L’Estat admet que els presos poden ser candidats
Rajoy recorre al Tribunal Constitucional les lleis catalanes de comerç, canvi climàtic i transport
MadridEl govern de Mariano Rajoy vol presentar les eleccions del 21 de desembre com l’antítesi del que, al seu parer, va ser l’1-O: “Unes eleccions lliures, democràtiques, en què es pot presentar tothom i amb totes les garanties”. Així ho resumia ahir el ministre portaveu de l’executiu espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que a més d’admetre que s’hi podrien presentar tots els partits va recordar que, si ho desitgen, també ho podran fer els membres del Govern empresonats en les últimes hores. El primer consell de ministres celebrat després de l’empresonament de més de la meitat dels consellers de l’executiu català va passar de puntetes per aquest fet, malgrat l’interès dels periodistes per conèixer l’opinió de la Moncloa. El govern popular, en boca de Méndez de Vigo i dels ministres econòmics de Rajoy, Luis de Guindos i Cristóbal Montoro, es va limitar a defensar la independència judicial.
Just en el moment en què Méndez de Vigo argumentava els motius pels quals l’espanyola és una democràcia “madura” i amb separació de poders, va afirmar que dijous la jutge de l’Audiència Nacional ja havia decretat l’ordre d’empresonament del president Carles Puigdemont i de la resta de consellers a l’estranger. El portaveu, doncs, va donar per feta una resolució que encara no s’havia emès. Fora de càmeres, va deixar clar el seu convenciment que l’ordre seria decretada.
Però l’objectiu del govern espanyol ahir era presentar les eleccions del 21 de desembre com l’única solució possible per “tornar a la normalitat” i desfer “el deteriorament de la convivència”, una fita que li permet justificar la necessitat d’aplicar l’article 155 de la Constitució. El balanç d’aquests set dies va ser resumit pel ministre portaveu sense més detalls que “normalitat”.
I, per això, el govern de Rajoy també es va esforçar ahir per vestir de “normalitat” l’aprovació des de Madrid d’una línia pressupostària de la Generalitat per pagar els comicis, a més de les subvencions als partits. Poc després, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, informava d’aquests acords des de Barcelona -com ja va fer dimarts-, i es convertia així en l’altaveu català de les decisions de l’Estat.
En tot cas, la resposta repressiva de l’Estat des de l’1-O ha sembrat la llavor de la inestabilitat a l’executiu espanyol, que per garantir-se la governabilitat sap que necessita la complicitat del Partit Nacionalista Basc (PNB).
La carta basca
Els nacionalistes bascos van permetre l’aprovació dels primers pressupostos d’aquesta legislatura, però han impedit que, de moment, n’hi hagi per al 2018. Aparentment, el PNB ha suspès les negociacions amb Rajoy i ahir el president espanyol va voler fer un gest i alhora un avís. El ministre d’Hisenda va anunciar l’aprovació de l’actualització de la quota basca per a l’any vinent i també la millora del seu sistema de finançament acordada al juliol. Montoro ho va presentar gairebé com una lliçó per a Catalunya: “Demostra que l’estat de les autonomies funciona i que des del respecte a l’ordenament jurídic es poden impulsar el finançament i l’autogovern de les comunitats autònomes”. Però també era un avís per a navegants: “Demostra que el govern és fidel als seus compromisos amb els bascos, amb qui manté un diàleg lleial i sincer des del principi de la legislatura”.
La imatge de respecte cap a l’autonomia de les comunitats -també va avançar que aviat hi hauria millores per a Navarra i les Canàries- contrastava amb tres nous recursos d’inconstitucionalitat al TC contra les lleis catalanes de comerç, canvi climàtic i transport, unes lleis que no tenen res a veure amb l’1-O.
