L'agència de ciberseguretat supera el primer tràmit al Parlament

BarcelonaL'agència de ciberseguretat comença a prendre forma. El Parlament ha donat llum verda aquest dijous al primer tràmit per crear el nou organisme que s'ha d'encarregar de "prevenir" els ciberatacs a Catalunya i "reaccionar-hi". Tal com va explicar l'ARA, les amenaces van arribar als 216 milions el 2015. La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha estat l'encarregada de presentar el projecte de llei davant la cambra catalana i ha posat de manifest la "necessitat" de l'agència de poder prestar el servei públic de protecció dels sistemes d'informació de la Generalitat.

Només el PP i Ciutadans havien presentat una esmena a la totalitat per impedir la creació de la nova agència, tot i que Catalunya Sí que es Pot, el PSC i la CUP han deixat clar que durant la tramitació caldran canvis perquè es pugui acabar aprovant. En total, les esmenes a la totalitat a l'agència de ciberseguretat han estat rebutjades per 31 vots a favor (C's i PP) i 95 en contra (JxSí, CUP, CSQP i PSC).

La Generalitat va rebre 216 milions de ciberatacs el 2015L'objectiu d'aquesta nova llei és convertir el Cesicat en una agència pública amb competències pròpies. Actualment és una fundació, creada el 2009, que només actua per encàrrecs concrets, la majoria, per part dels Mossos d'Esquadra. D'acord amb la proposta del Govern, l'agència de ciberseguretat haurà de detectar els ciberatacs i respondre-hi per evitar danys en les infraestructures tecnològiques i els sistemes d’informació públics, donar suport als Mossos d’Esquadra i autoritats judicials, investigar i analitzar aquesta mena d’atacs i assessorar el Govern en l’elaboració i execució de plans de ciberseguretat. Aquest punt serà clau per a la desconnexió de l’Estat, segons l’informe sobre la qüestió del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Aquestes funcions, però, han estat objecte de discussió per part de Ciutadans i el PP perquè creuen que no estan ben definides i que la Generalitat invadeix competències pròpies de l'Estat. El diputat del PP Santi Rodríguez ha admès la necessitat de protegir la Generalitat de ciberatacs, però ha deixat clar que no es refien del Cesicat pels seus antecedents. Rodríguez ha recordat alguns escàndols que han envoltat l'organisme, com per exemple l'existència d'un informe per crear un CNI català, la monitorització d'activistes a la xarxa o la intercepció de correus electrònics. "Ha estat un autèntic colador", ha dit el popular, i ha afegit que hi ha "objectius polítics" relacionats amb el procés d'independència darrere la creació de la nova agència. Tampoc ha estat d'acord amb la forma jurídica escollida pel Govern de transformar la fundació del Cesicat en agència pública.

Al seu torn, el diputat de Ciutadans Jean Castel ha negat la major i ha asseverat que és "discutible" que la Generalitat tingui les competències que enumera el projecte de llei del Govern. També s'ha referit a les polèmiques anteriors que han envoltat el Cesicat. "Es va convertir en el joc d'espies de Felip Puig", ha sentenciat en referència al conseller que pilotava abans el departament d'Empresa i Ocupació del qual depenia el Cesicat. En aquest sentit, ha augurat que la nova agència serà una "font de conflictes" que "posarà el nas allà on no toca".

També ha criticat el pressupost destinat a crear l'agència, segons ell, 26 milions, perquè es podrien destinar a altres serveis públics que per a C's són més prioritaris.

Una tramitació que no serà fàcil

Encara que CSQP, la CUP i el PSC s'hagin alineat amb el Govern perquè l'agència de ciberseguretat superi el primer tràmit al Parlament, han avisat a Junts pel Sí que la tramitació no serà fàcil. Un cop el projecte de llei ha superat el debat a la totalitat, passarà a debatre's en comissió al Parlament, on els grups podran proposar modificacions.

"No avalarem el model de Cesicat que hem tingut fins ara", ha avisat el diputat de la CUP Benet Salellas, que ha etzibat dures crítiques contra l'exconseller Felip Puig per haver permès la monitorització d'activistes. En la mateixa línia, el diputat de CSQP Joan Giner ha demanat també canvis a la llei, perquè si no el seu grup no avalarà finalment la norma.

Al seu torn, el diputat del PSC Ferran Pedret s'ha mostrat partidari de la creació de l'agència, però ha instat la resta de grups a treballar per establir mecanismes de control democràtic a l'actuació de la nova agència de ciberseguretat. Una petició que també ha fet la CUP i CSQP.

En l'última intervenció del debat, Junts pel Sí s'ha mostrat disposat a "suar" la tramitació i "consensuar" els canvis que demanin la resta de grups. "Deixin el retrovisor a banda, els oferim treballar a fons una llei de la ciberseguretat absolutament necessària", ha implorat el diputat de la coalició independentista Lluís Guinó.