L'Estat obre el pols pel control dels Mossos a una setmana de l'1-O

Forn i Trapero es neguen a acceptar la intervenció de la policia catalana que el govern espanyol vol aplicar mitjançant una llei de fa més de 30 anys

Mossos antiavalots fent d'escut entre els manifestants i el dispositiu de la Guàrdia Civil a la seu de la conselleria d'Economia, dimecres / PERE TORDERA

Després de les finances, els Mossos. Quan falta una setmana exacta per al referèndum, l'Estat va intentar activar ahir la segona fase de la seva estratègia per frenar l'1-O a cop de limitació de l'autogovern català. Una vegada més sense debat parlamentari previ, l'Estat va maniobrar perquè a partir d'ara sigui el ministeri de l'Interior qui coordini tots els cossos policials que actuen a Catalunya en tot allò que tingui a veure amb l'1-O. Una mesura que es va vehicular a través d'una instrucció del fiscal superior de Catalunya i que va topar amb l'oposició frontal de la policia catalana, que es va negar a ser tutelada per un òrgan del govern espanyol.

Les sospites que tenia la conselleria d'Interior es van confirmar ahir. Per la porta del darrere i mitjançant una llei del 1986 –feta quan el paper dels Mossos encara era residual i les seves competències, escasses–, l'Estat, a través del fiscal José María Romero de Tejada, comunicava als responsables dels Mossos, la Guàrdia Urbana de Barcelona, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que a partir d'ara seria el cap del gabinet de Coordinació i Estudis de la secretaria d'estat de Seguretat, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l'encarregat de la coordinació de tots els cossos policials amb presència a Catalunya pel que fa a l'1-O.

L'Estat encomana així a un altre De los Cobos –Diego és germà de l'expresident del Tribunal Constitucional– la responsabilitat de combatre el Procés, aquesta vegada per la via policial. Tanmateix, caldrà veure com s'aplica l'estratègia de l'Estat després que els Mossos s'hagin negat a acceptar la instrucció del fiscal. En una comunicació interna als agents signada per la prefectura del cos, el major, Josep Lluís Trapero, ratificava a la tarda el missatge que al matí havia traslladat al fiscal: que els Mossos seguiran complint les ordres de la fiscalia i dels jutges però que, pel que fa a les autoritats governatives, la policia catalana depèn de la Generalitat i, per tant, no "comparteixen" que sigui un òrgan del ministeri de l'Interior qui els tuteli.

La reunió d'ahir a la fiscalia va ser d'alta tensió. Trapero hi anava amb la intenció de proposar la reactivació de la Comissió de Policia, creada per la Junta de Seguretat de Catalunya l'any 2009, per coordinar tant com calgui els dispositius necessaris per mantenir la seguretat i l'ordre públic en les intervencions relacionades amb l'1-O. Però es va trobar amb un mur. El fiscal en cap, que és qui firma la instrucció però que té un perfil pla, va deixar tot el protagonisme a Pérez de los Cobos, com ja havia passat dijous, quan els comandaments policials convocats pel fiscal es van trobar que també hi havia el coronel. I l'únic que volia ahir Pérez de los Cobos era fer quadrar Trapero, un objectiu difícil tenint en compte la forta personalitat del major dels Mossos.

Fins on arribarà Trapero?

El cas és que el cap de la policia catalana va deixar clar que no estava d'acord a acceptar el comandament d'un alt càrrec del ministeri de l'Interior. El problema que té ara és decidir fins on arriba. Està totalment convençut que té raó, però haurà d'escoltar el dictamen dels assessors jurídics del cos. Es pot trobar amb la disjuntiva d'haver de desobeir la instrucció del fiscal –cosa que podria comportar una crisi institucional de conseqüències difícils de preveure, que li podria costar la carrera i que va contra el seu tarannà d'home d'ordre– o bé acceptar que Pérez de los Cobos coordini els operatius relacionats amb l'1-O. Una solució intermèdia no sembla possible ara mateix, perquè Madrid està enrocat.

El conseller hi veu "ingerència"

El moviment de l'Estat va ser interpretat des del Govern com la intervenció 'de facto' de la policia catalana. Des del Palau de la Generalitat apuntaven ahir que la fiscalia s'extralimita en les seves funcions adoptant una decisió que, entenen, se salta l'article 164 de l'Estatut. El conseller d'Interior, Joaquim Forn, va considerar "inacceptable" i una "ingerència" la mesura, perquè se salta tots els òrgans de coordinació policial previstos en el marc jurídic. "El cos no renunciarà mai a exercir les competències que li són pròpies”, va alertar després d'anunciar que la Generalitat ja estudia les mesures jurídiques que cal adoptar per invalidar la resolució del fiscal. Des del ministeri, però, es va voler suavitzar la decisió negant que es tracti d'una intervenció, ja que no retira cap competència als Mossos, sinó que s'aplica un mecanisme de coordinació de la mateixa manera que es va encarregar als Mossos la investigació dels atemptats a Barcelona i Cambrils i "ningú va pensar que s'atemptés contra cap altre cos".

Uns arguments que no van convèncer el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va reaccionar a l'ordre del fiscal fent una crida als catalans a seguir "serens i pacífics" malgrat "provocacions, sobreactuacions, rumors i falses consignes". En la mateixa línia, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va assegurar que les institucions catalanes estan al costat de la policia catalana "davant les ingerències injustificades de l'Estat". Sí que es va mostrar satisfet el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, que va assegurar que "milers de catalans" celebren que sigui el ministeri de l'Interior qui passi a coordinar tots els cossos policials amb presència a Catalunya.

El preludi d'una setmana clau

L'intent de l'Estat de prendre el control dels Mossos en tot allò que faci referència a l'1-O obre el tram final del compte enrere per al referèndum. Set dies en què l'Estat està disposat a cremar les naus per impedir que diumenge que ve hi hagi urnes al carrer. La Moncloa observa amb un punt d'impotència com, malgrat la pressió judicial i el macrooperatiu policial de dimecres que es va saldar amb 14 detinguts –alguns d'ells alts càrrecs–, el Govern manté el rumb cap a un referèndum que ha perdut garanties –la dissolució de la Sindicatura Electoral n'és l'exemple més clar– però no la força. Arribats aquest punt, la lectura a la Generalitat i a la Moncloa és idèntica: "Si es vota, guanya el Govern. Si no, guanya l'Estat".

Per això, en l'entorn independentista es treballa amb la possibilitat que s'arribi fins i tot a la detenció de consellers o el mateix president de la Generalitat. Una opció, però, que tindria un cost elevat per a un govern espanyol que veu com creixen les veus que el qüestionen a escala internacional. L'última, la d'Amnistia Internacional ahir, que va acusar el govern espanyol de vulnerar drets fonamentals. Conscient que la batalla internacional serà clau, el Govern va fer arribar ahir un informe a totes les cancelleries en què explica "l'atac descarat" contra "el principi d'autogovern" que duu a terme l'Estat. Segons fonts diplomàtiques, el centenar de cònsols destinats a Barcelona estan obligats des de fa una setmana a enviar un informe diari. A set dies de l'1-O, la comunitat internacional comença a mirar amb preocupació cap a Catalunya. El que facin l'independentisme i l'Estat els pròxims dies pot ser clau a partir del dia 2. Comença la setmana més decisiva de la història recent del país.

21D

Etiquetes

Més continguts de

21D
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT