NOU CICLE A ESPANYA

L’agenda basca continuarà més pendent del PNB que de Sánchez

Els ‘jeltzales’ han capgirat la política espanyola perquè a Euskadi tot segueixi igual

Quan Andoni Ortuzar va trucar dijous a Mariano Rajoy i a Pedro Sánchez per comunicar-los la decisió de l’Euskadi Buru Batzar de donar suport a la moció de censura ja tenia interioritzat que, després del calvari que havien passat durant la setmana, s’obria un període d’incertesa: una paraula que en àmbits econòmics i polítics genera por i que és antagònica al que vol el PNB.

La principal inseguretat per als jeltzales és com afectarà el canvi de govern espanyol -imprevist i no desitjat pels nacionalistes bascos- en la seva doble acció política, ja que viuen de totes dues: la interna, a Euskadi, i la que projecta cap a l’Estat, que acaba revertint, com a vasos comunicants, al País Basc. La segona és, ara, el seu principal problema.

El principal motiu de preocupació a l’horitzó és si les promeses que va fer Sánchez dijous es compliran, i en quin grau. El més pròxim, l’aprovació dels pressupostos heretats del PP i que suposen partides de 540 milions d’euros per a Euskadi després del pacte que el PNB va signar amb Rajoy fa poc més d’una setmana. A mitjà termini, començar a resoldre les assignatures pendents, com ara dotar Euskadi de més autogovern (relacions basades en la bilateralitat) i el que el lehendakari Iñigo Urkullu anomena convivència : l’acostament dels presos al País Basc, una mesura que també defensen els socialistes bascos.

A Sabin Etxea, seu del partit, i, per descomptat, a la Lehendakaritza, volen saber en què es plasma la relació de “soci preferent” que Sánchez vol mantenir amb el PNB. I actuaran en funció d’això, sabent que el seu gest de donar cinc vots -que divendres van ser els més importants dels 180 que van fer fora Rajoy- es difuminarà amb el pas del temps.

L’agenda basca la continua controlant el PNB, i més ara que domina totes les grans institucions del país. Naturalment, si canvia d’estratègia, mourà el tauler. La pregunta és si el partit està disposat a fer algun moviment. No sembla que els seus actuals dirigents, els pragmàtics, moderats, autonomistes i defensors de la legalitat espanyola dels últims 40 anys, estiguin interessats a tirar pel dret i tornar als temps del pla Ibarretxe o als més pretèrits de Carlos Garaikoetxea. Ha acumulat dues accions tàctiques incoherents en nou dies (donar suport als pressupostos del PP i, després, desallotjar els populars de la Moncloa), unes jugades que l’han tensat i l’han tret de la seva àrea de confort. Però tot i el profund abast de les seves decisions el partit les ha pres, precisament, per poder mantenir la seva estratègia.

Des de Catalunya es pot pensar que és il·lusori creure que el canvi a Espanya no influeixi en la política basca. I és així. Sens dubte, amb Sánchez són més a prop tant el final de la dispersió dels presos (i una certa humanització de la política penitenciària), incloent-hi la transferència a Euskadi de les presons. Altres conseqüències del conflicte seran més difícils de resoldre, perquè no es pot oblidar que el PSOE és un partit d’estat, i en les qüestions d’estat -i aquesta ho continua sent- manté poques diferències amb el PP. La seva posició siamesa respecte al Procés, incloent-hi l’aplicació de l’article 155, n’és una prova.

Una altra de les grans qüestions és l’autogovern i les relacions Euskadi-Espanya. El PNB i EH Bildu han aprovat recentment al Parlament basc introduir al preàmbul del nou Estatut el dret a decidir i el concepte de nació. El PSE s’ha quedat fora de l’acord, i tant els jeltzales com Elkarrekin Podem volen que hi entri perquè sense el seu suport el nou Estatut tindria dificultats per prosperar. EH Bildu, en canvi, pressiona perquè el dret a decidir també tingui un paper protagonista a l’articulat, no només al preàmbul.

Amb Sánchez a la presidència, els socialistes bascos, que electoralment es troben en els seus moments més baixos, agafen aire i reforcen la seva posició en les grans qüestions pendents de país. També al govern d’Euskadi, on, tot i formar-ne part, l’acció del PNB els ha passat per sobre com una piconadora. En aquest sentit, com ja va passar durant els mandats de Felipe González i de José Luis Rodríguez Zapatero, el PSE guanya posicions quan el PSOE mana, fet que allunya encara més la possible influència de la resta, sobretot del PP.

Els populars bascos són els grans damnificats. En els dos últims anys han sigut claus per aprovar els pressupostos d’Euskadi -ara amenacen de no fer-ho- i hauran de decidir si volen continuar amb aquest paper. Més enllà de les possibles venjances, no semblen interessats en canvis profunds.

Per la seva banda, EH Bildu, incapaç d’obrir una via d’interlocució a Madrid -no sembla que ho pugui fer amb Sánchez, tot i haver votat la moció-, haurà de continuar reforçant la posició d’Urkullu en la qüestió dels presos. Tot i l’acord en el preàmbul del nou Estatut, amb el possible reforçament del PSE té el risc de quedar fora de joc.

El PNB ha fet saltar l’agenda espanyola, però procurarà que la basca no es mogui.

Etiquetes

Més continguts de