L’Estat vulnerarà l’Estatut si força eleccions a Catalunya

Els experts diuen que només Puigdemont les pot convocar

Mentre que l’abast que hauria de tenir l’aplicació de l’article 155 divideix el PP, el PSOE i Cs, els tres partits coincideixen que la intervenció a Catalunya ha de culminar tard o d’hora amb la convocatòria d’eleccions autonòmiques. ¿L’article 155 de la Constitució, però, permet a l’Estat forçar uns comicis a Catalunya? La resposta de tres experts en dret constitucional a l’ARA és rotunda: no. “La convocatòria d’eleccions és una atribució que, segons l’Estatut, correspon al president de la Generalitat”, argumenta el catedràtic de la UB Xavier Arbós. Una atribució, afegeix el professor de la UOC Marcel Mateu, que és “personalíssima i indelegable”. “El 155 no permet de cap manera la dissolució del Parlament ni la convocatòria d’eleccions”, sentencia el professor de la UAB Josep Pagès.

Una de les possibilitats amb què s’ha especulat les últimes setmanes és que Carles Puigdemont sigui rellevat i que una persona escollida per l’Estat assumeixi temporalment la presidència de la Generalitat, de manera que sí que podria fer efectiu l’avançament electoral. Els tres constitucionalistes, però, deixen molt clar que el 155 només permet al govern espanyol donar “instruccions” a determinats sectors de l’administració i que en cap cas l’autoritza per substituir els membres del Govern. Mateu i Pagès recorden, un cop més basant-se en l’Estatut, que només el Parlament pot nomenar i cessar el president català.

D’“aberració” a “cop d’estat”

Arbós fa notar que la convocatòria d’eleccions a Catalunya per part de l’Estat “seria tant com dir que pot reformar, encara que de manera temporal, l’Estatut”. “Seria una reforma encoberta”, s’hi suma Pagès, que afegeix que la mateixa Constitució fixa que els estatuts autonòmics només es poden modificar mitjançant els procediments que els mateixos estatuts preveuen. En el cas del català es requereix, d’entrada, el vot favorable de dos terços del Parlament.

Amb tot, Mateu considera que seria una “aberració” i un “disbarat” que l’executiu del PP es plantegi convocar eleccions a Catalunya basant-se en el 155, i insisteix que aquest article no és un “xec en blanc” per “saltar-se la llei”. Pagès va un pas més enllà i assenyala que una actuació d’aquest tipus per part de Mariano Rajoy suposaria no només vulnerar l’Estatut -que té rang de llei orgànica de l’Estat-, sinó perpetrar un “cop d’estat a l’ordre constitucional”.

Al marge dels aspectes jurídics, els tres experts consultats temen que l’arbitrarietat acabi guiant l’aplicació del 155. “Fa temps que des de diversos òrgans de l’Estat s’ha decidit aplicar la Constitució retorçant-la i fent-la servir des d’un punt de vista partidista. Ja és esperable qualsevol cosa”, lamenta Mateu. Una reflexió que comparteix Pagès: “En un context en què el monarca intervé amb un discurs absolutament parcial i excloent el 80% de la població de Catalunya, en un context en què la fiscalia s’inventa arguments per justificar que s’apliqui un delicte de sedició [...] o que hi ha 10.000 policies a Catalunya sense cap base jurídica perquè siguin aquí [...] no hi ha estat de dret i poden fer qualsevol cosa”.

Si aquesta cosa fos forçar eleccions amb el 155, Arbós planteja el dubte de si es podria fer tornar Catalunya al marc constitucional -objectiu de l’article-, tenint en compte que l’independentisme podria tornar a obtenir majoria al Parlament. ¿I si abans dels comicis s’il·legalitzessin partits o programes independentistes? Suposaria “suspendre el dret a associació i la llibertat ideològica” i traspassar “tots els límits de la Constitució”, conclou.