L’acostament dels presos no depèn només del govern espanyol
El Suprem tindria l’última paraula tot i que el PSOE avali el trasllat
MadridUna de les constants en les converses que va mantenir José Luis Ábalos amb els partits independentistes per aconseguir el seu suport a la moció de censura que va acabar tirant endavant divendres passat va ser que els líders d’ERC i el PDECat van posar sobre la taula l’assumpte de l’acostament dels presos polítics catalans. Tot i que el PSOE va dir que no hi va haver negociacions amb aquests partits i els mateixos independentistes han afirmat el mateix, la qüestió va sortir a les converses, i la sensibilitat del nou president del govern espanyol sobre aquest aspecte és ben diferent de la de Mariano Rajoy. Pedro Sánchez no veuria amb mals ulls un possible acostament.
Tot i així, això no vol dir que l’acostament hagi de ser immediat. Tot i que aquest gest depèn en gran part del fet que Institucions Penitenciàries -que depèn del ministeri de l’Interior- ho demani, fonts socialistes van aclarir ahir que l’última paraula no és seva. La decisió final sobre l’acostament dels presos és del jutge instructor o del tribunal, en funció de si es pren abans del judici o un cop ja està en marxa.
Malgrat tot, el posicionament d’Institucions Penitenciàries és rellevant en aquests casos. Per això, és previsible que a partir de la formació del nou executiu espanyol les forces independentistes que van acabar donant suport a la moció de Sánchez facin d’aquesta qüestió una reclamació constant. “Amb el PSOE al govern donem per fet que aquest és un dels gestos als quals hem d’aspirar”, explicava una font consultada per l’ARA. Fins ara, els únics moviments que hi ha hagut en la línia de demanar l’acostament de presos els ha protagonitzat el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, que va demanar-ho fa unes setmanes a l’aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy. El republicà no va obtenir resposta, més enllà de l’apel·lació a la independència de la justícia que va fer Rajoy, i el ministeri de l’Interior mai es va mostrar procliu a fer passos en aquest sentit. Ara caldrà veure quin perfil situa Pedro Sánchez al capdavant d’Interior -sona el nom de la portaveu parlamentària socialista al Congrés de Diputats, Margarita Robles- i si el nou titular es mostra més atent a les peticions catalanes.
En mans de Llarena
Sigui com sigui, la decisió final serà dels tribunals. Fins ara Pablo Llarena podia argumentar que mantenia els presos en centres penitenciaris de Madrid per facilitar els trasllats a les diferents declaracions al Tribunal Suprem, però amb la instrucció del cas a punt de finalitzar perdrà no només l’argument sinó també la potestat de decidir. Un cop el cas estigui pendent de judici, serà el tribunal qui hagi de dir si concedeix el trasllat a una presó catalana. Una mudança que pot sol·licitar Institucions Penitenciàries o, directament, els presos. De fet, alguns d’ells ja ho han fet.
El primer a fer-ho va ser el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el Sant Jordi passat; i el van seguir tant el líder d’ERC, Oriol Junqueras, com l’exconseller d’Afers Estrangers, Raül Romeva. Tots ells coincideixen en el fet que tenen fills petits que es veuen obligats a fer milers de quilòmetres des de fa mesos, i han al·legat vulneració dels drets de la infància. Sense anar més lluny, el fill de Cuixart -de només un any- ja ha fet 43.000 km fins a Soto del Real en 231 dies de reclusió del seu pare, com recordava diumenge la seva dona, Txell Bonet.
Tanmateix, algunes defenses ho veuen com una manera de claudicar abans d’esgotar totes les vies per demanar l’alliberament. El que havia de ser inicialment una estratègia coordinada s’ha convertit, doncs, en l’opció d’alguns dels presos. Els advocats comptaven inicialment que se’ls rebutjaria la petició, si més no abans de la celebració del judici, i confiaven en el trasllat quan ja quedi vist per a sentència. Sigui com sigui, Institucions Penitenciàries encara no ha mogut ni un dit malgrat haver passat un mes i mig des de la primera sol·licitud.
Des del ministeri de l’Interior recorden que, tot i ser competència seva, el jutge instructor té sempre l’última paraula en casos de presó preventiva. El procediment estableix que es consulti sistemàticament l’instructor, en aquest cas, Pablo Llarena. Tot i que la decisió no és vinculant, se sol fer cas al criteri del jutge, assenyalen a l’ARA fonts d’Institucions Penitenciàries. No tenir en compte la posició de Llarena suposaria un xoc de poders.
