons Romero de Tejada, “pretenia donar una aparença de cobertura legal i normalitat a la celebració d’un referèndum secessionista” que no només és “contrari a l’ordenament jurídic”, sinó que “vulnera obertament i grollerament les ordres del Tribunal Constitucional”. Afegeix que els dos decrets de convocatòria de l’1-O, aprovats després de diverses resolucions del TC en contra del referèndum, són “actes expressos de desobediència a l’autoritat”. L’Estat ja té les cartes damunt la taula i hi vol implicar la policia. El Govern, però, ha deixat clar que tirarà endavant els preparatius del referèndum.

Els tres delictes que la fiscalia atribueix als implicats inclouen penes de presó

Desobediència

Un dels delictes que el fiscal superior de Catalunya atribueix als membres del Govern i de la mesa del Parlament és el de desobediència. Segons el Codi Penal, aquest delicte pot suposar una pena d’entre 6 i 24 mesos d’inhabilitació per ocupar un lloc de treball o un càrrec públic i una multa. En el cas de la querella contra el Govern, el fiscal també els acusa d’un delicte continu, de manera que la pena per desobediència pot ser superior.

Prevaricació

L’altre delicte que la fiscalia inclou a les querelles dirigides contra el consell executiu i la mesa és el de prevaricació continuada. Segons l’acusació, els membres del Govern i de la mesa del Parlament s’enfronten a una pena d’entre 9 i 15 anys d’inhabilitació per tenir un lloc de treball o un càrrec públic, tal com estableix el Codi Penal. El fiscal considera que els implicats han utilitzat “arbitràriament” les seves potestats per aprovar acords contraris a l’ordenament jurídic i la Constitució.

Malversació de fons

El tercer i últim delicte que el fiscal superior atribueix als membres del Govern i de la mesa del Parlament és el de malversació de fons públics. Aquest delicte, segons el Codi Penal, pot suposar una pena des de 2 fins a 8 anys de presó i des de 6 fins a 20 anys d’inhabilitació absoluta. La pena varia depenent de si el delicte de malversació és sobre el patrimoni públic, si s’ha comès un dany greu o de destorb del servei públic o bé si el valor del perjudici que s’ha causat excedeix els 50.000 o 250.000 euros.

Sense inviolabilitat

Només en la querella de la mesa, la fiscalia argumenta que els implicats no es poden “excusar” en el privilegi de la inviolabilitat. El fiscal valora que encara que els membres del Parlament són inviolables en els vots i les opinions mentre ocupen el seu càrrec -perquè aquesta norma protegeix la llibertat d’expressió dels diputats-, no es tracta d’un privilegi “que els immunitzi de la responsabilitat d’actes il·legals executats al marge o en contra del sistema parlamentari”.

RE

Més continguts de