La llei de consultes continua endavant després que el PSC hagi retirat una esmena a la totalitat

BarcelonaLa llei de consultes populars, aprovada pel Govern el 27 de gener, ha rebut avui l'aval del Parlament deprés que el PSC retirés l'esmena a la totalitat que havia presentat i ara s'obrirà el tràmit en comissió. La defensa de la norma per part del Govern, ha anat a càrrec de la vicepresidenta, Joana Ortega, que ha destacat l'aprofundiment democràtic que comporta, perquè permetrà escoltar "la veu dels ciutadans" i acosta la política a la gent. La diputada de CiU Dolors Batalla ha estat més clara i ha explicat que el projecte de llei servirà per reforçar el dret a decidir dels catalans i lluitar contra aquells que "ens volen en silenci com els anyells".

Els socialistes van carregar durament contra la llei, insinuant que potser és inconstitucional i que és un "vestit a mida" per Artur Mas" per fer una consulta pel pacte fiscal. La diputada Laia Bonet, encarregada de defensar l'esmena, ha advertit que una consulta pot "dividir" la societat, però ha anunciat al final de la seva intervenció la retirada de l'esmena per afavorir el consens a la llei, tot i que l'ha titllat d'instrument de propaganda del Govern.

En una línia similar, la portaveu d'ICV, Dolors Camats, ha lamentat que la llei es quedi curta pel que fa a la participació ciutadana i ho atribueix a al fet que està elaborada amb "por i limitacions". Pel seu grup és una oportunitat perduda i ha criticat que doni el dret de veto a l'alcalde o al president de la Generalitat, cosa que va anunciar que esmenaran. En nom d'ERC ha intervengut el diputat Pere Aragonès, que ha destacat que la llei enforteix la democràcia i l'ha titllat d'oportuna, tot i que està límitada pel marc constitucional, que reserva a l'Estat la competència per autoritzar referèndums. Aragonès ha desmentit el PSC assegurant que una consulta "mai divideix un poble", i ha subratllat que el que divideix són sentències com la del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Dirigint-se als bancs socialistes, ha celebrat la retirada de l'esmena a la totalitat però lamentat la "hipocresia" que suposa aprovar una llei de consultes quan governava el tripartit i a Madrid avalar portar-la al Constitucional.

Pel que fa al PP, el diputat Sant Rodríguez ha trobat la llei "ambigua" pel que fa a l'abast i ha advertit que no ha de servir per fer consultes sobre la independència o sobre el pacte fiscal. Ciutadans ha dit que es tractava d'una llei feta a mida del president Artur Mas, perquè té dret a veto, i que té com a objectiu fer referèndiums d'independència. Ha tancat el debat el diputat de SI, Alfons López Tena, assegurant que la llei no és de consultes sinó de "plebiscits" i ha retret al Govern que doni "gat per llebre". El notari la troba limitada perquè exclou el Parlament com a convocant i els immigrants extracomunitaris com a possibles electors.

La llei de consultes regula el règim jurídic i el procediment de les conmvocatòries de consultes populars diferents dels referèndums, que ténen per objecte conèier l'opinió ciutadana sobre actuacions o polítiques públiques tant en l'àmbit nacional com municipal mitjançant el vot lliure, directe i secret. D'acord amb el projecte del Govern, poden convocar aquestes consultes el president de la Generalitat i els alcaldes, segons quin sigui l'àmbit competencial objecte de la consulta. També es poden fer per iniciativa dels ciutadans, que hauran de recollir un mínim de signatures de suport que variarà d'acord amb l'àmbit territorial de la consulta. Per demanar-ne una en l'àmbit de Catalunya, caldran un mínim de cinquanta mil signatures.

Les consultes no tindran caràcter vinculant i pren com a base per definir el dret a votar el padró municipal i no el cens electoral.